El discurs contra el greuge territorial conquereix les ciutats

Només a la ciutat el bastó de comandament de la qual es va sotmetre durant set anys ha aconseguit imposar-se al PP d'Alfonso Fernández Mañueco en aquestes eleccions autonòmiques en què als populars se'ls ha resistit el vot urbà. Al costat de la localitat xerrada s'imposa, a més, a la val·lisoletana Rierol de l'Encomana com a força més votada entre els nuclis de més de 20.000 habitants. Al restaurant, el vermell socialista pinta el mapa, a excepció de les capitals de província on les formacions autòctones han aconseguit fer-se un lloc al parlament. La reivindicació davant el greuge com a denominador comú ha calat així no només al medi rural sinó arran d'asfalt, on UPL, Per Àvila i Soria Ya! miren des de dalt els 'grans'.

La gran sorpresa, o potser no tant, però sí la gran irrupció d'aquestes eleccions ha estat ¡Soria Ya!. Plataforma històrica revinindicativa a la Comunitat, sempre de la mà d'aquell Teruel Exist que fa uns anys va fer el salt a la política obrint-li la porta. Els desequilibris territorials van ser sempre una constant en les seves proclames en què es reclaim el “just” per frenar la sagnia de població, que en aquesta província afecta la capital també. Per això el vot urbà li ha estat massiu. Més de la meitat dels residents a la ciutat els van donar suport, relegant el PSOE en aquest feu socialista, en què governen amb majoria absoluta al Consistori. En total, aquest partit de tall local va aconseguir la victòria a 93 municipis, d'un total de 183.

La Unió del Poble Lleons va aprovar, per part seva, ser la força més votada en 41 municipis, un 19% del total en una província en què el seu electorat s'acota a determinades comarques. Tant és així, que a El Bierzo, que concentrava una quarta part de la població, el sentiment lleonesista no cala i la formació és la sisena més votada a Ponferrada.

A més, al contrari que Sòria Ja! no és la vencedora de la circumscripció, sinó el PSOE. Això sí que arrasa a la capital, on passa de ser la tercera més votada el 2019 per liderar la distribució de vots, amb un de cada tres sobres amb la seva papereta a les urnes de la capital del Bernesga a la jornada electoral. Contra molt procuradors, la UPL comença amb aquestes dades à recuperar la salut de la qual va començar aqueixar-se fa més d'una dècada a les partions del Regne de León. L'impuls del sentiment identitari i el clam contra el “centralisme” a la Comunitat fa que el vent bufi el seu favor.

La tercera formació amb què més oculta miraven els principals partits en aquestes eleccions era Per Àvila. Escissió del PP i la tercera en discòrdia al culebró pels Pressupostos, que Mañueco va posar d'excusa electoral assegurant una “traïció” de Ciutadans a les negociacions que tant taronges com la formació provincial van negar. La polèmica va suposar la negativa a diverses propostes locals a incloure als Comptes des del PP que podrien haver-li passat factura als comicis. El partit local va mantenir el seu escó i s'alça com la llista més votada a la capital, l'Alcaldia de la qual sustenta des del 2019. vent points. A més de la ciutat emmurallada, s'imposa a 17 municipis més.

Al restaurant guanya el PSOE

Llevant Salamanca i Rierol de l'Encomana, on s'imposa el Partit Popular, i Lleó, Sòria i Àvila, en què vencen els partits autòctons, al restaurant de ciutats de més de 20.000 habitants el PSOE va ser la força més votada el 13 de Febrer. El 26 de maig del 2019, però pel camí ha perdut 18.800 vots en nous municipis: Burgos, Aranda de Duero, Miranda d'Ebre, Ponferrada, Palència Segòvia, Valladolid, Llacuna de Duero i Zamora.