Últimes notícies d'internacional d'avui diumenge, 26 de juny

Estar informat sobre les novetats avui és essencial per conèixer el món que ens envolta. Però, si no disposes de gaire temps, ABC posa a disposició de tots els lectors que ho desitgin, el millor resum del diumenge, 26, juny aquí mateix:

L'escenari s'energitza

Severodonetsk ha caigut. L'objectiu immediat de les tropes russes és ara Lisichansk que, reunint millors condicions topogràfiques per a la seva defensa, fa setmanes que és 'estovada' pels focs russos. La lent però pertinaç empenta de la infanteria russa cap a l'oest ha deixat a l'esquena la línia Toshkivka-Hirske-Zolote-Popasna. En conseqüència, va pujar la probabilitat que els defensors de Lisichansk quedin embutxacats. Amb l'oblast de Lugansk pràcticament a poder rus, les seves operacions podrien accelerar-se fins a enfrontar la línia forta de la defensa ucraïnesa, entre Sloviansk i Bajmut (Artemivsk), a l'oblast de Donetsk.

El Kremlin creu que a la cimera de l'OTAN a Madrid avançarà cap a una declaració de guerra contra Rússia

El president Vladímir Putin va expressar per primera vegada en un fòrum internacional el seu dolor davant l'amplificació de l'OTAN a la Conferència de Seguretat de Munic del 2007. Putin sembla haver sostingut que, un cop l'últim líder soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, va prendre la reunificació d'Alemanya, Occident va prometre que l'Aliança no s'aproparia a les fronteres de l'URSS, va garantir que només s'hauria d'adonar de paraula, ja que no s'escriuria cap document.

L'OTAN intentarà anticipar les amenaces, incloent-hi la de la Xina

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) aplicarà a la cimera de Madrid la seva nova doctrina estratègica en què es defineixen les orientacions de la principal aliança militar del planeta per fer front als nous reptes de la seguretat. L'últim document d'aquest tipus va ser aprovat el 2010, quan el món tenia un aspecte radicalment diferent del que presentava en aquests moments i creia que la principal amenaça vindria de l'Orient Mitjà i del terrorisme gihadista. Enmig de la guerra d'Ucraïna, les capes de l'Aliança han definit el nucli d'aquest nou concepte estratègic en un entorn on persisteixen les amenaces i els desafiaments a l'economia dels aliats ja no tenen límits geogràfics.

L'oportunisme d'Erdogan té en suspens Suècia i Finlàndia

El resultat més valuós de la cimera de l'Aliança Atlàntica a Madrid serà l'aprovació de la integració de Suècia i Finlàndia i l'únic obstacle que representa el màxim líder turc, Recep Tayip Erdogan, un mestre autèntic a l'hora de jugar les cartes a la seva favor aprofitant totes les situacions, en política internacional un autèntic depredador oportunista. En aquest moment, Turquia és membre de la societat de recaptació de fons de l'OTAN i Moscou en diversos conflictes regionals, irritada per àlies que inclouen un sistema antiaeri rus en contra de les pautes organitzatives, així com també subministra a Ucraïna els seus valuosos drones, sense aplicació de la Unió Europea. sancions contra el Kremlin, però alhora condemna la invasió d'Ucraïna a l'ONU, de manera que es presenta com el perfecte mediador per al conflicte.

La cimera de l'OTAN converteix Madrid en una capital mundial durant 48 hores amb vista a Ucraïna

La 32 Cimera de l'OTAN convertirà Madrid durant 48 hores a la capital mundial: de dimarts a les 15.30, quan l'Air Force One del president nord-americà Joe Biden va aterrar a la base militar de Torrejón de Ardoz, dijous a la mateixa hora, quan comencin a enlairar-se els avions oficials de les delegacions.

Quins països assistiran a la cimera de l'OTAN?

Als 30 líders dels pays de l'Aliança Atlàntica sumaran els d'altres pays com Suècia i Finlàndia –que ja han iniciat formalment el procés d'adhesió–, Austràlia, Corea del Sud, el Japó i Nova Zelanda –amb la preocupació del Pacífic i el defiance xinès sobre la taula en una de les reunions– or de les de l'EU que estan a la NATO com Àustria, Xipre, Irlanda i Malta.

El G-7 traçarà una estratègia per pal·liar la fam per la guerra

Els líders del G-7 van aterrar d'ahir a la nit al pavimentat recent heliport d'accés al Schloss Elmau, un palau construït el 1916 a Baviera pel filòsof i teòleg Johannes Müller, que va concebre l'edifici com a refugi cultural i espiritual als peus de l'Imponent Alpsitz, mola de roca de 2.628 metres d'altitud que, amb la seva sola presència, empetiteix la percepció de la condició humana. Les elits de l'època van mantenir-hi brillants trobades polítiques i intel·lectuals que van culminar amb vetllades de vals. I mentre ballaven, els nazis van aconseguir el poder. Els convidats ara a Elmau són conscients que corren també el risc que una força autoritària s'obri pas, mentre ells ells deliberen de cim a cim. Els objectius oficials d'aquesta reunió són tornar a mostrar al món la unitat d'Occident contra la invasió russa d'Ucraïna, traçar una estratègia per pal·liar la fam conseqüència del bloc del gra i començar a perfilar un Pla Marshall per a Ucraïna que faci possible la seva reconstrucció. Però entre línies del programa es pot llegir una qüestió de fons: en quin estat es troba Occident?