Gerard Deulofeu (Riudarenes, 1994) va enlluernar l'afició de Barcelona, que llamia amb l'exquisidesa tècnica del del planter, però no va quallar al primer equip i es va haver de buscar la vida en equips com l'Everton, Sevilla i Milan abans de recalar definitivament al Watford. El nou Messi que no va arribar tant. Als seus 28 anys ha trobat l'estabilitat i el seu nivell més alt a l'Udinese. Poc després de concedir aquesta entrevista a ABC es va lesionar el genoll en el partit disputat dissabte passat contra el Nàpols. Es va caminar entre les grimes però les proves realitzades el deixen en un ensurt: un esquinç que només l?estirarà 20 dies de baixa. Segons el metge, el seu estil de vida ha estat clau per fer-ho.
—Com li va per Itàlia ia l'Udinese?
—Estic genial, meravellós, gaudint d'aquest moment tant en l'àmbit col·lectiu amb l'equip com en l'àmbit personal. Estic gaudint molt, sobretot atorgant prioritat a estar sant al camp i poder gaudir del futbol, tot i que això m'ho ha fet aprendre les dues lesions que vaig tenir. Estic molt feliç i travessant un moment important de la meva carrera.
—Dues lesions al mateix genoll… Com el va afectar?
—Van ser dues lesions molt greus al mateix genoll que em van fer patir molt, no trobar-me en certs moments i només pots tirar endavant amb les ganes i la il·lusió. No podria estar jugant al nivell que estic darrere d'aquestes dues lesions, sinó que hauria dedicat tota la meva vida i tot el meu enfocament al futbol. I també gràcies a la meva família, que m'ha deixat que fiqui en aquest enfocament moltes hores per tornar on sóc ara.
—Estar feliç es reflecteix al camp?
—Les èpoques que he passat i les experiències d'haver estat a diferents països i vestidors m'han enriquit molt. Sóc una persona totalment diferent del que era quan era jove, com a jugador també… I això et fa sentir molt millor el futbol i el que volen els teus companys i l'entrenador de tu. Així pots tornar a un nivell i controlar tots els aspectes de la teva vida i el teu esport.
—Quin és el secret per estar tan bé?
—Sempre dic que la família un 50 per cent i el futbol l'altre 50. Si tens alineat i organitzat l'aspecte familiar i personal, després l'aspecte professional també estarà en la mateixa línia i podràs competir i estar al nivell en el que vols. És clar que això comporta molt preparatiu, molt enfocament de partit, anar al mil·límetre amb cada feina que faig. Però és primordial la meva vida personal perquè la meva vida professional estigui bé.
—Està en el seu moment més gran?
—Sí, podria ser. A nivell de felicitat no en tinc cap dubte. A nivell de rendiment he tingut molts moments bons Durant la meva carrera i aquest seria un. Les estadístiques diuen que és el moment més gran i la meva felicitat també així que els ho deixo a vostès perquè ho valorin (riu).
—Vostè diu que ara es cuida molt, abans no ho feia?
-No. Significa que vaig al mil·límetre. Analitzo qualsevol tipus de detall i què puc fer per ser millor que el rival cada cap de setmana. Això fa que t'alimentis millor, descansis millor, tingui qualsevol mena de tècnica, màquines… Mil coses per arribar al partit sent millor que el teu adversari. Hi ha gent molt bona, els partits són molt difícils i cada vegada hi ha gent més jove i cal estar-hi per sobre.
—I quins canvis ha introduït a la seva vida?
—Un dels recursos que va introduir és el de menjar només quan tinc gana de debò. Segons el meu calendari i la meva vida em fa menjar dues vegades al dia. Una al matí i una altra a la nit. Això et fa espaiar els àpats i menges quan tens gana de veritat. Tu controles el menjar, el menjar no et controles a tu. Per la meva experiència, de vegades menjava quatre o cinc cops al dia. Acabava un dinar i ja pensava en l'altre. He aconseguit controlar-ho i menjar menjar de molta qualitat. Em fa tenir una energia dins del camp i no pateixo per acabar els partits com abans em passava.
