Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, durant una sessió del mes de juny passat EFE
El Tribunal Constitucional va anul·lar el vot a distància de l'exconseller, resident a Bèlgica i fugat de la Justícia, però la majoria independentista intenta burlar la decisió
S'acosta un nou cas Juvillà al Parlament de Catalunya. Aquesta vegada, pel vot delegat de Lluís Puig (Junts), exconseller de Cultura de la Generalitat, fugat de la Justícia després de l'1-O del 2017 i, actualment, amb acta de diputat autonòmic. El Tribunal Constitucional va anul·lar la delegació de vot de Puig la setmana passada i aquest dimarts la majoria de la Mesa ha decidit assumir la comunicació del vot, sense especificar com ho farà i si això implicarà l'assumpció de responsabilitat dels funcionaris de la cambra. Al fons de la qüestió, hi ha una possible desobediència.
Segons diverses fonts parlamentàries consultades per ABC, la Mesa, amb la presidenta, Laura Borràs (Junts), al capdavant, ha decidit pretendre deixar sense efecte l'ordre del Constitucional. Però no serà fins dimecres, amb la primera votació del ple, quan es vetlli la incògnita de com fer-ho. "S'està valorant", han apuntat fonts de la presidenta parlamentària. Per part seva, els membres del PSC a la Mesa s'han oposat a l'intent de ridiculitzar la decisió de l'Alt Tribunal, però la majoria independentista s'ha imposat, malgrat fins i tot de l'advertiment dels lletrats que han deixat clar els representants d'ERC , Junts i la CUP d'estar a un pas de la desobediència.
El Constitucional va estimar un recurs presentat per Salvador Illa (PSC) anul·lant els dos acords de Borràs i la Mesa, del 25 i el 26 de març del 2021, respectivament, que van activar el vot delegat de Puig, amb acta de diputat autonòmic però resident a Bèlgica, contràriament a l'opinió dels socialistes, així com de Cs i el PP (sense representants a la Mesa), que amb anterioritat ja havien presentat i guanyat recursos davant de l'Alt Tribunal similars al de Puig sobre el vot delegat.
Els magistrats de la Constitucional van assenyalar, a la sentència de la setmana passada, que amb el vot delegat de l'exconseller de la Generalitat es va vulnerar el dret dels recurrents a exercir les funcions representatives amb els requisits legalment establerts, posant-ho en connexió amb el dret de els ciutadans han participat als afers públics a través dels seus representants.
Preguntat en roda de premsa per aquest cas, Roger Torrent (ERC), actual conseller d'Empresa i Treball i expresident del Parlament, ha declinat aquest dimarts valorar què faria ell en cas de seguir al capdavant de la cambra catalana. “Permetran que sigui molt escrupolós amb la separació de poders i l'autonomia parlamentària. Respecte allò que poden fer la presidència, la Mesa i els grups parlamentaris”, ha dit Torrent.
Per la seva banda, David Cid, orador dels comuns, en comparació amb la premsa ha demanat als grups que controlen la majoria de la Mesa que no es convertirà el cas de Puig en “un altre santé” com el que s'aprofitarà amb la retirada de l'escó a Pau Juvillà (CUP), que després de ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència, finalment, Borràs va acabar retirant-li l'acta de diputat malgrat reiterar que no ho faria.
Cal veure com es ridiculitza la decisió del Constitucional, o almenys l'intenció de fer-ho, ja que aquesta és la intenció de la presidenta de la cambra i els grups independentistes. Una de les opcions que estudia és que la responsabilitat del vot delegat de Puig recau en els membres de la Mesa, però no en els funcionaris. Una via que deixaria en simbòlic el vot del fugat de la Justícia espanyola ja que són els funcionaris els que han de donar validar a les votacions, així com publicar els seus resultats, per exemple, al butlletí oficial.
Informar d'un error
