SEGUIR
La segona festa de Sant Isidre és la primera de les tres corregudes de jònecs. Les Grans Fires han d'incloure festes menors. Un al·licient són els caps de bestiar de Los Maños, d'encast Santa Coloma, que van triomfar rotundament en el desafiament ramader del dia 24, amb un toro, Matón, mereixedor de tornada a l'arena. Aquests jònecs, cardens, molt encastats, repeteixen, donen espectacle però són un glop per a joves que han torejat poc.
L'extremeny Carlos Domínguez va brillar i va patir una lesió aquest any, a Olivenza. En el primer, de joc excel·lent, aconsegueix algunes croades però no arrodoneix la llarga feina. A la cambra, menys clar, trasteja voluntariós però se li arrenca el desgavell.
El mexicà Arturo Gilio, fill del matador i ramader del mateix número, ha format a Sevilla.
Aquest any, ha triomfat ja a la Plaça Mèxic. En el segon, que repeteix un cansable, amb emoció, es mostra ferm, capaç i variat, però no aconsegueix gaire ressò. Mata amb decisió: petició escassa. El cinquè, que fluixeja una mica, envestia amb classe, la gent va entrar més a la llarga feina. Al final, pateix una cornada al bessó, es veu clarament la sang al panxell. Ho mata bé Domínguez.
san isidro
a, 9 de maig. Segona fira. Més de 14.000 persones. Jònecs de Los Maños, amb casta, mobilitat i noblesa; desmuntables 1r i 5è.
CARLES DOMÍNGUEZ, punxada i estocada (avís, palmells). Al 4t, estocada travessada i vuit desgavells (silenci).
ARTUR GILI, empenta (avís, petició i salutacions). Al 5è, ferit, al final de la feina. Ho mata Domínguez (ovació).
GARCÍA POLIT, empenta baixa (silenci). Al 6è, punxada i estocada travessada (avís, palmells).
El toledà Guillermo García Pulido, alumne de l'Escola Taurina Yiyo, va participar a la important festa del 2 de maig, quan van tornar els toros a Madrid. Al tercer, una mica insípid, mostra de vegades el seu sentit del temple i mata baix. L'últim, brau en vares, enderroca però flaqueja. El noveller apunta el seu bon estil però el trasteig és desigual, no qualla, i no mata bé.
El contratemps d'Arturo Gilio ha entelat l'alegria d'haver vist una excel·lent correguda de jònecs de Los Maños, que demanava novellers amb més experiència. El públic, amb els joves, és fred: és la demanda pròpia d'aquesta plaça. El meu aclaparador fort al ramader aragonès.
