SEGUIR
Per molta simpatia que hagi despertat la seva heroica resistència convé anar assumint la idea que Ucraïna perdrà el més probable és que això sigui una guerra. Rússia es juga ella el seu estatus -o la seva aspiració- de gran potència i abans que retirar-se amb la cua entre les cames Putin n'ordenarà la destrucció completa fins que no quedi pedra sobre pedra. Com que no era membre de la NATO, l'Aliança no pot intervenir en qualsevol intervenció militar estrangera provocaria una generalització suïcida de la contesa; incloent el lliurament d'armes planta seriosos problemes ja que els seus portadors es converteixin en objectius així que passin la frontera. I estant per mitjà l'amenaça nuclear cal anar amb molta prudència. Un mitjà o
llarg termini, depenent de la fermesa amb què els ucraïnesos defensin, les democràcies occidentals hauran de centrar la seva estratègia en aconseguir que l'agressor pagui les conseqüències de la seva inacceptable aventura bèl·lica. I per això faltarà que aquest esforç de solidaritat internacional es mantingui i que l'opinió pública europea no desmai en la seva inesperada demostració de fortalesa. Hi ha una grata sorpresa en la sacsejada de rebel·lia moral d'unes societats acomodades al relativisme i la indiferència. El pas de Venus a Mart en una setmana ha estat un prodigi impensable després del caos de dos anys de pandèmia.
I no obstant s'ha produït. Com Guy Sorman a ABC, Putin ha ressuscitat Europa com a projecte polític. França ha liderat la diplomàcia, Alemanya ha tingut un gir històric decisiu i ha estat Von der Leyen, que semblava una dirent fofa, s'ha vingut a dalt amb Borrell el creixent prestigi del qual fa pensar en el bon president socialista espanyol que potser hauria estat. Tot i l'absència d'un arrossegament defensiu i l'enorme llast de la complexitat dels seus mecanismes, la UE ha trobat la manera de reacció amb rapidesa i unitat davant la certesa d'un perill i potser aquest reflecteixo intuïtiu sigui el començament d'un futur diferent . Fins i tot la mentalitat social ha abandonat el teòric pacifisme per bolcar-se en suport d'un veí envaït. El desafiament següent consisteix a mantenir la cohesió però més enllà d'aquest moment crític, sobretot si cau Ucraïna i s'escampa el descoratjament o el pessimisme. No hi haurà gaires més oportunitats de donar sentit al llanguidecent model heterogeni que ha recobrat per força la consciència del seu paper en l'equilibri geopolític. Acostumada a l'exercici dels poders tous, la Unió es va veure compel·lida a exercir el poder dur davant de la provocació real d'un règim autoritari. La pregunta és crucial: es tracta de demostrar, sense capacitat de resposta armada, la fermesa dels sistemes democràtics. Goto ser un conflicte més llarg que l'ucraïnès i per guanyar-lo cal la determinació absoluta dels governants… i dels ciutadans.
