Un dels hadices o dites de Mahoma més coneguts posa en boca del fundador de l'Islam l'afirmació que les millores generacions de Moslems van ser la seva i -profetitza- les dues posteriors. Aquest anhel per tornar al 'paradís musulmà', a l'etapa idealitzada per l'islam dels segles VII i VIII, presideix l'univers mental i emocional del 'salafisme' (de l'àrab salaf, avantpassats), el concepte ampli creat al segle XIX això s'aplica a certs moviments polítics com ara els armats de l'actualitat. El neologisme 'salafista' va aparèixer a Europa en el període d'entreguerres del segle XIX per referir-se a una ideologia impulsada pels intel·lectuals musulmans, que predicava i retornava a la manera de vida a l'organització social dels primers mohometans com a solució als problemes del subdesenvolupament . i el colonialisme que patia el món àrab. “L'islam és el camí” és l'eslògan que resumeix una realitat multiforme i fonamentalista: la imitació, tan literal com sigui possible, del món de Mahoma i els seus successors immediats.
A l'univers del salafisme contemporani, aplicat només al moviment majoritari sunnita (el radicalisme a la minoria xiïta segueix un altre camí) destaquen dues figures: el saudita Al-Wahab, fundador de l'escola rigorista wahabí, que impera a l'Aràbia Saudita, i l'egipci Al Qutab, executat el 1966 per Nasser.
Hi ha un salafisme polític, que aspira a tornar a la 'pura' societat musulmana per mitjans pacífics sense renunciar al rigor extrem, tant a l'estructura social com a la vida personal, d'acord amb la Xaria, la llei islàmica. A tot el món de l'islam, en particular al Pròxim Orient i al Magrib, els partits salafistes van intentar aprofitar la conjuntura favorable de la Primavera Àrab (2011) per arribar al poder; sovint de la mà de partits islamistes més moderats, com és el cas dels Germans Musulmans a Egipte. L'intent va fracassar de manera estrepitosa, i és una de les causes de la situació actual de guerra a Síria ia Líbia, i del retorn d'Egipte a la senta de l'autoritarisme militar.
Al costat de la via política s'ha desenvolupat en paral·lel el 'Salafisme armat', el dels grups gihadistes que pregonen la 'guerra santa' per imposar el retorn a la societat musulmana perfecta.
Al Salafisme armat destaquen, igualment, dues vies. El del gihadisme mundial, encarnat particularment per Al-Qaida i per l'Estat Islàmic (Daesh). I la del gihadisme local, que té els afganesos talibans com a model d'èxit. En general, els moviments més perillosos per la seva vocació global són Daesh i Al-Qaida. Tots dos grups aspiren a conquerir per les armes per als seus projectes de califat tant els territoris de majoria musulmana (Dar a l'Islam) com els de majoria 'infidel' (Dar a l'Harb). En canvi, els talibans, tant afganesos com pakistanesos, només pretenen establir a l'Afganistan i als territoris passats del Pakistan un règim islàmic, en què poden viure i aplicar les seves normes i costums ancestrals,
Hope to save more sober Mohammad Said Badaoui, el 'salafista de Reus', sober el que pesa un ordre d'expulsió al Marroc, els indicis apunten que es va moure a Espanya en l'àmbit del salafisme polític i potser va tenir contactes amb l'armat, segons es desprèn de les conclusions dels informes del CNI i la Policia Nacional.
