Quan Ernesto Casado va arribar a la presidència del Col·legi Nacional de Lletrats Judicials l'any passat, les relacions amb el Ministeri de Justícia eren molt diferents. A l'abril van signar uns acords salarials dels quals el departament de Pilar Llop avui renega. Després del fracàs de la primera reunió amb el secretari d'Estat, tres setmanes després de començar la vaga, els representants del col·lectiu demanen perdó al ciutadà pels trastorns ocasionats, dels quals culpen la ministra. No faran un pas enrere, diuen, fins que no se'ls escolti. La propera reunió serà aquest divendres. —Més de 160.000 judicis suspesos, 130.000 demandats sense tramitar, 535 milions bloquejats. Perquè a algú se li ha anat de les mans aquesta vaga… —Doncs efectivament, quan nosaltres la vam convocar no pensàvem ni que la començaríem. No vam creure que el ministeri fos tan irresponsable de donar peu al fet que es produïssin tots aquests perjudicis sobretot per al ciutadà i per als usuaris dels jutjats. Són dispars. Notícia Relacionada estàndard Si El xoc entre Llop i els lletrats judicials prolonga el bloc dels courts Nati Villanueva After quinze hores i després d'un mes de Vaga, la reunió amb Justice conclou sense acord —Veníen a més de dues aturades puntuals al novembre i al desembre. Vaja, que no va agafar per sorpresa. —Al desembre ja avisem que si no ens rebem aniríem a la vaga indefinida. Volíem provocar una negociació que no va començar fins a tres setmanes després d'haver començat la vaga, una irresponsabilitat absoluta per part del ministeri, que ha estat esperant que els números pateixin per reaccionar, igual que va passar amb el “sí és sí” o la resta de desgraciats projectes que estem veient en tramitació parlamentària. —Creu que el Ministeri de Justícia va infravalorar les advertències? —El Ministeri ha emprès una estratègia que consisteix a intentar desgastar-nos al màxim, no només pel que fa als salaris, que evidentment no els estem cobrant, sinó pel que fa a la nostra reputació. És preocupant allò que Justícia ha dit sobre nosaltres. «Què demanen exactament?» —Una cosa tan simple com que es van complir els acords a què vam arribar l'abril del 2022 i que ara se'ns diu que no estaven signats. Un nivell salarial volem que es faci efectiu uneix reivindicació que portem arrossegant des de l'any 2009 i després des del 2015, quan el Cos va canviar la seva configuració i vam començar a realitzar una activitat de naturalesa quasijudicial. El Consell General del Poder Judicial ha informat favorablement d‟un augment en la retribució salarial als jutges en atenció a les funcions que realitzem. —Des del Ministeri de Justícia se'ls ha arribat a qualificar de colpistes i endossats. Diuen que cobren entre 70 i 140% més que els funcionaris del seu mateix nivell. Això és cert? —Quan el Ministeri de Justícia parla de números sempre són esbiaixats, incorrectes i en alguns casos directament falsos. El ministeri es va comprometre a una adequació salarial en què assumia ajustar el nostre salari a les funcions realitzades. Volem que se'ns apliquin els mateixos coeficients a un dels complements dels funcionaris A1 de l'Administració de Justícia. —Se senten recolzats per la resta d'operadors jurídics? Li ho dic perquè els jutges es neguen que s'hi equiparessin. -Les recomanacions que es llegissin els informes del CGPJ, inclosa la mateixa norma reguladora de les retribucions dels jutges que expressen atès que es regulin les retribucions dels lletrats de l'Administració de Justícia amb iguals amb el mateix concepte i estructura que els previstos per a la carrera judicial. Però és més, també ho diu la Llei Orgànica del Poder Judicial, que el nostre estatut, el dels lletrats, és igual que el dels jutges en matèria de goig, de situacions administratives i, sobretot, en matèria d'incompatibilitats i prohibicions. —Fa un any la relació dels lletrats amb Justícia era bona. Què ha passat perquè tot hagi saltat pels aires? —Això m'agradaria saber a mi, perquè fins aleshores, fins a l'estiu, hem estat col·laborant amb el ministeri i ells amb nosaltres. Des d'aquell moment la relació s'ha trencat de manera radical perquè, no és que puguem escoltar que sigui degut a qüestions absolutament pressupostàries, sinó que s'ha trencat del tot. El ministeri no parla amb nosaltres de cap de les qüestions que ens succeeixin, simplement no ens demana informe jurídic, no ens escolta, no té amb nosaltres relació de cap mena mentre sí que la manté amb altres operadors. —Per descomptat va resultar molt cridaner que dijous passat, asseguts a la mateixa taula, les dues parts no parlessin des de les 12 de la nit fins a les 8 del matí. —No sé qui els haurà aconsellat que emprenguin una estratègia de desgast, no ja amb el col·lectiu, sinó amb els negociadors. El secretari d'Estat (Tontxu Rodríguez) va dir: “Jo fins a les nou del matí, que tinc una altra reunió, no tinc pressa”. Hi va haver vuit hores, un s'adormia, un altre no… van parlar de coses intranscendents i la qüestió serà simplement estar esperant a veure qui es va aixecar primer per dir que havia trencat la negociació. Era una provocació, un “si vostès s'aixequen direm que vostès se n'han anat”. El comitè de Vaga va aixecar quan va entrar la dona de la neteja a dos quarts de nou. —Han demanat que la ministra Llop assumeixi les regnes de la negociació i no el secretari d'Estat. I si això no passa? —Nosaltres volem que les reunions es puguin celebrar en condicions favorables per a la negociació mateixa. Si això és davant un senyor que va adoptar una postura inflexible i que l'únic que va dir a cadascuna de les qüestions que la planta i el comitè de Vaga és que quan desconvocarem, veiem que és absolutament contrari al principi de bona fe negocial. Volem tenir un interlocutor capaç de desencallar aquest conflicte. —Fins quan pot seguir això així? Perquè la situació és insostenible… —Espero que estiguem en condicions de parlar i intentar arribar a alguna solució que ha de ser el més propera possible. Cada setmana que passa suposa uns 50.000 judicis suspesos. Si al ministra li sembla irrellevant que ho digui, la ciutadania ho ha de saber. —La qüestió és que al final qui paga els plats trencats és el ciutadà, que després d'estar esperant fins i tot anys un judici arriba el dia i suspèn. —Volem que els ciutadans ho entenguin i estem disposats a flexibilitzar els serveis mínims al màxim. No els hem recorregut; el que ha manat fer el Ministeri de Justícia ho estem assumint de la forma tot l'àmplia possible. L'altre dia els ampliem en matèria de pensions i intentarem notar els advocats i altres professionals de suspensions que produiran davant la possibilitat que la vaga pugui allargar-se. A totes les vagues hi ha conseqüències negatives.
