El flamenc a caló, la llengua dels gitanos

Sigil·lós, va anar baldejant el llenguatge gota a gota, esculpint-lo segons les seves formes, aportant paraules i, per tant, riquesa. El caló, a través dels intèrprets gitanos, va anar calant en els esquemes del cant com una reguera. Va dipositar termes per ampliar el vocabulari, expressions d'enorme popularitat, també trets definitoris. Si escoltem un disc complet d'aquest gènere musical que tant conservem d'aquest poble, estrany serà no trobar-nos-en. Si llegim un llibre o una crítica especialitzada, potser. Els seus molts els àlbums que porten paraules a calar en el seu títol, fins i tot frases completes. Per exemple, 'Sinar va calar sinela un pochibo (L'orgull de ser gitano)', com va batejar La Chiqui de Jerez a la feina amb què acomiadava un fructífer segle XX.

Algunes, més enllà de la música, es van quedar preses, que diria Octavio Paz, al castellà: camelar, parné, chanel·lar… Amb el dia del Poble Gitano datat el 8 d'abril, vam repassar les més usades i curioses.

Qualsevol podria cantinejar 'Killing em softly with his song' i canviar, en el seu cervell, la veu de Roberta Falck per la de Pintingo, que fins a l'ànima se'n va anar a beure per collir el seu èxit més gran. Tot i això, no tants hauran caigut en el compte que Pitingo, gomina cap enrere, barret d'ala curta a aquest costat i vestit d'aparador, significa 'presumit'. També, vull dir, el caló és als sobrenoms dels artistes. Ha vist ballar el Choro?

La debla, 'deessa', és un pal del flamenc, al qual Tomás Pavón li donés altura a la seva catedral 'Al barri de Triana', on no queden plomes ni tinters per escriure a la mare desapareguda. I Déu, en caló, es tradueix com undebel, potser una de les paraules que més apareix al repertori jondo: «Gitana, encén la llum/que porto una borratxera/que a undebel li parlo de tu», va recordar Camarón al tancament d'una soleà. 'Undebel' és, així mateix, la rumba que dóna títol al primer disc del Cigala, l'ens al qual va cridar Mairena en una seguirella del Fillo i el que van esmentar una infinitat de cantaors amb la mirada clavada en algun punt inconclús del cel.

Camellem naquerar!

'Larache' és 'nit', i, amb una cinta per tangos als cabells, Carmen Linares la va sostenir al recer d'una lluna que no creix. 'Larache', 'nit': una preciositat sonora. 'Bajañí' és 'guitarra'. 'Duquela', o 'duca', 'dolor'. 'Lache', 'vergonya'. I de pura 'llet' La Perla de Cadis no pena que té la seva fragüita en venda. 'Camelar' ja el coneix. 'Guillar', cosa que va fer la Nena dels Pentins a la seguirilla 'A la Serra d'Armènia', potser no. Significa 'marxar-se de sobte, fugir'. Com fan alguns dels protagonistes anònims del 'Romancero' lorquià quan «pugen les capes sinistres» dels Guàrdies Civils per arruïnar la festa. 'Guillar' sense dir ni 'mú'.

'Naquerar' és rajar, però mal quan canta Manuel Agujetas, i en to reivindicatiu al citar el 'Camelem naquerar' de Mario Maya amb text de José Heredia. Volem parlar-ne! 'Treieu' els ulls. 'Oripandó', el nou àlbum de José Mercé i una composició eixerida de Manolo Sanlúcar per al seu disc 'Candela', 'amanir'. 'Amaró', 'nostre', com defensa Manuel Agujetas Fill en el seu únic treball discogràfic fins ara. I 'Sastipén talí', un comiat que ens sona a arenga, vol dir 'salut i llibertat', lema de tot un poble que a la recerca d'aquest binomi no es va quedar mai quiet, o molt poques vegades.

Grups com Los Chorbos, Los Chichos i Los Chunguitos, que van fer del gitanisme una mica comercial en trobar-ho amb les tendències musicals dels 70, tanquen al seu imaginari un final de paraula en caló que, referenciant Manuel Machado, són ja del poble, que va fer seves les cobles. I 'choros' i 'jambos' se succeeixen avui per les ciutats: 'robatoris' i 'policías', amb aquest 'No sé per què' com a teló de fons amb El Jeros intranquil davant el micròfon.

Aquesta variant del romaní fa segles de convivència i s'ha anat apagant sense extingir: habita camuflada en la nostra parla. I parla, precisament, de velles llegendes de camins i polsegueres, de periples à pied, andarris i pobles que ni condemnats a galeres van abandonar els seus costums.