El Govern ha fet el seu pas més contundent i arriscat per forçar de manera unilateral la renovació de dos magistrats del Tribunal Constitucional, i garantir així no només una composició afí a l'òrgan més polititzat des que va començar el seu camí el 1981, sinó un Shieldage de constitucionalitat per a les lleis aprovades per Pedro Sánchez i els seus pactes amb l?independentisme. El pas és contundent perquè mai abans un Executiu havia provocat una fallida institucional així en designar dos magistrats amb un perfil polític tan marcat al servei del PSOE; i és arriscat perquè ara mateix s'obre un període d'incertesa, i que el Govern ha pres la seva decisió al marge del nomenament de dos magistrats més que ha de fer el CGPJ, i que estaran a l'aire almenys fins al 22 de desembre.
El Consell de Ministres ha designat el que va ser ministre de Justícia Juan Carlos Campo i la catedràtica de Dret Constitucional Laura Díez. Al llarg de quatre dècades, tres juristes que havien estat ministres van accedir al TC. Però no s'havia donat mai que titulars de Justícia amb el mateix president que els proposen, cosa que envia un missatge polític nítid: les portes giratòries segueixen vigents, la independència de criteri és una quimera, i res queda de tota aquella xerrameca amb la qual La Moncloa s'ha entestat a repetir durant els mesos que el seu interès és despolititzar la justícia. El mateix passa amb Laura Díez. Havia estat fontanera de la Moncloa amb aquest Govern al departament del ministre de Presidència, Félix Bolaños, i després ha ocupat la vicepresidència del Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat de Catalunya, un organisme que l'independentisme equipara a sort de TC Català'. A més, és una catedràtica molt significativa a favor de la política lingüística del Govern i va participar de l'assessorament i la redacció de l'Estatut de Catalunya quan va ser reformat –i derogat parcialment després– durant l'etapa de Rodríguez Zapatero. La tendència ideològica de tots dos és tan notòria com la sospita que arribaran al TC amb prejudicis de deguda obediència i disciplina de partit. La seva presumpció d'imparcialitat queda viciada d'origen, i aquesta és la prova que Sánchez no només vol garantir una majoria de vots suficients al TC –la que li toca per llei– sinó que a més a més visualitzi un control ferreu, sense fissures ni dissent.
Aquests nomenaments obriran en les properes moltes setmanes debats. Però el més rellevant ara, a banda dels dubtes de legalitat que va suscitar aquest número tècnic de números, es troben en alguna deliberació de recursos d'inconstitucionalitat o d'empara s'hauran d'abstenir sota el risc de ser recusats. Un ministre que va ser redactor dels indults als independentistes, coautor de la llei del 'només sí que és sí', o part d'un òrgan col·legiat com el Consell de Ministres, està contaminat des del primer dia. Passarà el mateix amb els recursos sobre qüestions vistes pel Ministeri de Presidència, que són la immensa majoria. I la seva posició pública ideològica respecte a la negociació i cessió al separatisme també anticipa el seu vot si és la qüestió en discussió que afecta Catalunya.
En queda al marge per ara un possible xoc institucional entre el Govern i el TC que no hauria de passar. L'article 159 de la Constitució estableix amb claredat que les renovacions com aquestes s'han de dur a terme per terços dels dotze magistrats del TC, i aquesta s'ha emprès en un sisè. Interpretacions a part i si el CGPJ no designés ningú el 22 de desembre, el problema s'agreujaria perquè es podria sentir que la renovació està incompleta, i per tant il·legal. De moment, la conclusió és que el perfil dels elegits deixa mostres patents que Sánchez no fa presoners a cap institució.
