«Si les funcions d'un Rei parlamentari són difícils de determinar, imagina't les del seu consort!», va exclamar el periodista Manuel Ventero Velasco, autor de 'Damas i Reines' (Universitat de Salamanca), un llibre que neix de la «curiositat de saber què fan les dones dels poderosos, ja siguin reines consorts o primers damascus” i per la “convicció que és molt el que influencien”. Preguntat sobre l'estatus de la Reina, afegeix que “no hi ha un estatut per delimitar i explica les seves tasques”, però “el que sí que hi ha és una tradició, una cultura de país, unes relacions internacionals per atendre… i una personalitat –molt acusada en el cas de Doña Letizia— que en determina el grau d'exposició i compromís”. Notícia Relacionada moda estàndard No Donya Letizia, Leonor i Sofia omplen de color Santiago de Compostel·la Maria I. Ortiz La Família Reial al complet han presidit els actes de celebració a la Plaça de l'Obradoiro –La Letizia no pot exercir cap funció constitucional, però sí d'acompanyament, protocol o representació. Què pot fer i què no pot fer? En què es tradueix que tingui prohibida qualsevol funció constitucional? –La Constitució del 1978 és unívoca sobre això, i igualitària —dit sigui de pas— pel que fa al gènere: ni la Reina consort ni el consort de la Reina podran assumir funcions constitucionals. Això significa que la tasca de regnar correspon, de manera indeclinable, al titular de la Corona. –¿I les tasques de representació? Escapen d'aquesta consideració, òbviament, però encara es planta dubtes raonables, com: quan i en quina mesura resulta procedent la delegació de funcions a favor d'algun dels membres de la família reial? I, exercida aquesta, fins a quin punt arriba a la responsabilitat dels uns i dels altres? ¿Hem d'imputar l'acte al delegat, és a dir, al Rei, i esperar de l'Executiu el referèndum habitual corresponent? Dubtes que, lamentablement, no podrem aclarir ni a les lleis ni als reglaments. –¿I quan parla la Reina? –La Reina va participar en nombrosos actes institucionals en solitari, en què, sovint, expressa el seu parer. Però, immersa en el context de moderació i equidistància que ha de caracteritzar la monarquia parlamentària, la seva opinió mai no podria ser 'personal' —recordem que el Rei no té actes 'propis'—, sinó tan sols 'd'Estat', havent de romandre, com el titular de la Corona, al marge de la lluita partidària. –La Constitució no diu ni la “Reina consort” ni el “consort de la Reina”. No sembla el mateix? –Hi ha una diferència important. Segons la Constitució, la dona del Rei serà Reina consort, corresponent-li en conseqüència el tractament de Majestat, però la condició de Rei no es contempla inicialment per al marit de la Reina, i el seu tractament no serà altre que el d'Alteza Real. Una altra cosa és que, a posteriori, la titular decideixi atorgar —en puresa, proposar— la dignitat de Rei al seu marit, i amb aquest reconeixement el tractament de majestat oportú. És justament el que va fer Isabel II amb el seu marit, Francesc d'Assís de Borbó. És un autèntic atavisme, orientat segles enrere a neutralitzar possibles ingerències, conspiracions i confabulacions diverses. Però la veritat és que, amb aquesta plantació, el futur marit de la senyora Leonor no serà, d'entrada, Rei, ni procedirà, en conseqüència, el tractament de Sa Majestat. –El llibre arrenca amb una data clau, el 10 de juliol del 2019. Aquest dia la Reina va reclamar obertament “noves competències”, “més actes en solitari” i una “major presència internacional”. Creu que ho està aconseguint? –Sens dubte, i encara que les últimes notícies sobre el pare del Rei i alguns sobresalts derivats de la política han 'convidat' els Reis a prodigar-se menys del que desitjaven, la veritat és que la voluntat de Doña Letizia est treballar i participar de la estratègia de la Casa, implica't, col·labora i contribueix a fer que et portis bé amb les teves coses. –¿En la seva decisió va poder influir que ella és conscient que la seva implicació hi ajuda? –Res a la prefectura de l'Estat és improvisat. La planificació d'actes, viatges o audiències... són decisions col·legiades i respon a informes previs ia estats d'opinió, etc. La Reina és part, gens menyspreable, d'aquesta estratègia. –En comparació amb altres Reines, antecessores i coetànies, ¿La Letizia té més o menys activitat? –Sens dubte supera la majoria de les seves coetànies, consorts reals i primeres damascus, en intensitat de treball, compromís i eficàcia. La investigació, la infància i l'educació, entre d'altres, són els temes recurrents, encara que l'univers dona és present en cadascuna de les intervencions. Respecte a etapes anteriors, fixeu-vos: des que és Reina d'Espanya (2014), fa vuit anys, ha pronunciat el 50% dels discursos que la seva antecessora, la senyora Sofia, en quatre dècades. –Des de l'estatut de Baiona del 1808 i la Constitució del 1812, i fins a la Constitució del 1978, quant ha evolucionat el paper de la dona a la prefectura de l'Estat? –Diria que ha evolucionat més 'de facto' que 'd'iure'. L'Estatut de Baiona del 1808 establia de cara a l'ordre successori una “exclusió perpètua de les femelles”. El 1812, amb 'la Pepa', l'accés de la dona al tron es feia possible, però supeditat a l'existència d'un germà home. Curiosament, l'expressió “en el mateix grau, l'home a la femella” ha estat des d'aleshores, i així es pot llegir —lleugerament matisada al seu literal, però amb el mateix propòsit— a la Constitució vigent. És sorprenent comprovar com aquest atàvic precepte va entrar en flagrant contradicció, no només amb el signe dels temps sinó amb la mateixa Constitució, que en l'article 14 reconeix la sacrosanta igualtat dels espanyols i la conseqüència de “alguna discriminació” per raó del sexe”. En suma, la Constitució del 1978, amb el matís de substituir el terme “femella” pel de “dona”, manté idèntics el propòsit que les dones regnin, només si no tenen germans homes. –Respecte al final de Primera Dama, entenent que només s'utilitza a països on no hi ha monarquies, ¿oi? –Fixeu-vos, el senador James Buchanan va ser proclamat president de la nació americana el 4 de març del 1857. Buchanan va ser solter i va encomanar a la seva surina Harriet Lane el paper d'amfitriona de la Casa Blanca. Quan el 31 de març de 1860 el Frank Leslie's Illustrated va elaborar un sobri informe Harriet, algú al diari, la identitat del qual mai va transcendir, va suggerir per a Ms. Lleni un pretenciós first lady in the land, la primera dama de la terra. I així va començar tot. No sense raó s'ha escrit que la primera 'primera dama' de la història, així anomenada, no era dona del president. Però, en cap cas no correspon atorgar aquesta distinció a l'esposa d'un rei, el títol del qual no pot ser altre que el de Reina consort o consort del Rei. El nostre ha de quedar clar que a Espanya no hi ha primera dama. –I Leonor de Borbó i Ortiz, serà Reina? –No sense dificultats, i alguns us voreu pel mig, però crec que sí. I serà, com abans ho van ser Isabel de Castella, Joana I o Isabel II, Reina titular, per ius proprium.
