SEGUIR
La nit següent a la mort de la seva única filla, la mare de Desirée Leal “va dormir de l'estrebada”. Ho revelem aquest dimarts a la segona sessió del judici pel crim de la petita el nuvi de l'acusada, que va passar aquella nit a la vora del seu llit a la planta de psiquiatria de l'Hospital de Lugo. Allà, va confessar, Ana Sandamil li va dir “que s'acabés tot” i li va preguntar “si seria ella qui l'havia matat”. L'estat mental de l'acusada els dies que van envoltar la mort de la menor va centrar bona part de la jornada, amb una dotzena de testimonis que van ajudar a perfilar com estava la dona abans, penjant i després dels fets.
Sobre les setmanes prèvies, tots van coincidir que la seva manera de ser havia canviat de forma dràstica, cosa que tenia molt preocupada la seva mare, que fins i tot “li va buscar un psiquiatre a Corunya”. “Jo notava que no era ella. Alçava a la nit, obria la finestra i treia el cap fora, prenia molt de cafè, deia que sentia sorolls…». Altres testimonis, del seu cercle familiar, van descriure una dona “deprimida”, “més obsessionada amb les coses” i “nerviosa”. Però, van insistir, res que fes presagiar que aquesta “mare exemplar” podria voler atemptar contra la vida de la petita de set anys. S'hi inclou una tia de la judiciada va reconèixer que la seva mare li va explicar que “havia de tancar la porta de l'habitació per dormer”.
The description of how is trobat Sandamil minuts després de la troballa del cadàver de la seva filla la van fer els tècnics sanitaris que es van traslladar a la casa per intentar socórrer la menor, i també el metge i la fermera mobilitzats quan la processada es va prendre a blister of pastilles “Quan arribem, ella estava arreglada, asseguda al sofà, i va respondre a les nostres paraules correctament. Fins i tot va saber dir-nos sud número de DNI i de la targeta sanitària sense cap problema, cosa que no se sap gaire gent”, va indicar el caseller que l'espera. El metge va corroborar la seva paraula: “Tenia consciència plena en aquell moment, va presentar uns trets psicològics totalment normals i un nivell de consciència màxim”.
Després de la seva intervenció hospitalària, que va incloure un viatge a una ambulància on va ser més “col·laboradora” i plenament orientada, Sandamil va començar a rebre visites dels seus familiars. Ahir van descriure una persona anada per moments, que “no es creia que la seva filla estigués morta”. Tant és així, va afirmar el seu oncle ahir a Sala, que al seu pare “li va demanar que fes una foto de la nena al sencer per veure-la morta perquè com que no podia anar a sencer, per veure-la. Ella no es creia que era morta”. La seva dona, també tia de Sandamil, va aprofundir en la mateixa idea: “She insisted on volia anar al tot de la nena i que el pare li fes fotos perquè no es creia que era morta. Va dir que investiguessin el que hi havia a les ampolles. Estava enamorada d'aquesta nena”, va declarar davant del jurat popular encarregat de determinar la participació de la mare al crim i si va actuar sota un brot psicòtic, o no.
Una de les intervencions clau per descobrir si l?acusada serà conscient del que feia o no va ser la del seu altre oncle, un ramader amb qui va treballar encarregant-se de la comptabilitat de la granja. A preguntes de les denúncies i de la defensa, l'home va aclarir que les cerques de verí que se li atribueixen a la mare els dies previs al crim les va poder fer ell, que “quan plovia” agafava la tauleta de Sandamil per buscar “coses relacionats amb el camp”, cas de l'estricnina, un verí per a rosegadors prohibit “però del que sí que es poden fer consultes, encara que no sigui per comprar-lo”, va aclarir el testimoni. En aquest punt de la seva declaració, el jutge va prendre la paraula per repugnar per primer i darrer cop en el desenvolupament de la sessió. Volia saber si l'home coneixia la clau del dispositiu, a la qual cosa va respondre negativament, i si juntament amb aquesta recerca de verí comprometria figurar-ne d'altres: “Imagino que sí”, va dubtar.
