Dura condemna, però no tan contundent com es podria esperar. L'Audiència Provincial de València ha condemnat Jorge Ignacio Palma a 159 anys i una vegada mesos de presó per l'assassinat de Marta Calvo i dues dones més, així com per altres delictes contra la llibertat i indemnització sexual i temptativa d'homicidi. Tot i això, la jutgessa ha rebutjat la presó permanent revisable.
Segons la decisió de la sentència a què ha tingut accés ABC, el màxim de compliment de la condemna serà de quaranta anys. Així, el magistrat es va negar a aplicar a l'acusat el càstig més gran de l'ordenament jurídic espanyol malgrat l'aclaparador dictamen del tribunal popular que el va declarar culpable de l'assassinat de Marta Calvo, Arliene Ramos i Lady Marcela.
Així, el magistrat li va imposar una pena total de 159 anys i 11 mesos de presó però va rebutjar la presó permanent revisable ja que sol·licitaven les evidències particulars en sentir que un temps verbal recollit a l'article 140 del Codi Penal requereix que hi hagi condemna prèvia. Va argumentar que els termes d'aquest article 'són clars en el seu tenor literal: la pena de presó permanent revisable només es pot imposar: 'al reu d'assassinat que hagués estat condemnat per la mort de més de dues persones' (…) La ley use the verbal temps del pretèrit plusquamperfet, també anomenat 'avantpretèrit', que només pot fer relació que hagués estat condemnat 'amb anterioritat'. El que no passa en el cas”.
Paral·lelament, la sentència, dictada a partir del veredicte emès per un jurat popular i que pot ser recorreguda davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), absol Jorge Ignacio Palma del delicte contra la integritat moral del qual també estava acusat. Així mateix, ell imposa el pagament d'indemnitzacions a sis víctimes i als familiars de tres més que van morir que en conjunt van pujar a 640.000 euros.
En concret, 50.000 euros a set víctimes i als familiars de les tres que van morir (70.000 euros a una germana d'Arliene, 150.000 als dos fills menors de Lady Marcela i 70.000 als pares de Marta)
159 anys i un cop mesos de presó
La sentència de la jutgessa estipula una pena de 22 anys i deu mesos de presó per cadascun dels tres assassinats alevosos consumats amb l'agreujant de discriminació per raó de gènere, el mínim contemplat per la llei ja que les acusacions particulars sol·licitar la presó permanent revisable i no el màxim legal de 25 anys.
Pel que fa als càrrecs per delictes d'assassinat traïdor en grau d'intent perpetrat contra sis dones més, la magistrada imposa a Jorge Ignacio Palma dues condemnes de catorze anys de presó, així com la prohibició d'acostament a menys de 300 metres i de comunicació per qualsevol mitjà penjant els propers deu anys.
Així mateix, la sentència el va considerar responsable d'un delicte contra la seguretat pública pel qual imposa una pena de cinc anys de presó, així com dos anys més i cinc mesos, per un delicte contra la llibertat i indemnització sexual amb una setena vicima, amb la que tampoc no podrà establir comunicació en cinc anys ni acostar-se a menys de 300 metres.
Dones especialment vulnerables
D'acord amb el veredicte emès pel tribunal popular, totes les víctimes de Jorge Ignacio Palma eren dones especialment vulnerables que exercien la prostitució, a les quals el condemnat introduïa cocaïna de gran puresa plus genitals, encara que aquesta acció en pogués suposar la mort.
El jurat va considerar per unanimitat que Palma va assassinar Marta Calvo després d'atacar-la de manera sorprenent i sense que possibilités cap opció de defensa després d'intoxicar-la amb cocaïna al seu domicili ubicat al municipi valencià de Manuel.
Va pesar que el tribunal va conèixer que el cas de no comunicar on es contrava el cos esquarterat de la noia va causar un dolor afegit a la família, per la qual cosa el va fer responsable d'un delicte contra la integritat moral, la magistrada ha decidit finalment absoldre'l respecte a aquest càrrec.
Igualment, va estimar provat que deu dones van patir abús sexual en introduir-li cocaïna als seus genitals sense el seu consentiment i en tots els casos els acusa també d'haver-los subministrat aquesta substància en les anomenades 'festes blanques'.
Després de conèixer el veredicte, la Fiscalia va mantenir la seva petició per a Jorge Ignacio de 120 anys de presó -deu menys que el que requeria inicialment després de retirar-se una de les víctimes comme acusació, que no va voler declarar al judici-, mentre que les sospites particulars van demanar presó permanent revisable per tres delictes d?assassinat. La defensa va sol·licitar, per part seva, que la pena s'apliqués en el grau mínim.
Des de l'entorn de la família de Marta Calvo ja han qualificat de “sorprenent” la sentència i està previst que Marisol Burón, la mare de la víctima, comparegui davant els mitjans de comunicació per donar la seva opinió sobre la sentència contra l'assassí de la seva filla .
Els Arguments de la Magistrada
La magistrada que va presidir el judici amb jurat a l'Audiència de València considera no aplicable la presó permanent a l'acusat en no haver estat condemnat amb anterioritat per delictes contra la vida.
La jutjadora escolta que no s'aplica cap procés a les penes de presó permanent revisable que sol·licitaven pels tres assassinats consumits les sospites particulars.
“Els termes de l'article 140 CP són clars en el seu tenor literal: la pena de presó permanent revisable només es pot imposar: 'al reu d'assassinat que hagués estat condemnat per la mort de més de dues persones' (…) La llei fa servir el temps verbal del pretèrit plusquamperfet, també anomenat “avantpretèrit”, que només pot fer relació al fet que hagués estat condemnat “amb anterioritat”. El que no passa en el cas”, raó.
El president del Tribunal del Jurat va argumentar que la reiteració delictiva i l'absència d'incidència en la conducta de l'acusat “no opera en aquest cas que, atesa la (…) indeguda acumulació dels diferents procediments, és la primera sentència condemnatòria que té per donar mort a altres persones”.
De la mateixa manera -prossegueix- procedeix l'aplicació de la presó permanent en aplicació del que disposa l'article 140.1.2 del Codi Penal, que la preveu quan l'assassinat és «subsegüent» al delicte contra la llibertat sexual comesa sobre la víctima.
En els casos aquí jutjats “l'agressió sexual és el mitjà amb què es comet l'assassinat, que és primordial fi del subjecte actiu des d'un principi, per la qual cosa el delicte contra la vida no és 'subsegüent' al delicte contra la llibertat sexual, sinó coetani i intrínsec i indissolublement unit a aquest”, precisa.
