4.313 tones de CO2 o 172 visites Bilbao-Madrid. Aquesta és la petjada de carboni del Museu Guggenheim a Bilbao i “només estem parlant de transport de les obres i els desplaçaments del personal”, apunta Rogelio Díez, responsable de manteniment i instal·lació del museu. “Ens falta calcular la dels materials”, va explicar, “però em fa l'olfacte que no serà tan gros, encara que no ho sabem”.
Un viatge desconegut, “perquè ningú ho ha fet abans”, adverteix Díez. El Guggenheim és pioner en aquest mesurament i també una institució a l'avantguarda i no només per les obres d'art que donen color i rellevància a les galeries, sinó també per la seva conscienciació ambiental. “Des del dia que vam obrir les nostres portes, vam posar el focus en aquests temes”, assegura.
Després d'un quart de segle rebent visitants i obres d'art, el mes d'octubre vinent el museu compleix 25 anys, “la sostenibilitat és una cosa de tots”, postil·la. “En principi, aquests temes eren del meu departament, perquè ens encarregàvem de les instal·lacions i el consum energètic”.
Va ser el 2012 i es va fer la llum. En aquell any, “vam veure una oportunitat tecnològica per canviar la lluminària i fer servir llums LED que consumeixen menys”, respon. Una modificació que no va afectar les galeries “per temes de conservació”.
Sostenibilitat en aquest cas xocava amb la regulació. “Havíem de mirar la temperatura del color, si aquesta tecnologia afectava les obres…”, recorda. Però, ja van complir un objectiu, “els vam ficar en aquesta roda ambiental i els vam fer pensar”.
Il·luminació d'una obra al Museu Basc. – Jordi Alemany
Un germen plantat el 2012 que ara ha crescut i ha brotat en el pla de sostenibilitat, perquè «cal fer un pas ferm», va explicar. “El que estem fent està bé, però cal accelerar el pas”, adverteix.
“Impossible arribar a zero”
“Els objectes de l'Agenda 2030 són molt a prop”, va comentar el responsable de manteniment i instal·lacions del Guggenheim Bilbao. A més, “es manté en una emergència climàtica”, afegeix. “És urgent minimitzar aquest impacte i cal cercar les zero emissions, però és impossible fer-ho”, adverteix.
Des de la seva inauguració, un 17 d'octubre del 1997, el Guggenheim ha rebut un total de 23.745.913 visitants (xifra a data 31 de desembre del 2021). “Molta gent ve a check i això no es pot controlar”, va comentar. Cotxe o avió, ja que sis de cada deu persones que van recórrer aquestes galeries bilbaïnes són estrangers, principalment francesos (17,2%), britànics, alemanys i nord-americans, per aquest ordre.
L'impacte calculat del transport d'obres i de desplaçaments “suposa un terç del total”, assegura Díez. Encara falta un 66% i “ens costarà dos anys respondre-la”, destaca. Un altre terç de les emissions té l'origen en l'energia que necessita l'edifici.
«Treballem per flexibilitzar les condicions de conservació i ser més eficients energèticament» rogelio díez, responsable de manteniment i instal·lació del Guggenheim Bilbao
“Treballem per flexibilitzar les condicions de conservació, però no depèn de nosaltres”, assenyala. Per normativa, les galeries han de tenir una temperatura determinada i una humitat relativa adequada per conservar els objectes d'art i assegurar el confort dels visitants.
Les sales del Guggenheim es mantenen entre els 21ºC i 24ºC, “fa temps era als 22ºC, però la gent gelava a l'estiu i hi havia un sobrecost important”, va explicar Rogelio Díez. En realitat, lenergia que requereix ledifici de Frank Gehry prové del gas natural per generar calor a lhivern i electricitat per al fred a lestiu i mantenir la humitat. “Cal una flexibilització per ser més eficients”, va explicar.
La humitat relativa del famós museu, vorejat pel riu Nervión, és del 50%. “És important vigilar-la, perquè els canvis bruscs poden generar fatiga a les obres”, va explicar. “Estem davant d'un tema tabú, perquè afecta la durabilitat, però ja parlem amb conservació per millorar el confort i el consum”.
Aquest és un llarg camí pel Museu Basc, però la descarbonització també va passar per l‟adopció de fonts d‟energia renovables. "Cal explicar que no podem posar panells solars a la teulada de l'edifici, el Guggenheim en si és una escultura", va explicar Díez. "El futur, crec, passa per l'hidrogen, però un dia d'avui no hi ha mercat".
pensa en verd
Superades les dues dècades de vida, “volem accelerar el pas”. “Abans potser es mirava quant costava o si hi havia pressupost”, va revelar Díez. “Ara, la pregunta és si és sostenible”, afegeix. Des de fa un any, i dins del Marc Estratègic del museu, el Guggenheim compta amb un equip multidisciplinar d'“una dotzena de persones de tots els departaments” per treballar a la consciència de la importància de la sostenibilitat, identificar millors oportunitats i fer-ne un seguiment aquesta matèria.
«No podem posar panells solars sobre el Guggenheim, perquè l'edifici és una escultura» rogelio díez, responsable de manteniment i instal·lació del Guggenheim Bilbao
En els darrers anys, el museu ha treballat en la impulsió de mesures per optimitzar les instal·lacions, la gestió de l'aigua, el control dels residus i l'ús de materials més sostenibles. "En definitiva treballem en clau de sostenibilitat", resumeixen.
Una visió ecològica de principi a fi, només queda la nova senyalització vial que el museu utilitzarà en la mesura que sigui possible i el lloguer d'embalatges en lloc d'obra per al transport. A més, les parets de les exposicions es reutilitzaran per a altres exposicions i altres elements dexposició sutilitzaran amb altres centres.
Aquest pensament verd “arriba a tots els departaments”, va relatar Díez. La programació artística mateixa s'ha impregnat amb aquest sentiment. La programació del Guggenheim per a aquest any 2022 compta amb una línia dactuació que reflexiona sobre aquest tema i promou la sensibilització ecològica. Així mateix, albergarà el simposi 'Ecologies de l'Aigua' "per tal de fomentar el diàleg i la col·laboració entre artistes, científics i tecnòlegs en el context del clima climàtic", detalla el Guggenheim en nota de premsa.
«Amb tot això volem reduir i eliminar les nostres emissions de gasos amb efecte d'hivernacle», detalla Díez, «però arribar a zero és impossible i per això compensarem», afegeix. Aquest pla estarà disponible per a finals d'any, avança. "No volem que només sigui reforestar, està bé, però també volem que tingui altres beneficis socials i si està relacionat amb l'art, millor", va explicar.
