SEGUIR
És una de les fàbriques més poderoses del món. Serà la gran favorita per guanyar el campionat, però el potencial d'Honda, el primer pilot del qual és Marc Márquez, s'ha anat diluint per la dificultat de maneig de la RC213V, una moto indomable que ha generat nombroses caigudes, ferides inversemblants, cremades insòlites i les queixes dels seus pilots.
La marca japonesa va tocar fons a Sachsenring, el 19 de juny passat, un circuit en què sempre guanyava Márquez (l'ilerdenc no va poder córrer a l'estar recuperant la seva quarta operació a l'húmer del braç dret). Després d'enllaçar triomfs a Alemanya des del 2010, Honda va ser incapaç de sumar un sol punt. Takaaki Nakagami, Pol Espargaró i Álex Márquez no van acabar la carrera i Stefan Bradl, provador i substitut de Marc, va quedar el darrer dels 16 pilots que van acabar la cursa, a 22 segons del penúltim, Remy Gardner.
Sachsenring va acabar tenint 633 carreres consecutives (des de 1982) anotant a la categoria reina. Una situació que es podria repetir es va passar al final de la setmana a Assen. Nakagami (12è) i Álex Márquez (15è) es van exercitar als punts pels pèls. Bradl (18è) es va quedar fora i Pol Espargaró ni tan sols va participar.
El malestar a Honda és evident i la preocupació palpable. Només unze Grans Premis ha patit 44 caigudes (Álex Márquez, 12; Pol Espargaró, 10; Marc Márquez, 10; Nakagami, 6, i Bradl, 6), algunes d'elles tan greus que han obligat els pilots a perdre's diverses carreres. És el cas de Marc Márquez, a qui una dura caiguda a Mandalika li va provocar un nou cas de diplopia que li va impedir prendre la sortida a Indonèsia i córrer també a Argentina. O de Pol Espargaró, l'accident del qual a Sachsenring tampoc el va ajudar a competir a Alemanya ni a Assen, en no suportar el fort dolor en els seus costos després de l'impacte (aquest cap de setmana va veure als lliures que no estava en disposició de participar).
Més enllà de la ingovernabilitat de l'Honda, els pilots pateixen una autèntica tortura cada cop que sonen a una moto de l'ala daurada. La forma del carenat impedeix alliberar la calor que genera el motor i crema, literalment, els seus ocupants. Nakagami va acabar amb el peu abrasat a Malàisia (li van haver d'ajudar a treure's la bota), igual que Bradl i Pol Espargaró a Sachsenring. Van causar impacte les imatges del peu dret de Bradl amb cremades a la planta i l'empenya, o les de Pol Espargaró amb el seu peu ficat en un gibrell amb aigua i gel.
La moto generarà una caloria que arriba als 100 graus i provoca uns 50 graus dins de les botes. “És inacceptable”, va criticar Bradl mentre lluïa un embenat i caminava amb xancletes. “Honda no ha estat capaç d'obrir un carenat que permeti als pilots sobreviure amb aquesta calor. Aquest missatge els ha d'arribar, no és acceptable, així no pot ser. He passat per altres carreres difícils i caloroses, però aquesta realment no sé ni com la va poder acabar”, va afegir l'alemany.
I va donar més detalls: “Després de seguir el grup als primers revolts, no podia frenar perquè a la meva mà dreta la palanca s'escalfava molt i no podia controlar la moto, cremava els dits. Amb tants revolts cap a l'esquerra, la mà dreta pràcticament no rep aire, i això fa que tot es complica encara més. Després de deu voltes, tenia el peu dret cremat. L'Honda és inconduïble amb aquestes temperatures, cal buscar una solució”, va anunciar com a campió de Moto2 el 2011.
fona sense disculpes
Des d'Honda no hi posen excuses i reconeixen els problemes d'una moto que no ha estat a l'altura ni ha aconseguit les expectatives. Alberto Puig, director de l'equip Repsol Honda, es va pronunciar críticament: “El balanç d'aquesta primera meitat de la temporada és clar, no és una bona temporada per a nosaltres i no hi ha res que aprofundeixi la situació. És clar que no som competitius i hem de millorar, i això és el que estem intentant fer. Es poden donar moltes explicacions, però la veritat és que hem de millorar i hem de canviar els nostres procediments, i això és el que estem intentant fer. A la història d'Honda, hem tingut més moments bons que dolents, quant a resultats, però ara estem en un de dolent. Així que ho hem d'arreglar”.
El cansament al box d'Honda és evident i el descontentament dels pilots, notable. La fàbrica japonesa ja no sedueix com abans i els seus pilots busquen un canvi d'aires. Pol Espargaró ja gairebé torna al Tech 3 de KTM i Álex Márquez ha anunciat que el proper defensor perdrà els colors del Gresini Racing, l'equip satèl·lit de Ducati. El germà petit de Marc no vol seguir al LCR, cansat de les altes dificultats tècniques que han llastat la seva projecció durant les dues últimes temporades i mitja. Ho demostren els seus resultats a pista: només dos podis el 2020, un a Le Mans, sota aigua, i un altre a Aragó. “Estic molt content de poder anunciar que m'uneixi a l'equip Gresini de MotoGP. També estic molt emocionat de començar aquesta nova aventura: era crucial per mi canviar per recuperar el mateix tipus de motivació que tenia quan vaig pujar a aquesta categoria”, ha explicat el català en un comunicat, deixant clar la necessitat d'abandonar Honda.
Amb Marc Márquez com a base angular del nou projecte, Honda remodelarà per complet la propera vegada i la regressió de l'octocampus abans d'això s'acabi l'any per poder desenvolupar una nova moto que no cremi i els torni a la senta del triomf. Joan Mir es va perfilar com a company d'equip després de l'anunci de Suzuki d'abandonar el Mundial. Rins i Ogura, segon a Moto2 i al qual se'l vol promocionar des del Japó, entrena l'equip satèl·lit. Nakagami es quedaria com a provador.
Les botes arriben als 50 graus per la calor que desprèn el motor
El peu de Bradl, amb cremades a la planta i l'empenya
