SEGUIR
La Mesa del Congrés va autoritzar que el vot telemàtic del diputat popular Alberto Casero s'elevara a terme «de conformitat amb els termes previstos» a l'article 82 del Reglament i la Resolució de la Mesa de la Cambra del 21 de maig de 2012. El reglament estableix que el vot a distància ha d'estar seguit d'una comprovació telefònica per part dels serveis de la Cambra, “abans de l'inici de la votació presencial” per assegurar “l'emissió efectiva del vot i el sentit”. Només una vegada verificats tots dos extrems, el vot pot ser traslladat a la Presidència per a la seva comptabilitat. Així mateix, previ que un diputat pugui votar al present després d'haver-ho fet telemàticament, si la Mesa del Congrés ho autoritza i cancel·la el vot a distància.
Cap d'aquestes dues premisses es va complir dijous passat en la convalidació de la reforma laboral ja que, com passa des de l'inici de la pandèmia, els lletrats no van telefonar al diputat popular per comprovar el seu vot. Tampoc la Mesa va tenir l'oportunitat d'autoritzar la petició de Casero perquè enulés el vot telemàtic perquè la presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, va vetar aquesta possibilitat de manera unilateral.
La justificació que va sorgir de la Presidència del Congrés és que la resolució del 2012 va quedar superada per dos acords adoptats per a la Mesa del Congrés el 2020 i 2021, en el marc de les mesures excepcionals adoptades per a la pandèmia i la generalització del vot telemàtic. Aquests dos acords no inclouen la comprovació telefònica del vot telemàtic ni al·ludeixen a una possible repetició del vot de manera presencial, per la qual cosa l'equip de Batet ha defensat que les exigències del 2012 havien quedat derogades.
Nova falta a la veritat
L'escrit que el mateix Congrés va remetre a Casero va confirmar ara que aquesta versió no s'ajusta a la veritat, i que l'exercici del vot telemàtic continua estant regulat per la resolució del 2012, tal com han advertit els juristes consultats per ABC. De fet, l'autorització tramesa al diputat popular no al·ludeix en cap moment als acords de la Mesa jurídica del 2020 i del 2021. Aquests no només tenen rang inferior a la resolució del 2012 sinó que el seu caràcter és temporal i excepcional, i no tenen cos articulat. A això s'un que el vot telemàtic generalitzat dels diputats va arribar fins a la tardor passada, quan la Cambra va tornar a imposar la presencialitat al 100 per cent en totes les votacions. El vot a distància va tornar a quedar reservat per a causes excepcionals com ara malaltia, maternitat o mort de familiar però els serveis del Congrés van seguir sense practicar el xec telefònic recollit en la resolució del 2012.
L'autorització remesa a Casero està datada l'1 de febrer de 2022 i signada pel secretari general adjunt per a assumptes parlamentaris del Congrés dels Diputats, José Antonio Moreno Ara.
És la segona vegada en quatre dies que l'argumentació de Batet queda desmuntada. Dijous mateix, la presidenta de la Cambra va assegurar davant el Ple que la Mesa era “coneixedora” i havia “podit analitzar” la petició de Casero. Tot i això, no era veritat. Batet no va convocar aquest òrgan per tractar l'assumpte ni tampoc va consultar un a un els seus membres. El vicepresident quart, Ignacio Gil Lázaro, ha declarat que es va assabentar del que havia passat quan ja havia acabat la votació presencial.
L'assumpte continua cuejant actualment política, amb les mirades centrades en la presidenta del Congrés.Constitucional si no es produeix una rectificació des de la Mesa. També va ser contundent el vicepresident polític de Vox, Jorge Buxadé, que va embastar una sèrie de desqualificatius per referir-se al que va passar dijous: “esperpent, il·legalitat, inconstitucionalitat, escàndol polític…”.
A Vox, l'única línia argumental que segueix és la de la presumpta actuació contrària al Reglament protagonitzada per Batet. “Tant se val”, va concloure ahir Buxadé, si el diputat Alberto Casero es va equivocar en votar o si, com després va argumentar el PP, va ser una “fallida informàtica” la que va modificar el sentit del seu vot. Buxadé va acusar Batet de “saltar-se el Reglament” perquè s'aprovés la reforma laboral, cosa que el seu judici situa Espanya al nivell de les “narcodictatures de Cuba i Veneçuela”. "Senyora Batet es va saltar la norma, va passar per sobre de les normes del Reglament del Congrés dels Diputats i de les resolucions acordades pel Ple, que no va poder ser llei per a ella", va insistir el portaveu polític de Vox.
