Pot ser que cap bar hagi tingut tant de protagonisme a l'hora de parlar del Premi Pritzker d'arquitectura com el que ha aconseguit les últimes setmanes el Bar do Porto, a Corrubedo (la Corunya). Ho ha aconseguit perquè pertany a David Chipperfield, el més recent guardonat, i no només perquè aquesta curiositat cridi poderosament l'atenció. El bar pot ser llegit també en clau, per dir-ho, filosòfic. És un exemple perfecte de com canviar la relació amb els espais i l'entorn per fer-los més respectuosos. És un resum fàcil d'entendre què és l'arquitectura sostenible.
«No refugi i bar amb grans idees de sostenibilitat al cap, simplement era una cosa que semblava tenir sentit a nivell local i que seria un projecte agradable», reconeix, a l'altra banda del correu electrònic, el mateix Chipperfield.
David Chipperfield. Adrián Capelo – Fundació RIA
"El fort sentit de comunitat que existeix a Galícia és una cosa que va admirar i va gaudir durant gairebé 30 anys, així que m'alegra contribuir-hi d'alguna manera", va explicar. I afegeix: “Però sens dubte reconec que un bar o una plaça pública formen part de la infraestructura social d'un lloc i l'hem de prestar quan prenem decisions sobre el nostre entorn construït”. “La nostra feina a Galícia, a través de la Fundació RIA, no ha fet més que confirmar-me que no podem veure la sostenibilitat social i mediambiental de forma aïllada”, assegura.
El bar, apunta des de la seu a Santiago de Compostel·la de l?organisme el director de la Fundació RIA, Manuel Rodríguez, “condensa totes aquestes preocupacions”. "És la recuperació d´un edifici històric, d´arquitectura popular", assenyala. "No és només la recuperació d'un lloc, sinó d'una funció social", apunta. I això és, al final, allò que podria ser l'essència d'una arquitectura sostenible. És una que pensa en els espais i les persones.
De fet, el compromís de Chipperfield amb l'entorn és clar. El mateix dictamen del jurat del Pritzker ho destaca, com també ho fa sobre el seu treball a Galícia a través de la fundació. Estem cada cop més preocupats per la sostenibilitat? "Crec que l'actitud està canviant, sens dubte", va dir Chipperfield. “Som més conscients de les nostres responsabilitats, tant com a professionals que presten un servei com en qualitat de consumidors”, indica. "És clar que cal aconseguir un equilibri més gran entre l'entorn natural i l'entorn construït, i que aquest equilibri redunda fonamentalment a promoure la qualitat de vida", assenyala.
“Hem de reconèixer que, com a arquitectes, formem part del sector de la construcció, que és responsable de gairebé el 40% de les emissions de carboni”, respon Chipperfield en preguntar-se si el paper és professional a l'hora de salvar el planeta. Així, parla de la necessitat d'«un marc normatiu amb més coordinació que garanteixi una construcció més responsable» i defensa «la importància d'una bona planificació que intervé entre els interessos del mercat i les preocupacions fonamentals del medi ambient i la societat».
“Hem de reconèixer que, com a arquitectes, formem part del sector de la construcció, que és responsable de gairebé el 40% de les emissions de carboni”
david chipperfield
arquitecte
Els arquitectes són els qui, “en un pla pràctic”, poden coordinar el debat sobre aquests temes, però també els qui poden “prendre decisions més responsables en els seus dissenys”. Això inclou igualment reutilitzar les construccions que ja existeixen.
Des de galicia per al món
Però per què treballar des de Galícia? Segons va explicar Rodríguez, la Fundació RIA —que l'arquitecte ha impulsat des de la comunitat, on viu part de l'any i on també té una de les direccions del seu estudi d'arquitectura— té a Galícia un laboratori. És a dir, està analitzant que s'ha fet a la comunitat, quines són les seves tradicions o què passa amb els seus espais per extreure lliçons que tenen un ressò molt més global i que ajuden a resoldre els desafiaments a què s'enfronten a moltes més regions que la gallega.
