A la vida com a la guerra les paraules poden ser doloroses, per això en aquests moments vinguin molt bé les metàfores: són a la crua realitat el que el desinfectant a la ferida, o sigui, protegeixen, encara que no eviten el patiment. Per exemple, si diem “corredors humanitaris” tots sabem que es tracta de camins per fugir; o que “l'armament ofensiva” té com a objectiu matar persones o destrossar infraestructures. Una “escalada bèl·lica” és un empitjorament de la guerra, i una “crisi migratòria” significa que molts éssers humans han de deixar casa seva i enfrontar-se al chamber, la pobresa i l'ostracisme sense més armes que la seva dignitat.
Totes són frases metafòriques —amb els seus substantius i els seus
adjectius en perfecta argamassa lèxica— i tenen com a objectiu fer-nos creure que si el diccionari ho diu serà perquè és veritat. D'aquesta manera, si “augmenten les baixes” sabem que allò que augmenta són “els morts” i per evitar “assassinats” ens despatxem afirmant que es “neutralitza” a l'enemic, així la mort a preu de saldo no ens sembla una oferta.
Mai no va donar tant de si la riquesa lingüística com en temps de guerra. Fem «justícia» quan en realitat és «venjança» i apel·lem al «diàleg» per no admetre que muntem un paripé al voltant d'una taula mentre bombardegem hospitals infantils com a argument de persuasió.
I així, si amb la força militar no n'hi ha prou, tenim també mesures per debilitar l'economia de l'oponent, “sancions” en diem, per no dir “càstig”, no sigui que l'adversari s'enfurisma i activi el seu “arsenal nuclear selectiu” o, dit altrament, llança un atac que abocaria al món a la destrucció.
Per tot això, benvingudes siguin les metàfores. L'única pega és que només fan efecte des de la pubertat. Abans no. A l'edat primerenca on la innocència infantil és l'única raó, els focs artificials de l'idioma no serveixen per a res. Ja pots explicar al nen totes les bondats d'un desinfectant, que si la ferida li fa mal ell continuarà queixant-se. I si plora tenallat per les bombes, no importa que li tapi les orelles.
Però fixeu-vos si són importants les metàfores que fins i tot el mateix diccionari defineixen «war» com una «dissavenència», és a dir, oposició, discord… És això el que està passant aquests dies a Ucraïna?