El número quatre de Ciutadans (Cs), Daniel Pérez Calvo, censurat de “xafogor” el que ha viscut la setmana passada al Congrés, amb “una votació bronca i un espectacle lamentable”, i va remarcar que aquesta no és la imatge que Espanya ha de donar davant d'Europa. Tot i això, des de Cs, partit que va recolzar la reforma laboral pactada amb els agents socials, es prioritza el focus en el contingut de la norma i en l'enfrontament entre PSOE i PP. Inés Arrimadas, a Antena 3, va criticar que només es posin d'acord per “repartir càrrecs” de RTVE, el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes.
Alicia Sánchez Camacho: “Els lletrats de la Cambra em van trucar cada vegada que van votar telemàticament”
El 2017, Alicia Sánchez Camacho va ser triada popular i secretària de la Mesa del Congrés. Va votar telematicament pendant dos mesos perquè va patir una lesió que li va impedir caminar. En aquell moment, el procediment seguia rigorosament. «Cada vegada que va votar telemàticament, sense excepció, em va trucar un lletrat del Congrés per verificar que havia estat jo la que havia votat i per comprovar que és el que havia votat», assenyala un ABC.
“La verificació personal és un procés necessari perquè el vot sigui un acte jurídic. No n'hi ha prou amb una verificació amb unes claus perquè algú les pot decobrir, 'hackejar-les' o pots perdre el dispositiu o que l'agafi el teu fill i voti sense voler si tens les claus gravades”, apunta Sánchez-Camacho. “Una cosa és que en pandèmia, quan és físicament impossible i materialment trucar a 300 diputats, es realitza una verificació amb usuari i contrasenya i una altra de molt distinció que això segueix la norma quan la presencialitat s'ha recuperat al 100 per cent, com passa ara ”, afegeix.
Tot i això, per a Sánchez Camacho el que és rellevant és que el diputat demanés que s'exercís la revisió telefònica. "Si el diputat ha al·legat que el procediment no ha respost als previstos a la resolució de 2012, que segueix vigent, i ha sol·licitat empara, no està justificat que se li denegui", ha recordat.
L'exdiputada popular Margarida del Cid va ser una de les primeres a utilitzar el vot telemàtic després de la seva aprovació el 2012 i també va relatar la verificació sistèmica que abans feien els lletrats. “Voti telemàticament penjant tota la meva baixa de maternitat i el procediment va ser sempre el mateix. Després de votar, em va trucar un lletrat i anava comprovant el sentit del que havia votat”, recorda.
Ana Belén Vázquez: “Rebem una carta que diu que ens regim per la resolució del 2012; ens haurien de trucar”
Ana Belén Vázquez, diputada del PP per Orense, va ser una de les cinc persones populars que van votar telemàticament els joves del passat. En aquest cas, aïllat per coronavirus, li era impossible anar al Congrés sense saltar-se els protocols sanitaris en vigor. En conversa amb ABC, expliqueu que aquesta vegada li va ser més complicat que s'habilita el vot a distància. La Cambra Baixa ha recuperat el vot presencial excepte per als casos per malaltia que allà contemplava la normativa abans de la pandèmia de la Covid-19.
“Ara, a diferència d'abans que era genèric, ho hem de demanar per escrit a la Mesa i ens respon”, exposen. Dimecres, un dia abans de la crucial votació de la reforma laboral, els lletrats del Congrés van trucar a Vázquez per avisar-la que sense certificat mèdic, els seria impossible habilitar-li el vot telemàtic. Una complicació per a ella, sosté, perquè en ser positiu a Covid-19 no podia fer servir a sol·licitar-ho al centre de salut i per telèfon li deien que no els estaven donant perquè ja no eren necessaris per justificar un positiu. Va ser el metge del Congrés qui finalment li va donar el justificant.
“Basat en això, rebem una carta que diu que ara, com que som casos puntuals, ens regim per l'article 82 i la resolució del 2012. Tornem al reglament, a haver de reconfirmar amb una trucada. No és el mateix procediment”, diu la diputada. Igual que el seu company Alberto Casero, a Vázquez no el van trucar per reconfirmar el seu vot. Si recorda una trucada penjant la pandèmia, amb el vot telemàtic generalitzat, quan va saltar a punt de la votació per error. La rigorositat per justificar la petició de vot telemàtica, va lamentar Vázquez, no és la mateixa que per “complir el reglament”.
