SEGUIR
“El que està passant ha canviat radicalment la geopolítica mundial. És com una placa tectonica que s'ha mogut. El món serà distingit durant molt de temps de com era fins ara”, va apuntar ahir l'Alt El representant de Política Exterior de la UE, Josep Borrell, durant una trobada informal amb periodistes a Madrid. En aquest nou context el més previsible és que Rússia s'inclini més cap a la Xina, retrocedint països grans que tenen influència en tercers més petits, que depenen més pel petroli, el gas i el blat.
"Àfrica és un continent on podem observar una important influència russa", va declarar Borrell. Amèrica Llatina també ha estat molt clarament a favor d'Ucraïna, fins a la darrera votació (la tercera), on ja hi va haver més abstencions.
“Hi ha una batalla geopolítica que passa pel discurs. Ara mateix el discurs que hi ha és que les sancions europees causaran problemes a tercers països. Vés-te'n a viure a l'Àfrica per les sancions. Aquest és el discurs rus, amplificat per la Xina. Perquè els mitjans xinesos repeteixen sistemàticament els discursos russos”, va apuntar Borrell. I va matisar: “El que diuen és que el problema de la crisi alimentària que ve és un problema causat per occident, perquè amb les sancions ha distorsionat l'economia mundial. Quan realment el problema alimentari és causat per l'aturada de les exportacions de blat d'Ucraïna i Rússia. La flota russa està bloquejant els ports ucraïnesos i no deixa que surti exportació de blat. I estan bombardejant i destruint i cremant les sitges on està emmagatzemat el blat. Qui causarà la fam al món? El que impedeix que el menjar arribi. No som nosaltres. Són els que militarment ho impedeixen”.
Borrell va insistir que assistirem a una batalla de discurs, com ens va passar quan la pandèmia: “Hi va haver una diplomàcia de la màscara, una diplomàcia de la vacuna i ara ve la diplomàcia de l'aliment”. Va afirmar a més que Rússia “ja ha dit que el seu blat serà per als països amics. I això ho tindrà en compte molta gent que són tan dependents del blat rus com nosaltres ho som del gas rus». Per això des de la UE s'ha de fer per tenir “una presència important a nivell internacional, perquè hi haurà una batalla diplomàtica que ens obligarà a participar a tot arreu”: “Cal estar preparat per a un combat dialèctic sobre qui és responsable de la crisi energètica i qui de la crisi alimentària”.
“Putin no vol aturar la guerra”
En el seu pla més tàctic i defensiu de la guerra, el conflicte va canviar de naturalesa i ha entrat en una nova fase. Ara hi ha una guerra de posicions, que es produeix fora de la ciutat, a camp obert i amb mitjans massius.
“Estem fent un gran esforç diplomàtic. Cal intentar que la guerra s'acabi com més aviat millor, però ens importa com s'acabi”, va afirmar Borrell. Va assegurar que, com tots els conflictes, el d'Ucraïna també “acabarà amb una negociació”, però de moment “Putin no vol aturar la guerra”. En aquest sentit, va incidir en la idea que des de la UE no “estem impulsant la guerra”: “Estem intentant contenir-la, tant en la seva dimensió espacial -perquè no afecti altres països-, com en la seva dimensió vertical- perquè no es facin servir armes més mortíferes-”. Per això els membres dels països estan ajudant militarment Ucraïna, perquè estan defensant els valors europeus i, per tant, estan fent “una guerra que ens defensa a nosaltres”.
És temps de diplomàcia, però també de reduir la dependència energètica respecte del gas de Rússia i fer front a una crisi alimentària. "Cada país està reduint la dependència energètica en funció de les seves possibilitats", va confirmar Borrell, que va advertir que aquesta guerra produeix un xoc asimètric que afecta la seva esquena de maneres: pels demandes d'asil i dependència energètica. En aquest sentit, “és el moment de construir respostes unitàries” que implica “un esforç solidari”.
