El fons de rescat per a empreses estratègiques del Govern espera tornar a posar en marxa tot el capital a tancament del 2021. 10.000 milions d'euros que ajudarien les grans companyies espanyoles a sortir del sotrac del Covid-19 imainer milers de llocs de treball en un moment crucial per a l'economia. Però res més lluny de la realitat, el 30 de juny del 2022, i després de diverses pròrrogues, el Fons de Suport a la Solvència per a Empreses Estratègiques (Fasee) gestionat per SEPI va donar carpetada havent repartit poc més de 3.000 milions, tot just el 30 % de la capital. El hòlding públic el reconeix a les memòries dels comptes del fons al tancament del 2021. SEPI al text i concreta que al llarg de l'any passat estava previst l'aprovació d'ajudes per import de 6.800 milions d'euros. Només lluny de la realitat, aquell any es van concedir 971 milions d'euros, “que comporten una desviació de 5.828.675 milles d'euros al flux net d'efectiu de les activitats d'inversió”. Una diferència que es va produir pel volum real d'ajudes sol·licitades i la complexitat a l'estudi dels expedients, segons l'empresa pública. Uns motius per agafar amb pinces. Perquè si bé el repartiment ni tan sols va arribar a 1.000 milions d'euros i les empreses recolzades no en van ser nou, la mateixa presidenta de la SEPI, Belén Gualda, va assegurar l'octubre de l'any passat en una comissió del Congrés que el fons de rescat havia rebut un total de 69 sol·licituds per a empreses amb problemes. En aquest moment, Gualda va assegurar que, no obstant, “algunes empreses han desistit perquè han sentit que no complien els requisits”. El total de les peticions superaven els 5.000 milions d'euros, més de la meitat del dot del fons, com més tard va reconèixer la pròpia SEPI. Algunes de les sol·licituds també van tenir a finals de l'any passat més de sis mesos en espera de la seva resolució, el temps màxim marcat per donar resposta a les companyies, segons l'ordre ministerial que dóna origen al fons. Notícia Relacionada estàndard Si La SEPI va demanar a Air Europa posar com a garantia del seu rescat 8 firms de Globalia i hipotecar les seus de Madrid i Palma després de trencar-se la venda a Iberia Antonio Ramírez Cerezo Entre aquestes societats es van trobar les de 'handling', càrrec aire, a més de les activitats immobiliàries De fet, la SEPI també reconeix que per agilitzar el procés de sol·licituds, va obrir una borsa d'ocupació temporal per contractar un màxim de 50 persones per tal de “reforçar l'atenció de les necessitats tècniques que es derivin de la càrrega de treball extraordinària generada amb motivació de la gestió del Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques”. Finalment, van ser 20 les persones incorporades. Però la veritat és que els motius esgrimits pel fons de rescat per no repartir els diners no van ser assenyalats l'any anterior. A les memòries del 2020 reconeixien que pensaven atorgar 3.000 milions d'euros al tancament d'any, però van acabar salvant només Air Europa amb el lliurament de 475 milions d'euros. En cap moment no admetem les dificultats que van assegurar tenir el 2021 i de fet l'activitat del fons va seguir el seu curs amb normalitat fins al rescat al març de Plus Ultra, la judicialització del qual va obligar a reformular els procediments com així informació diverses empreses afectades a aquest diari. Més empreses rebutjades El que en saldo ha suposat que el Fasee hagi rebutjat més empreses (39) que les 30 a què ha concedit el suport estatal. 3.256 milions repartits en total a Air Europa (475 milions d'euros), Ávoris (320), Duro Felguera (120), Plus Ultra (53 milions), Tubs Reunits (112 milions), Rugui Steel (25 milions), Hotusa (241) milions ), Airtificial (34 milions), Grup Serhs (34 milions), Reinosa Forgings & Castings (27 milions), Losán (35 milions) Soho Boutique Hotels (30 milions), Grup Abades (29,3 milions), Técnicas Reunidas ( 340 milions) , Ferroatlàntica (34,5 milions), Eurodivises (45 milions), Wamos (85 milions), Tècniques Reunides (340 milions), Hesperia (55 milions), Abba (30 milions), Grup Mediterrània (28 milions), Grup Julià (38 milions), Air Nostrum (111 milions), Volotea (200 milions), Vicinay Marine (32 milions), Celsa (550 milions), Blue Sea (25 milions), Isastur (40 milions), Vivanta (40 milions) ), Imasa (35 milions) i Punt de Trobada (31 milions). Notícia Relacionada estàndard Si El Govern rellança el desplegament internacional de Navantia en ple apogeu de la despesa en defensa Bruno Pérez cas, aquesta xifra segueix a l'aire, perquè encara queden empreses amb l'ajuda aprovada però amb els compromisos adquirits per als diners dels diners al aire Is the case de la gegant siderúrgica Celsa que encara lluita amb els seus creditors per arribar a un acord que permeti rebre els 550 milions que té aprovats pel fons de rescat. L'empresa catalana i les principals forquilles del seu deute, entre les quals hi ha Deutsche Bank i Goldman Sachs, i els fons SVP i Cross Ocean, segueixen sense arribar a acord i deixen el suport públic i l'empresa pendent d'un fil. L?última oferta dels creditors passava per bescanviar 2.400 milions d?euros pel 75% de les accions de la companyia. Però l'empresa es va oposar rotundament a aquesta possibilitat.
