SEGUIR
Era qüestió de temps que el baló més exitós de la nostra democràcia acabés desbordant l'àmbit de l'estricta refriega política, per desacreditar qualsevol persona o col·lectiu. Cridant aquests opositors ideològics 'ultradreta', l'esquerra va trobar un excel·lent mètode per exacerbar la dialèctica entre amics i enemics que Carl Schmitt promouria i provocar així un invencible 'terror antropològic' entre els seus adeptes. Totes les sectes, per crear 'sentit de pertinença', requerint cohesionar els seus seguidors al voltant d'un enemic existencial comú. I, assenyalant els seus rivals polítics com a “ultradretans”, l'esquerra aconsegueix que els seus adepts percebin neuroticament els partits conservadors (fins i tot els més tímids o vergonyants) com a enemics existents que poden ser fàcilment estigmatitzats mitjançant els
mètodes més rastrers, perquè aleshores el rival polític assenyalat ha deixat de ser pròpiament humà, per convertidor es una mena d'espantall que s'agita per provocar aquest “terror antropològic” al qual es referia Schmitt. Un cop es deshumanitza el rival polític, inevitablement es tradueix a estendre la deshumanització a tots els seus adeptes o simpatitzants. I la deshumanització pot incloure també qualsevol persona o col·lectiu que actuï de manera que resulti inconvenient o incòmode. La percepció neuròtica degenerarà en paranoica desencadenada i caça de bruixes que descobreix 'ultradretans' per tot arreu, una multitud ubiqua d''ultradretans' creixent com bolets en una tardor plujosa que incorpora els humans typs i els gremis més diversos. I tota aquesta multitud creixent es converteix en una massa informe les peticions de la qual no s'atenen, les protestes de la qual es jutgen il·legítimes, el patiment de les quals resulta completament indiferent als qui, mentrestant, els han expulsat de la seva esfera moral, considerant-los gorrons de carn ultradreta indignes de qualsevol empatia.
Aquest mecanisme paranoic va avui contra els camioners. Demà s'estendrà contra grangers i ramaders, contra jubilats i treballadors en precari, contra qualsevol col·lectiu, en fi, que s'atreveixi a contrariar el designi de silenci als carrers que els sindicats garanteixen (només quan governen els seus, és clar). Els qui s'atreveixen a denunciar les exaccions fiscals que el nostre empenyen a l'empobriment convertirà en 'ultradretans'. Els qui gosen van assenyalar els demolidors efectes de la pujada galopant del preu de la llum i dels fuels seran titllats d''ultradretans'. Els que s'atreveixen a revelar que la inflació dels productes de primera necessitat converteix la llista de la compra en un penós repertori de privacions seran assenyalats com a 'ultradretans'. Els que estiguin ofegats i no puguin arribar a final de mes es convertiran com per art d'ensalm en ultradretans. Una vasta multitud 'ultradreta' a qui es podrà vexar, condemnar el desnonament, deixar morir de gana, davant el silenci dels bens.