“Som conscients que molts dels reptes a què enfronta aquest racó d'Espanya són compartits per comunitats i regions de tot Europa, però crec que a Galícia la presència de la natura i la seva importància econòmica i cultural són més explícits del que podem trobar en altres llocs”, va explicar el mateix Chipperfield.
El director de la Fundació RIA també destaca: “De tots els debats globals, a Galícia trobem els mateixos problemes”. Però a això s'hi afegeix la tradició. “L'extracte tradicional continua sent present”, afegeix, cosa que és molt atractiva a l'hora de buscar “aquestes respostes” que imposen els desafiaments del segle XXI. Per exemple, a la comunitat s'han mantingut tècniques constructives que ara, que es comença a apreciar allò que els sabers tradicionals aporten per cuidar el medi ambient i millorar la sostenibilitat, és un extra.
Imatge d´una intervenció de propostes puntuals a Palmeira. Fundació RIA
Amb tot, Galícia no és una Arcàdia i va ser aquesta realitat menys positiva la que va donar l'espurna inicial. "Aquí veiem una demostració molt vívida de l'impacte que tenen la indústria i l'entorn construït en l'erosió de la qualitat mediambiental i el deteriorament de la comunitat", apunta l'arquitecte, "i també veiem molt de potencial per construir un futur sostenible, centrat en la qualitat de vida i en una economia circular”. "Estic molt il·lusionat amb l'exemple que Galícia pot donar en aquest sentit", indica.
Rodríguez va trobar que a Chipperfield l'ha cridat l'atenció en els 30 anys que porta lligat a Galícia els processos de degradació als espais, tant a nivell natural com tradicional, i com es van perdre valors connectats amb l'entorn per la fractura de la transmissió generacional . D'aquesta preocupació, indica, en ve el germen de la Fundació RIA actual.
“Després d'haver desenvolupat una forta connexió personal amb Galícia al llarg de dues dècades, el 2015 vaig convidar a arquitar studio arquitecte sobre edificis abandonats als nuclis urbans de la Ria d'Arousa”, recorda Chipperfield. "De seguida va quedar de manifest que l'estat de l'entorn construït és una mostra dels desafiaments a què s'enfronten les comunitats, per la qual cosa vam emprendre una investigació més profunda que es va estendre més enllà dels límits de la pràctica arquitectònica", assegura. Per establir solucions duradores, assenyala, és important tenir una comprensió més profunda de l'ecologia i l'economia “la participació col·lectiva de les comunitats locals, les empreses, les indústries i els governs”.
Des que la fundació va començar a treballar el 2017 han abordat “qüestions com ara la mobilitat, els processos de contractació, la gestió del sòl i la governança”, va explicar l'arquitecte. Rodríguez va posar a les santiagueses oficines de l'organisme plànols, fotos i mapes sobre algunes de les coses que han fet, com estudiar com hauria de canviar una ruta de la ria d'Arousa per ser més vivible per als habitants de les localitats que travessar o escoltar al Barbanza Ecosocial Lab als residents de més edat de la comarca per aprendre del passat com fer el futur. També estan treballant en la recuperació de nuclis rurals amb un projecte de llogarets model, entenent que és necessari en aquests enclavaments.
Al final, la idea és treballar des de la recuperació de la identitat local i la regeneració urbana, la gestió territorial o la cultura de l'arquitectura i el disseny per crear processos però respectuosos amb l'entorn, indica, assenyalant les línies mestres, el director de la Fundació.
Una casa per a l'arquitectura sostenible
Properament, la Fundació RIA canviarà a una nova seu més àmplia. Serà també a Santiago i des d'on prometen es llançarà un programa d'activitats molt connectat amb les clau clau d'aquesta arquitectura sostenible.
