La guerra entre hotelers i propietaris d'apartaments turístics s'agreuja. La principal patronal turística espanyola, Exceltur, va anunciar la preparació d'una reunió informada dels Ajuntaments de Madrid, Barcelona, Sevilla, Màlaga, Sant Sebastià i València per motivar l'administració a prestar serveis regulars al turisme a la ciutat. la llei d?habitatge que el Govern va aprovar al febrer i que continuava en procés de negociació d?esmenes al Congrés. Una declaració d?intencions que ara suma reforços. A petició de la intervenció del lobby que presideix el consultor delegat de Meliá, Gabriel Escarrer, s'hi va sumar l'associació hotelera nacional i l'associació d'allotjaments turístics, Cehat, que van pujar el to a nivell europeu i la legislació que aborda l'Arrendaments de curta durada a nivell comunitari.
Una va demanar que vingui precisament impulsiva per part de la principal representant allotjativa europea, Hotrec. La gran patronal continental ha elaborat un informe que alleuja les necessitats d'igualar el camp de joc entre empreses allotjatives i uns lloguers de curta durada que continuen creixent de manera exponencial únicament amb l'incís de la pandèmia. "L'actualització de les normes d'acord amb les necessitats dels interessats, les destinacions i els residents són el primer pas per garantir un entorn just, transparent, competitiu i sostenible", va dir la setmana passada, la directora general de Hotrec, Marie Audrey .
El lobby europeu ha ratificat en el nou document els riscos que va vaticinar el 2014 (amb l'auge de les plataformes de reserves en línia) quan va elaborar el primer estudi sobri el creixement dels lloguers de curta durada. Aleshores identifica una sèrie de riscos com ara la competència del venedor, l'exposició dels consumidors als riscos de seguretat, les rendes fiscals no declarades i la creixent pressió sòbria i l'accés dels veïns a un lloguer de llarga durada.
«No és acceptable que l'anomenada oferta reglada, que inclogui càmping, hotels, cases rurals, aparthotels, hostels, etc., estigui hiperregulat i convivint amb altres mètodes d'allotjament turístic que, a molts llocs, estan encara sense regular», assenyala el president del grup de treball de Hotrec i també el secretari general de Cehat, Ramón Estalella. El directiu assegura a aquest diari que actument una plaça d'hotel té una càrrega fiscal quatre vegades més gran que un habitatge turístic i que aquests allotjaments no es veuen obligats a complir normes com d'identificació de viatgers. "O li treus legislació a l'activitat regulada o s'hi afegeixes", assenyala.
Però des de la Federació Espanyola d'Associacions d'Habitatges i Apartaments Turístics (Fevitur) neguen aquestes acusacions i assenyalen que els hotelers busquen ser els únics actors del sector. “Paguem impostos, no som un niu de treball en negre i ni de bon tros som els responsables de les pujades dels lloguers residencials, perquè el pes total dels habitatges turístics sobre el total continua sent ridícul. Només busquen justificacions per eliminar-nos”, assevera a aquest diari el tresorer de Fevitur, Miguel Ángel Sotillos. L'associació assegura que recorrerà a una possible regulació dels lloguers de curta durada si acaba entrant a la llei d'habitatge.
Alça exponencial
El cert és que el nombre d'usuaris que trien aquesta opció d'allotjament s'ha disparat penjant els darrers anys a les grans capitals espanyoles. Comparant les darreres dades de juny d'ocupació d'apartaments turístics de l'INE, ciutats com Madrid ja superen amb escreix el nombre de viatgers que van escollir aquesta opció per als seus viatges el mateix mes de 2019. Si ho comparem amb les xifres de fa un dia, aquestes desapareixen un 50% malgrat la regulació impulsada pel Govern de Manuela Carmena vigent des del 2019 i que segueix mantenint el consistori d'Almeida.
En altres capitals, el creixement és molt més notori. A València el nombre d'hostes s'ha duplicat els darrers anys ia Sevilla s'ha multiplicat per 10. Una evolució que Escarrer va qualificar recentment de periòdica com a “descomunal”. “En els últims sis anys s'ha creat una altra Espanya turística i alguns llocs no estan podent pair-ho”, va postil·lar el directiu de la hotelera espanyola més gran.
El mateix INE també ha fet una monitorització experimental per calcular el nombre d'apartaments turístics que hi ha a Espanya. El febrer del 2022, el nombre d'atractius turístics a nivell nacional va assolir els 285.000, fet que representa l'1,13% del total d'habitatges residencials a tots els països. Dues xifres que han caigut des de l'esclat del Covid-19 quan el turisme es va desplomar a zero per les restriccions sanitàries i milles de propietaris i empreses decideixen passar els immobles al mercat de lloguer residencial. El primer mes d'agost del 2020, el nombre d'habitatges destinats a acabar arribava a 321.496 amb un pes total d'1,28%.
Però els hotelers assenyalen que aquest mercat torna a viure un altre apogeu amb la tornada dels moviments turístics. “L'oferta de lloguers turístics està un 15% per sobre de la que hi havia en el moment que més oferta vaig trobar durant la pandèmia. Tenen tota la flexibilitat del món per entrar i sortir del mercat”, postil·la Estalella.
