SEGUIR
A només tres mesos de la celebració de la Cimera de l'OTAN a Madrid i en plena russa invasió d'Ucraïna, el Govern de coalició s'ha partit en dos durant el debat i la votació d'una proposta de suport a l'Aliança Atlàntica aquest dimarts a el Congrés.
La iniciativa partia dels populars i ha obtingut el vot a favor del PSOE mentre Unides Podem hi ha votat en contra. La sessió es va celebrar davant la Comissió d'Exteriors i mitjançant el text -aprovat gràcies a la unió de forces de populars i socialistes- el Congrés insta el Govern a «reconèixer l'aportació fonamental que ha fet l'OTAN des de la seva creació el 1949 en defensa de els valors democràtics i els valors d'occident”.
A més, la Cambra demana celebrar “els 40 anys de l'entrada d'Espanya a l'OTAN i els 25 de la Cimera de Madrid” així com “reconèixer el paper” que ha jugat el nostre país “des de la incorporació” i “rendir l'homenatge degut totes les víctimes espanyoles que van morir en compliment del deure dins de les diferents missions” de l'Aliança.
El punt següent crida el Govern a “subratllar el paper d'Espanya a l'OTAN” i en particular des de la base situada a Torrejón de Ardoz. La iniciativa tanca demanant que l'Executiu incorpori “dins el nou concepte de defensa de l'OTAN la col·laboració activa de l'Aliança amb altres nacions democràtiques, tant del nostre continent com de Llatinoamèrica i la conca del Pacífic”.
«Amb la divisió va mostrar pel Govern en temes clau com el suport a l'OTAN o els dubtes respecte al suport total i va decidir Ucraïna fins i tot en una qüestió com el seu ingrés a la UE és difícil que prenguin Sánchez per un aliat sòlid i ferm “, ha càrrec el portaveu adjunt del PP, Pablo Hispán”. Després que no es queixi que la seva relació amb el President dels Estats Units es mesuri per segons. La societat espanyola mereix un líder a la política exterior que Pedro Sánchez és incapaç d'aportar ja”, va exposar.
Pols al voltant a Ucraïna
A més d'aquesta iniciativa, el Congrés va aprovar una proposta dels socialistes que va amplificar la condemna a la invasió russa d'Ucraïna i inclou un reconeixement del paper “d'Espanya a les diferents missions de seguretat i defensa de què van formar part. Els socialistes van evitar així citar l'OTAN per evitar una nova ruptura amb el soci de coalició, ERC i Bildu.
Tot i així, aquests tres grups han trencat la unanimitat que ha aconseguit la resta de la proposta i han votat en contra d'aquest punt. Entre els seus arguments exposats, han que l'apartat també impulsar “encara més, el Fons Europeu de Suport a la Pau”. Un mecanisme que, ha sabut seny, manca d'opacitat.
Un altre punt polèmic d'aquesta proposició ha estat el rebuig dels socialistes a la proposta dels populars que el Congrés insti el Govern a donar suport a l'Executiu ucraïnès «en totes les seves necessitats i demandes i, de manera singular, el reconeixement com a país candidat al entrada a la UE”.
El portaveu socialista d'Exteriors, Sergio Gutiérrez, ha argumentat la seva oposició a aquest enunciat que suposaria donar suport a la creació d'una zona d'exclusió aèria a Ucraïna, com demana sud-president Volodímir Zelenksi. Una pretensió que no hi ha acceptació de l?OTAN.
El debat s'ha produït al mateix temps que Financial Times ha publicat que Rússia ha qüestionat permetre la incorporació d'Ucraïna a la Unió Europea si renuncia a ingressar a l'OTAN. Els socialistes han assenyalat que recolzen el procés d'entrada de kyiv a Ucraïna en els termes acordats al si europeu.
Aquesta proposta amplia la condemna a l'atac rus acordada al si d'aquesta mateixa comissió unes dues setmanes després de la invasió. En aquella iniciativa no es van incloure qüestions que ara han aconseguit la màxima importància com el suport a la investigació dels crims de guerra perpetrats pel règim rus en sòl ucraïnès per part dels tribunals internacionals, el suport explícit als ciutadans russos que estan sent perseguits o empresonats per reclamar la fi de la invasió o el suport a les missions dels militars espanyols.
La proposta inclou això molt qüestionat i insisteix a reclamar a la Federació Russa perquè «posi fi de manera immediata a les hostilitats, repli les tropes a l'interior de les fronteres internacionalment reconegudes i respecti la sobirania de l'Estat d'Ucraïna», a més de revocar » el reconeixement de la independència dels territoris ucraïnesos.
També exigeix a Moscou que torni a una «via diplomàtica» i busqui un acord dins de la legalitat internacional ia «avançar» a l'acollida de refugiats ucraïnesos.
