SEGUIR
Ben gestionats, els nostres boscos són una gran font de riquesa, com sempre ho han estat. D'allà a partir d'ara ho seran més, perquè les noves tecnologies estan obrint un nou horitzó de possibilitats per valorar els recursos forestals i aconseguir productes de gran valor afegit que conviuen amb les millores tradicionals. Amb això els boscos es poden veritables pulmons econòmics i ambientals donant vida a les comunitats locals i ajudant a fixar la població.
Al costat de l'ús de la fusta per a construcció i mobles, la papereria i cartó, la recol·lecció de sets, l'ecoturisme… apareixen iniciatives innovadores. Per exemple, ja ha obtingut fusta translúcida que podria ser candidata per substituir el vidre i el plàstic o fustes resistents com per construir edificis de diverses plantes.
Es fan teixits com el lyocell, similar a la viscosa, procedent de fibres de l'eucaliptus i bedoll, pels aposta que siguin grans gegants de la moda com Inditex i H&M. Amb els residus de diferents processos del tractament de la fusta, generarà una biomassa que proporciona calor a barris d'algunes ciutats del planeta. La nanocel·lulosa transparent està començant a provar fins i tot a les carrosseries dels cotxes. Té una empresa japonesa, Sumitomo Forestry en col·laboració amb la Universitat de Kyoto, està desenvolupant els que seran els primers satèl·lits de fusta del món. Per no parlar de l'atractiva inversió que els boscos tenen com a embornals de carboni per a grans corporacions que han de reduir les emissions d'efecte hivernacle.
Potencial
Les potencialitats de futur dels nostres boscos semblen infinites. "S'estima que el potencial del recurs forestal a Espanya permetria duplicar i triplicar l'economia i l'ocupació que ara genera els nostres boscos", va dir Jesús Martínez, enginyer de Montes de la consultora d'enginyeria forestal FMC. Cal tenir en compte que els espais forestals ocupats més de la meitat de la superfície del nostre país. Concretament, un 55%, segons l'Inventari Forestal Nacional. I la superfície arborada és gairebé un terç del nostre territori (29%).
Un terç de la superfície del nostre país les seves zones arbrades
Un bon punt de partida per generar noves oportunitats de negoci en allò que es nomina la bioeconomia forestal, que “tracta de posar en valor i donar visibilitat als recursos que provenen els boscos per canviar a un model econòmic més tenible”, va explicar Carmen Avilés , professor d'Organització d'Empreses a la Universitat Politècnica de Madrid. Aquesta entitat participa juntament amb diferents administracions i institucions al Laboratori Urbà en Economia Forestal (Urban Forest Innovation Lab). dels nostres recursos forestals, cal aixecar una economia local teixit al voltant dels boscos de Conca, una de les ciutats europees amb més superfície forestal: 55.000 hectàrees plenes d'arbres. “A través del que produeixen aquests boscos fins i tot es promouen iniciatives d'emprenedors que de vegades necessiten investigació addicional i prototipat. Això es realitza al laboratori de la Universitat Politècnica de Madrid i també a la Universitat de Castella-la Manxa”, comenta el professor.
Així, a poc a poc, juntament amb la gran indústria fustera tradicional espanyola, perquè ha florit un nou teixit d'empreses innovadores al voltant de les masses forestals, en què també col·laboren centres tecnològics i de recerca. “Ara es tracta de generar rendes i nous usos i serveis que permeten mantenir de manera sostenible els boscos. Aquesta nova línia d'usos dels recursos forestals és fantàstica perquè permetrem donar productes d'alt valor i tenir cura dels boscos”, va considerar Francisco Dans, director de l'Associació Forestal de Galícia. És una de les organitzacions que aglutina la Confederació d'Associacions de Selvicutors d'Espanya (COSE). “Som dos milions de propietaris forestals. Una mica més del 60% del territori forestal és privat”, afegeix.
