Podem i Ciutadans afronten el futur sense els seus dos líders fundadors, Pablo Iglesias i Albert Rivera i amb el pitjor suport electoral de la seva història. El partit d'Ione Belarra tendirà a diluir-se al projecte de Yolanda Díaz i Arrimadas aspirat a resistir com a formació urbana minoritària.
Aquesta és la història d‟un partit vingut a menys; and here are the data. Del 2015 al 2016, Podem va perdre un milió de votants a l'assaig de les eleccions generals (coincideix aquí que passen de presentar-se sols a anar en coalició amb Esquerra Unida). L'abril del 2019, la fugida d'electors va anar a més: van caure a 3.732.929. Amb la repetició del novembre, aquell mateix any, l'emporan:
3.119.364. La caiguda és un fet. En representació al Congrés: de 71 a 35 diputats en quatre anys. I la ruïna expandeix a nivell autonòmic; a l'últim cicle electoral perden suports a (gairebé) tot Espanya.
Unides Podem va ingressar al Govern de coalició amb el seu pitjor resultat històric, però amb l'esperança de revertir la caiguda en picat a cop de “polítiques progressistes”. No. Del 2019 fins avui, queden demostrades dues qüestions: el declivi de Podem no ho evita Pablo Iglesias convertint-se en el vicepresident segon d'un Executiu de coalició amb el PSOE, i tampoc salva ningú abandonant la política, ja convertit en un dissolvent més que en mobilitzador. “Ja no contribueixo a sumar”, va dir al seu adéu.
El 2019, a Castella i Lleó, Podem i Esquerra Unida van sumar 68.787 i 31.575 vots, respectivament, i es van presentar a la separació. Aquest 13 de febrer, en coalició, van perdre un dels dos procuradors i van obtenir 61.290 paperetes. Això significa que junts els van votar menys que al partit morat separat tres anys abans.
També es van veure perjudicats per la participació de les plataformes Sòria ¡JA! i Unió de Poble Lleons (UPL). “És una realitat que hem tingut una reculada”, admetia el candidat Pablo Fernández, aleshores portaveu de l'Executiva de Podem. I no només es referia als resultats a la seva comunitat, sinó que responia en ser preguntat per la caiguda generalitzada.
El tema és que des que van arribar al Govern fins a l'avançament de Castella i Lleó es van celebrar còmics a quatre comunitats autònomes ia totes van admetre haver de fer “autocrítica” després d'uns resultats negatius en comparació dels anteriors. El 2020, desapareixerem del Parlament gallec. Un cop dur. De tenir 271.418 vots i 14 diputats sota el paraigua d'En Marea a recollir-ne només 51.630 amb les sigles Galícia en Comú, grapat que no s'atribueix per resistir amb representació.
El País Basc va celebrar les mateixes eleccions el 2020 i tots els mateixos perdedors van poder: de 157.334 vots a 72.113, suports que es tradueixen en un fagot de 11 a 6 escons. Respecte als comicis catalans del febrer del 2021, Podem i En Comú Podem diuen estar “satisfets” perquè van mantenir els seus vuit escons al Parlament. No obstant això, la pèrdua de vots també és inqüestionable: de 326.360 a 194.626. En aquests tres territoris es dóna la circumstància que segons que perd pes Podem, ho va guanyant l'alternativa regionalista i nacionalista d'esquerres; Vegeu BNG, Bildu i ERC.
Iglesias es va presentar l'any passat a les eleccions a la Comunitat de Madrid per intentar frenar aquesta tendència i evitar un govern regional del PP. Venien d'haver patit a la capital amb l'aparició de Más País i les enquestes anunciaven que podrien desaparèixer. Iglesias va llançar i va millorar els resultats: de 181.231 vots a 261.010, de 7 vots a 10. Però no va aconseguir frenar la dreta i va dimitir. Les dades de les altres urnes autonòmiques del 2019 són també negatives. Menys Andalusia, on van anar amb un altre número i segell, avui dinamitat.
Però aquest 13-F va notar les dificultats de Podem per recuperar una marca que agonitzava. Van ser les primeres eleccions sense Iglesias (era aquesta la solució, no? Donar pas a nous líders…), i ni la reforma laboral ni la pujada de l'SMI a mil euros anunciada pocs dies després de dedicar-se a dinamitzador. Aquest guió va facilitar a la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, la plantació del seu nou projecte, però aquesta debilitat també el va afectar per una pota. L'endemà de les eleccions, la vicepresidenta ho suggeria a Twitter. A manera de reflexió postelectoral, Díaz demanava un “nou projecte de país”, donant per tancat el cicle d'Unides Podem: “La ciutadania que vol canvis (…) Només hem de mirar al lloc correcte i estar a la seva altura”. Només va assistir a un acte de campanya en què, per cert, no va tenir cap poder de decisió.
