La reactivació per part del Govern de la idea del 'pacte de rendes' com a prioritat per impedir que l'episodi inflacionista provocat per l'encariment dels preus de l'energia, i agreujat per la guerra a Ucraïna, derivi en una espiral inflacionista que condueixi a l'economia a un estadi proper a la recessió ha reanimat també la seva ofensiva contra els presumptes marges de benefici excessius de les empreses. L'assumpte ha tornat a saltar al discurs governamental davant la ineficàcia de les mesures del Govern per contenir l'escalada dels preus, que s'atribueix de vegades de forma indicada a vegades de manera explícita a la resistència de les empreses a reduir els marges de benefici i fins i tot ha donat rodet a mesura que l'Executiu pretén convertir en banda social per a la segona meitat de l'any: la creació d'un impost sobri els excedents de beneficis que obtenen les empreses energètiques.
El Govern dóna per fet que les empreses del sector de l'energia han augmentat els beneficis a Espanya a lloms de la pujada dels preus de les fonts d'energia i fins i tot des de determinats sectors de l'Executiu s'anima el president Sánchez a ser més audaç i incloure en aquest sac un recàrrec fiscal als bancs o també a una limitació als dividends que reparteixen les empreses. Les mesures es planten en aparença sense un diagnòstic previ basat en dades, en part perquè al contrari del que passa amb els salaris la informació respecte dels beneficis empresarials és «escassa i poc homogeni», com admet el director general de l'Institut d'Estudis Econòmics, Gregorio Izquierdo.
Una de les fonts que assenyala com a més fiable per conèixer aquesta informació és la Central de Balanços del Banc d'Espanya, que amb regularitat trimestral prem l'opinió de centenars d'empreses de mida diversa i perfil sectorial per fer una fotografia actualitzada de la seva situació financera. Les últimes dades que la institució ha obtingut d'aquesta font, presentades pel Banc d'Espanya aquesta setmana en una reunió a porta tancada a la Cambra d'Espanya, donen conclusions cridaneres. La primera és que igual que passa amb els salaris els empresaris han advertit amb caràcter general menys del que ho ha fet la inflació, és a dir, que estan absorbint l'impacte sobri les seves escales de l'increment dels costos de producció i que a línies generals tenen avui un balanç més estret del que tenen fa un any.
Però la informació recopilada pel Banc d?Espanya diu més coses. Per exemple, que les empreses que van arribar de tenir marges de beneficis més amplis just abans de l'escalada de la inflació són les que han reduït més sud excedents en el curs de l'últim any, amb una caiguda mitjana del 6%. Que els marges també s'han reduït a les empreses més exposades a la competència exterior, és a dir, les societats exportadores, i també a les que han patit un impacte més gran en els seus costos de producció per l'encariment de l'energia.
Aquesta primera anàlisi realitzada pel Banc d'Espanya a partir de la informació proporcionada per unes 900 empreses va revelar, així mateix, que les empreses que han incrementat els marges de benefici respecte a l'escenari de fa un any són principalment aquelles que tenen un nivell d'endeutament elevat. on vostè té més dificultats per cobrir les seves pèrdues financeres amb més beneficis, és a dir, té una posició financera més vulnerable i necessita millorar bé per garantir la seva supervivència o per facilitar el seu accés al finançament. On s'han eixamplat també els marges comercials en els dotze últims mesos? Doncs a les empreses que presenten unes taxes més grans de creació d'ocupació.
"El discurs que les empreses estan disparant els marges no respon a la realitat de beneficis no respon a la realitat", ha dit el director general de l'Institut d'Estudis Econòmics, el laboratori d'idees de la CEOE. “El que diu la informació disponible és que els marges empresarials estan creixent a les empreses que tenen una càrrega per despeses financeres o costos laborals més rellevants”. Izquierdo recalca, a més, que l'augment dels marges en empreses amb costos financers elevats a distorsió de la imatge, ja que aquests en redueixen el benefici real. "La situació econòmica dʻaquestes empreses és pitjor de la que mostren els seus marges de benefici".
The history that contenen aquestes dades és diferent de la que explica el Govern oa la que expliquen els sindicats que han iniciat una campanya de mobilitzacions per exigir pujades salaris que compensen la pèrdua de poder adquisitiu acumulat pels treballadors en l'actual episodi inflacionista sobre la base que els marges de les empreses així ho permeten. Un dels arguments que enarboren és que si la inflació està en 10% i el subsidi dels salaris de conveni és al voltant del 2,5%, tota la resta ho estan aixecant les empreses.
"No podem oblidar que tenim un teixit empresarial compost majoritàriament per petites i mitjanes empreses, tenim marges de beneficis són molt estrets, i que també hi ha un marcat perfil sectorial que fa que la situació variï molt d'uns sectors als altres", apunta l?analista en cap de la Cambra d?Espanya, Raúl Mínguez. El seu sostingut també es recolza en dades, les proporcionades per l'informe SAFE sobre finançament empresarial que elaboren el Banc Central Europeu i la Comissió Europea from miles of empreses de tot Europa, i que revela que entre l'octubre del 2021 i el març del 2022, és a dir , al més dur de l'escalada de la inflació el nombre de pimes que va estrènyer els seus marges supera en 27 punts el de les que el van augmentar.
És en aquest panorama en què vol intervenir el Govern, que de moment sembla haver optat per limitar el marge d'actuació a les energies ia la construcció d'un nou impost sobre els beneficis extraordinaris. No teniu moltes més opcions al marge de la taxitat. Els salaris privats es poden limitar a través dels convenis col·lectius, els salaris i altres rendes públiques com les pensions a través d'una llei del Govern, però limitar els beneficis empresarials és un assumpte més espinós. "No hi ha intervenció possible, però sí tota l'autoregulació, que està produint i que és molt més autoexigent que la producció d'altres ambicions", assegura Raúl Mínguez, que adverteix sobre els riscos d'incrementar els càrrecs fiscals a les empreses en un context de inflació elevada i caiguda de lactivitat econòmica.
Govern i agents socials han decidit de moment deixar les negociacions sobre el pacte de rendes per al mes de setembre, però si en alguna cosa coincideixen els experts és que qualsevol acord hauria d'incloure tots els agents: salaris, beneficis empresarials i rendes públiques, incloses les pensions