noves aplicacions
La fusta és el corrent d'entrada principal d'un bosc. És sostenible, reciclable i biodegradable. “És un recurs estratègic. L?objectiu principal és aprofitar-ho tot de l?arbre”, valora Dans. Una cosa en què s'han aconseguit grans avenços. Inclosos “hi ha productes tradicionals que se'n van molt més avançats amb les noves tecnologies, com el material laminat creuat (CLT) que permet fabricar panells, superfícies, parets, parets, plaques… i construir així edificis de diverses plantes. Abans la fusta estava limitada a vivendes unifamiliars, estructures civils i naus industrials”, va explicar Jesús Martínez. Un material molt més sostenible i amb menys petjada de carboni que el formigó actual.
La biomassa del propi bosc (branques, restes de poda, arbres prims), dels pèl·lets (restes de serradures aglomerades) i dels residus dels processos de transformació de la fusta ofereix noves millores energètiques, a més de generar calor i electricitat en centrals elèctriques de biomassa. “Per exemple, mitjançant la piròlisi, la biomassa es transforma en biochar, un biocarbó amb moltes aplicacions. Es fa servir per descontaminar els rius o la sortida de la depuradora d'una fàbrica”, explica Juan Pedro Majada, director del Centre Tecnològic Forestal de la Fusta d'Astúries. També s'usa com una mena de fertilitzant natural per restaurar sòls degradats per manca de nutrients.
A Espanya hi ha dos milions de propietaris de boscos
On s'està aconseguint un gran desenvolupament és a extreure dels recursos forestals components químics que després s'utilitzen en altres processos industrials. “A les biorefineries, abans de fer pasta de cel·lulosa o fabricar pèl·lets, s'obtenen productes que tenen un valor afegit en altres indústries com la cosmètica, alimentària…”, indica Majada. «Hi ha un desenvolupament molt potent de la indústria química basada en fibres de la fusta per substituir plàstic i derivats del petroli», explica Dans.
Entre aquestes substàncies hi ha la resina que, entre els seus molts usos, s'aplica en dissolvents naturals, laques, coles, adhesius, cues, tints, vernissos fins i tot en els xiclets. També la lignina, que dóna fermesa als arbres. És “un dels polímers naturals més abundants de la Terra. S'empra en teixits, per barrejar amb plàstics i obtenir productes més sòlids, en terres, mobiliari…”, afegeix Martínez.
revolucionari
La nanocel·lulosa transparent ha estat cridada a provocar una gran revolució a la indústria. S'extreu de la cel·lulosa de la fusta. És lleugera, amb alt nivell de resistència i biodegradable. “És ingent la quantitat d‟aplicacions que s‟estan investigant amb aquest material. Per a les pantalles flexibles de telèfons i televisions, per a mobiliari, per a la carrosseria de vehicles. Fins i tot es fa servir en gasos, benes i vàlvules cardíaques.
El 'boom' també és al mercat del carboni. La fusta dels arbres fixa C02. Per això, les empreses grans i petites compren drets d'emissions a propietaris de boscos, una manera de compensar la seva petjada de carboni quan ja no poden reduir més les emissions de gasos d'efecte hivernacle. També hi ha «societats d'inversió i grans companyies que han creat una enginyeria a la recerca de terrenys per fer créixer boscos», assenyala Majada, com a finques abandonades, antics terrenys agrícoles, zones cremades…
Els boscos són una oportunitat que no cal deixar escapar, perquè si aquests ecosistemes no es gestionen, ni es fan els treballs necessaris perquè estiguin sans (el que es coneix com a silvicultura), desapareixen. "L'abandonament a zones amb gran capacitat d'acumular biomassa a les muntanyes dispara el risc d'incendi", assegura Dans. Però el canvi climàtic també està incidint. "L'augment de les temperatures i el canvi en la distribució del règim de pluges debilita els arbres". D'aquí la necessitat de realitzar pràctiques de silvicutura adequada, des de talar els arbres insans a repoblar amb espècies genèticament millorades que resisteixin malalties s'hi adaptin al clima actual i futur.