Podem entén que el seu futur consisteix a formar part de la candidatura. Però la tensió pel màxim possible protagonisme enfronta la direcció amb la vicepresidenta, que no té càrrecs orgànics. Iglesias pressiona des de fora perquè Podem tingui un espai preferencial. Però Díaz vol que els partits siguin “secundaris”.
Ciutadans, aprèn a competir a totes les categories
Ciutadans (Cs) ha passat en quatre anys de liderar les enquestes a Espanya, haver guanyat les eleccions a Catalunya i entrar a part dels governs d'importants comunitats i ajuntaments, entre ells els de la capital d'Espanya o Madrid, Múrcia, Andalusia i Castella i Lleó, a considerar que aconseguir un únic procurador per Valladolid a la darrera d'aquestes regions és, gairebé, un èxit.
Un dirigent important del partit taronja defineix aquest canvi amb un símil futbolístic: “Hem baixat a segona, i està molt bé que tinguem l'aspiració de tornar, algun dia, a primera, però mentrestant hem de començar a saber competir a segona” . L'actual cúpula d'Inés Arrimadas té clar que no es pot ser triomfalista ni llançar les campanes al vol, però creu que el resultat del 13 de febrer passat, quan Francisco Igea va trencar conservi almenys la seva acta de procurador a Castella i Lleó, pot ser el començament d'una remuntada.
Un optimisme que se sustenta en diverses dades comparades entre les eleccions del passat 4-M del 2021 a la Comunitat de Madrid, quan Cs van desaparèixer de l'Assemblea de Vallecas, i els comicis de Castella i Lleó. “In Madrid vam focalitzar la nostra estratègia en barris concrets on havíem tingut tradicionalment molt de vot, i no hi va haver manera. Ni Las Mesas [zona acomodada del nord de la capital d'Espanya] ni nassos”, expliquen col·loquialment. Però aquesta mateixa estratègia sí que ha fet efecte en quatre barris de la capital castellana, on Cs va estar per sobre del 10% del vot, precisament les zones on la campanya taronja i on es va decidir remetre gairebé en exclusiva la bústia electoral.
Vint-i-quatre després de les eleccions el secretari de Comunicació, Daniel Pérez, va intentar posar en context la situació del partit hores referint-se, encara que sense nomenar-lo, a l'herència deixada per Albert Rivera després de la seva dimissió el 2019. El partit estava llavors, va dir Pérez, a la sala d'autòpsies.
Entre l'abril i el novembre d'aquell any va baixar de cinquanta-set a deu diputats. Però això no va suposar, argumenten a la cúpula taronja, tocant fons, sinó l'inici d'una caiguda més profunda. Qualsevol admet que la decisió de declarar una moció de censura a Múrcia el març del 2021 va ser deguda al “més error” de l'era Arrimadas, creu que va rebre un partit en un declivi molt gran i amb una marca molt danyada.
Mentre la realitat dels sondejos interns durant tot el 2020 i part del 2021, els primers dos anys de l'era Arrimadas, dibuixaven una realitat encara pitjor que el gairebé 4% de vots obtinguts l'any passat a la Comunitat de Madrid o el 5% que , amunt o avall, es va obtenir a les nou províncies de Castella i Lleó.
Amb vista al futur Ciutadans creu que pot competir i bé en aquesta segona divisió de la política. Encara que sent menys ambiciós en els objectius, focalitzant amb molt nivell de precisió el calador de votants i marcant un perfil propi fins i tot davant dels partits del centredreta amb què, a priori, hi ha més coincidències.
Sempre que primer, Ciutadans oblidarà dels territoris en un sempre li va ser difícil penetrar, fins i tot en l'època de més auge, molt alt del nord de la península, com evidencia la seva incapacitat, en èpoques bones fins i tot, d'entrar al Parlament de Galícia . I podria fins i tot podria revisar pactes als que van portar la necessitat urgent però que van desdibuixar part del seu perfil ideològic. Is the case de la coalició Navarra Suma amb UPN i el PP, que va portar els liberals a renegar del seu rebuig frontal als règims fiscals especials basc i navarrès.
A més, Cs aposta sense embuts per ser un partit de perfil urbà i de classes mitjana professionals, com evidencien els resultats comentats a quatre barris de Valladolid. «Aquest és el nostre votant i molts se'n van anar a l'abstenció, però no a altres partits», recalquen des de l'equip d'Arrimadas. I pel que fa al perfil propi, les taronges creuen que en el passat la demoscòpia va marcar en excés algunes decisions que van forçar a cops de volant notables. Una de les més sonades, fa anys, va ser la de la presó permanent revisable, que tan aviat era “populisme punitiu”, com va arribar a dir una diputada taronja al Congrés, a ser una mesura que es defensava sense dubtar. Ara, tant el vot a favor de la reforma laboral el 3 de febrer passat com a postures diferenciades del PP i sobretot de Vox en immigració o altres matèries com l'eutanàsia, la llei vigent de la qual Ciutadans va donar suport, no es canviaran pesa al que diguin els sondes
