L'aparició del SARS-CoV-2 ha canviat la manera de relacionar-se, de consumir i també de pagar. Els diners de plàstic s'han convertit en el mètode de pagament favorit dels espanyols els últims mesos. La targeta és l'opció preferent fins i tot per a les compres més petites que davant solucionaven amb unes monedes i uns bitllets.
Aquesta altura es reflecteix als més de 85 milions de targetes de crèdit i dèbit que hi ha a Espanya i que cada cinc anys són renovades. Data de caducitat que acaba amb elles tallades i al cubell de les escombraries. "Cal una conscienciació i educació en la ciutadania", va explicar Ricardo Alonso, director comercial de Giesecke+Devrient (G+D) per a la regió d'Espanya, Portugal i Israel.
“Poca gent sap que són un residu electrònic i tenen un tractament especial”, afegeix.
Aquests dispositius “tenen una part metàl·lica que és el xip”, assegura Alonso, i “a més incorporen una antena que està soldada al plàstic de la targeta”, postil·la. La pregunta queda a l'aire: «On es pot reciclar?».
La resposta és complicada, perquè "encara no hi ha tecnologia disponible a les plantes reciclades per separar el PVC de l'antena", destaca el director de vendes de G+D per a Espanya. Per això i, per evitar generar més residus, les entitats bancàries han portat la sostenibilitat a les targetes de crèdit. "En aquests productes, normalment hi ha uns 5 grams de plàstic ia Espanya hi ha prop de 86 milions de targetes, calcula tones les", apunta Alonso. 430 tones són el resultat.
Les targetes de crèdit i dèbit són residus electrònics i s'han de portar a la deixalleria més propera
Trossos de plàstic que acaben a les galledes d'escombraries, “encara que cada vegada més les entitats bancàries treballen perquè no sigui així”, va revelar. En els últims mesos, el Banco Santander ha instal·lat a més caixers automàtics un sistema per detectar targetes caducades i “després arribin a les nostres instal·lacions”, assenyala Alonso. “Fins i tot, amb les que torna Correus”. No obstant això, si no es poden recuperar, el més adequat per al seu reciclatge és dipositar-les a la deixalleria com passa amb la resta d'aparells electrònics. “Reciclar les targetes ha permès reaprofitar prop de 1.200 quilos de residus plàstics”, va explicar BBVA.
PVC reciclat
Però, abans d'arribar a les butxaques dels clients, el sector bancari “vostè és conscient de la sostenibilitat”, respon Alonso. Des de fa diversos exercicis, “diversos dels nostres clients incorporen el PVC reciclat a les targetes”, afegeix. "És l'alternativa amb menys empremta de carboni i realitzada amb materials reciclats, a partir de fonts com a deixalles de la indústria de la construcció, reciclatge de bosses de plàstic o residus d'altres targetes", respon des de Caixabank.
“Tot el sector bancari en conjunt està apostant dur per la sostenibilitat”, destaca el director de vendes de G+D per a Espanya. Tot i això, “hi ha altres solucions més enllà del PVC reciclat”, adverteix Alonso.
"El PVC reciclat és la solució més gran per a les targetes de crèdit en aquests moments" Ricardo Alonso, director comercial de Giesecke+Devrient (G+D) per a la regió d'Espanya, Portugal i Israel
Diverses entitats, entre les quals Caixabank, treballen amb productes biodegradables que canvien el plàstic per midó de blat de moro o PLA, àcid polilàctic. Aquest darrer és un bioplàstic que sorgeix precisament de la unió de la biomassa amb aquest midó de blat de moro. El procés de fabricació és diferent de l'habitual i té per suposat la reducció a la meitat del CO2 emès a l'atmosfera. El resultat és un producte amb dos anys de vida útil i més ecològic.
“Estem treballant en diverses línies”, assegura Alonso. Tot i això, «s'han de tenir en compte molts factors com pot ser la petjada de carboni de tot el procés, els residus que generen o la durabilitat», adverteix. En aquest cas daquest projecte de lentitat catalana, els objectius del PLA tenen una caducitat de dos anys. "Per això, pensem que el PVC reciclat és, de moment, la solució", destaca Alonso.
segona vida
La protecció del medi ambient és un tema clau a les polítiques del sector financer. “Són com un elefant, la costa arrencar però després són imparables”, apunta Alonso. "Tots els bancs tenen una agenda molt clara que han de fer aquest canvi", postil·la.
A finals d'any, la Net-Zero Banking Alliance, liderada per la indústria i convocada pels Sindicats Nacionals, es reunirà per aconseguir que els bancs de tot el món que representen al voltant del 40% dels banquers del món, es comprometin per alinear les seves carteres de préstecs i inversions amb emissions netes zero per al 2050.
Una iniciativa que va comptar a l'abril, data de la fundació, amb quatre bancs espanyols: BBVA, Santander, Caixabank i Ibercaja. Però, “des de fa dos anys ja hi treballen”, assegura Alonso.
El 2019, la filial portuguesa de l'entitat presidida per Ana Botín es va unir a Contisystems per llançar un projecte de reciclatge de mitjans de pagament en mobiliari urbà com bancs, tarimes de piscina o elements de passeigs marítims. Ara, aquesta mesura al·lega Espanya.
Banc reciclat sobre platja. – Ona de gravetat
«Volem fer mobiliari gran que sí que tingui sentit per treballar a gran escala», assegura el responsable de vendes de G+D que treballarà amb l'entitat espanyola. Les targetes recollides als caixers del banc seran enviades a la firma alemanya que les triturarà per a la posterior conversió en mobiliari urbà. “Amb la recaptació de 400.000 targetes reciclades, que equivaldrien a dues tones de PVC reciclat, es podrien crear 130 banques públiques”, va revelar Alonso.
El material d'aquestes targetes esdevindrà matèria primera que utilitzarà l'empresa alacantina Gravity Wave per a la fabricació de mobiliari. Finalment, el Banco Santander donarà aquests edificis a l'Ajuntament de València per a la seva instal·lació a la capital del Túria.