—Ets dietista?
- Tinc un equip de treball que s'encarrega de controlar-me el tema de l'alimentació. Tinc el meu cuiner a casa, que és una meravella. Entre ells controla el tema de l'alimentació, que és important però alhora senzill. Estic molt contenta.
—I també serà important el descans?
—El descans és importantíssim. A això he d'agrair molt a la meva parella perquè tenim nens i per arribar descansat a l'entrenament necessites descansar. Els nens en els primers anys costa però la meva parella m'ajuda. Tinc molta sort en aquest aspecte.
—Vostè dorm en un llit Hogo Bed, una mena de bombolla antiradiació, s'aixeca més jove cada dia?
—És el més gran del món. Sleep descansa en un llit com Hogo és una de les coses fonamentals que poso a la meva vida i al meu canvi. Et fa aixecar-te l'endemà amb una energia increïble, amb ganes, sense dolors, et rejoveneix, et reseteja… És un escàndol. Cal provar-ho per sentir-ho.
—Vostè és un defensor descarat de la psiconeuroimmunologia…
—Tinc quatre experts que treballen amb mi, que m'ajuden en qualsevol aspecte de la meva vida, ja sigui emocional, de cos, d'alimentació… Són nois que coneixen el cos a la perfecció, que saben com actua ia partir d'aquí es treballa per actuar de la millor manera perquè la vida personal i professional funcioni a la perfecció.
Deulofeu, amb l'equip de 'Regenera' que l'ajuda a alinear tots els aspectes de la seva vida ABC
—¿Es va sentir una joguina trencada al Barcelona?
-El que sento és que estic molt orgullós del meu pas pel Barcelona. Després, les expectatives que tenien jo o la gent al final eren expectatives i suposició. Amb allò que ens hem de quedar és amb el que ha passat. Jo ho accepto i ho reconec. Per descomptat que podria haver estat diferent i ho podria haver canviat si hagués estat en la manera i l'estat en què estic ara, però ha estat així. L'únic que va poder fer és pensar en el meu present i actuar com ho estic fent, en un estat diferent del que era jove.
—Però el vestidor podria haver ajudat més…
Jo no en dono les culpes absolutament a ningú. Va ser com va ser, és passat i he tingut una mentalitat molt diferent del que tinc ara. Ja aquesta. Són èpoques i tothom ha de passar per aquestes èpoques i aquesta inexperiència de no saber què voldrien els meus companys i entrenador. Ho vaig passar en alguns potents i per això ha repercutit més però, per sort, em trobo amb una edat jove i rendint a un nivell molt gran amb 28 anys.
—¿Se sent reflectit a Pedri, Gavi, Balde…?
-Ja sigui. És un escàndol veure aquests jugadors, com competeixen. Jo sé i valoro el que estan fent pel que he passat. Els desitjo que segueixin així perquè és molt difícil el que estan fent. La gent del Barcelona i del futbol ho han de valorar molt.
—Quins reptes té en el futur?
—El futur no el conec ni m'interessa. Arribarà un bon futur si l'enfocament en el present i l'estat en què estic són adequats. Com que estic molt tranquil i tinc tot organitzat estic segur que el meu futur, encara que no m'importi, serà boníssim.
—¿Haver jugat a LaLiga, Premier i la sèrie A el defineix com a futbolista més complet?
-Ja sigui. Agafes experiències de tres lligues diferents i com has d'actuar depenent del rival que té al davant… Qualsevol petit aspecte et pot ajudar ia mi m'ha ajudat des de ben jove sortir i viure aquestes experiències. Però cal pensar en un present i on sóc, a la sèrie A i actuar i jugar en conseqüència.
—I podria desenvolupar el seu joc a LaLiga de nou?
—No ho sé perquè no em poso en situació. Només penso a Udinese ia estimar Udinese perquè a la vida va aprendre que on aquestes has de voler estar. From aquí van a menja things i gaudiràs el dia d'avui. El dia de demà no m'importava. I la Lliga espanyola tampoc no m'importa ara mateix perquè és una suposició.
