Diàriament, segons estimacions de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), prop de 180.000 persones es muden a una ciutat. A aquest ritme, la previsió és que, per a l'any 2050, la població mundial arribi als 9.000 milions d'habitants, el 70% dels quals habitarà en centres urbans. En aquest context, i si tenim en compte que les grans àrees urbanes són les principals productores d'energia mundial (un 75% del total) i d'emissió de gasos d'efecte hivernacle (60%), no és estrany que estem moltes d'elles començant a apostar per nous models més sustentables i en sintonia amb les noves tecnologies, per donar resposta als grans reptes globals que presenta la crisi climàtica. La pandèmia del coronavirus va ser un xoc que va posar de manifest les vulnerabilitats de la nostra forma de vida així com dels sistemes de gestió públics i privats que ens van a repensar el nostre desenvolupament urbà. Les ciutats del futur hauran de fer front als nous reptes de futur assegurant la qualitat de vida dels seus ciutadans en un context d'incertesa. Per això hem de dissenyar ciutats resilients, aquestes són, adaptables, resistents i saludables. Els nous models de ciutat basaran part del seu èxit en un matrimoni intel·ligent entre tecnologia i sostenibilitat, són el que anomenem popularment com a Smart Cities o Ciutats 4.0. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el Big Data no permeten gestionar de manera eficaç i sostenible els serveis públics, com ara el funcionament de la xarxa de transport públic per millorar la mobilitat sostenible, l'ús responsable dels recursos hídrics o energètics, un tractament millor dels residus o la redefinició de l'espai públic. Definitivament, les ciutats que millor es preparin per enfrontar els efectes i els impactes del clima climàtic seran les més atractives per atraure talent, empreses i inversions. Al costat del component sostenible, la digitalització apareix com el gran factor diferenciador de les Smart Cities. Connectivitat, infraestructures per compilar dades, sensors… però posant sempre les persones al centre. Segons el McKinsey Global Institute, tota Smart City que s'ofereix està dividida en tres nivells. En primer lloc, una capa amb aquests elements ja esmentats (sensors, connectivitat, etc.) que ens permeten demanar dades, sud la que troba uneix secund nivell de 'hardware' i 'software' per gestionar i analitzar-les. En última instància, són precisament els ciutadans els protagonistes, ja que seran ells, recolzats en institucions i empreses, els encarregats de treure partit a totes aquestes eines intel·ligents. Tot aquest múscul tecnològic s'ha de posar al servei del desenvolupament dels territoris i les ciutats molt més sostenibles. Les ciutats intel·ligents i les xarxes Smart permeten millorar, per exemple, les nostres xarxes de sanejament, detectant possibles fuites a temps real i optimitzant el consum d'aigua. En el cas concret de les vermelles elèctriques, una correcta gestió obre la porta té un ús més eficient dels recursos existeix l'optimització de tota la cadena de valor, que va des de la producció fins a l'ús a nivell usuari domèstic, consolucions de sistemes locals de tarifació dinàmica o l'ús d'un enllumenat públic intel·ligent present a algunes ciutats. En definitiva, en aquesta transició ecològica i digital, el matrimoni intel·ligent entre tecnologia i sostenibilitat ens ofereix l'oportunitat de respondre a la crisi climàtica dissenyant un horitzó de progrés i de desenvolupament. Però una Smart City només ho podrà ser si són Smart les seves institucions, les seves empreses i els seus ciutadans desplegant una nova intel·ligència col·lectiva. Al món que emergeix, no guanyarà la batalla del futur el més fort, sinó aquells que col·laboraran millor teixint estratègies i aliances intel·ligents.
