El més important primer és plantar com est una relació de parella normal perqu en la majoria de les parelles no se sap molt bé. Bé es produeix el dubte en múltiples situacions de la també vida, de què està dins de la normalitat «m'estaré passant?, ho estaré fent bé?, serà normal el que penso, el que demant….?» No només en una relació i en una convivència es produeixen dubtes i errors de comportament, també a nivell individual al nostre dia a dia. No em diguis que moltes vegades de la teva vida, sobretot, si certa sensibilitat tens (els freds res, preocupació zero), no has dubtat internament sobre la decisió, opinió….. que van anar a prendre, pensant què farien altres en la teva vida lloc.
Però en una parella no saber gaire bé que és el normal, l'ideal, el mínim, ens pot fer traspassar límits de comportament i/o d'acord que els traspassin amb nosaltres, relativitzant-los, i aquesta relativització es faria sobretot, per dues raons, o per aquesta que dic, de no saber gaire bé els límits de normalitat (“no sé gaire bé si és normal el que em fa o jo ho estic veient de forma exagerada”) i l'altra raó de relativitzar és estar sumit i sotmès per una dependència emocional en què tot penses que “canviarà, és passatger, és pel seu cansament, és que tenen molt de caràcter, m'ho diu perquè es preocupa…”
Jo, que parlo molt de la magnífica intuïció, aquesta sempre és present si el que està passant en un moment donat, una manera d'acostar-se l'altre a nosaltres, un comportament de l'altre cap a nosaltres, si el que sigui que passi ens cregui desagradat internament i ens arriba amb malestar, aquí està en marxa la intuïció, la que ens situa a la realitat que això que està passant, no ha de ser així. “El cos parla, per sort, per si sol, sense el teu plantejar-s'ho”, i aquesta la intuïció, “la que pensa o sent per tu sense la teva racionalització”
“I què és normal en una parella?”, es preguntaran molts. Podria discutir, tenir problemes, no parlar-se, emprenyar-se i d'aquí el que surti? ….Doncs sí i no, i el normal si hi ha diferències, és la manera com es plantes aquestes diferències i problemes, les actituds de respecte en parlar del tema, el to que s'empra, l'escolta amb intenció de resoldre i no la escolta amb la intenció de defensa, respecta les opinions de l'altre sense jutjar, i per descomptat, no jugar a endevinar: segur que ho fa per tal, segur que ho diu per quina, “i si”…. i així es va embolicant més i més, ah! i per descomptat no treure la merda del passat.
Cada moment de problemes, que haurà de ser pocs si és una relació madura i amb principis, sempre haurà de parlar-se, sempre, i no adonar-se'n la tornada i anar-se'n, fer-te culpable i deixar-te de parlar durant una setmana? i no verd fins que …la venda de!!!! La retirada de la paraula i de la seva presència és un dels pitjors càstigs i maltractaments psicològics, així com sona. “T'ignoro i et privo de qualsevol accés a mi per resoldre, a més de “no t'estimo”, “no m'interessa res del que m'hagis de dir”.
Aquesta és una relació tòxica. No és normal aquesta manera de discutir (discuss no ha de ser el normal, sí que opinar). Moltes parelles es van acostumar a veure a casa seva aquestes formes d'interactuar entre els seus pares i aquestes formes de parlar-se i tractar els fills, i és obvi que aquests comportaments es van aprendre, van normalitzar, i es van posar en marxa amb la primera parella que es va tenir . I amb les següents. A més de portar a la parella això après des de petits, ja dins de la parella hem anat adaptant, refinant i consolidant aquests comportaments de sotmetiment de l'altre i faltes de respecte i per suposat amor. Una mica devastador és haver crescut en una família desestructurada amb maltractament inclòs, patit o vist cap a un dels pares. I semblant haver estat amb una parella que també t'ha maltractat. I és que en això hi ha moltes subtileses….. que un dels membres tingui alguna psicopatologia i l'altre no la sàpiga manejar com est normal i es déborda, o que la persona patidora de maltractament també reprodueixi en una nova parella aquestes situacions de maltractament cap a l'altre, sense ser iguals clar tret que això “es pretengui evitar” relativitzant, cedint, justificant…per part del que pateix i que clar, no entén aquests comportaments i aguanta.
Som reproductors d'experiències bones i dolentes. El pitjor és no treure un aprenentatge, un mateix, per millorar el seu comportament en una relació normal, on el que hi hauria d'haver com a mínim i principal és amor, respecte i admiració.
És tan gratificant abraçar-se perquè sí, besar-se perquè sí, un petó, un pessic al cul al passadís, una mirada i una picada d'ullet, una broma, un “guapo” espontani, un frec de mans, un arribar a casa i desitjar veure'l , missatger-lo amb alguna tontada durant el dia, seduir-lo sense que ho anticipati, parlar de vosaltres, parlar de problemes amb complicitat i no amb retrets, compartir moments sense buscar-los, crear-los per estar junts, desitjar estar junts, sent tan bé quan estàs amb el Oh!!!!!!! i passant al sexe…..el més bonic, el sexe amb amor, amb respecte i amb rialles. El sexe no ha de servir ni serveix per resoldre cap problema. In the llit no es resol res, només es maquilla, es camufla, s'aparca i fins a la propera que en tinguem una altra com aquesta ia més traiem aquest problema que acabem de ficar de nou al sac dels anteriors acumulats i sense resoldre. Bé, seguim fent kikis ia veure què passa.…..(fatal).
Estic en una relació tòxica? Bé segons has anat llegint, com et veuràs? D'una banda, estàs en una relació normal? És una relació per estar-hi? (tinc un nou a més d'un treball i una casa,. què emocionant!!, estàs en una relació per interès?, tractes a la teva parella com?, quant la “necessites” i la trobes a faltar?, quant vols estar amb aquesta persona?, què comparteixes amb ella, estones que ella decideix que li sobren per a tu?, qui cedeix sempre?, qui mai no s'exculpa…
Hi ha de vegades molta por de reconèixer-se així mateix que aquesta no és la persona de la meva vida perquè és obvi que no és el que desitjo i em sento malament, però de vegades ens empenyem obsessivament que sí, que això és una mala ratxa i no és possible que això no pugui canviar, i ens obcequem i patim i no canvia res, i és més, anem creant comportaments més submisos i extrems i de pistes per a l'altre, per aconseguir el nostre objectiu: que siguem una parella feliç, i res més lluny quan després del temps no s'és feliç ni s'estan tenint comportaments que hi portin. De vegades no es canvia ni sota pressió, i quan es canvia per “por de perdre alguna cosa”, això només dura uns mesos com a moltíssim, perquè la manera de ser i de necessitar no canvia…. Es va veient a poc a poc com es va tornant a caminar i de nou comencem a relativitzar….uuff.
En una parella tòxica, un va a la seva bola totalment, i apareix quan vol alguna cosa o quan no té una opció millor, fa el que li dóna la gana sense importar-li allò que l'altre pugui pensar o necessitar….sempre hi ha una raó, excusa per sortir amb la seva o per fer-te fora merda sense que de vegades tu tinguis res a veure, com et posis pesat…. Les seves explosions d'ira i les seves arrencades de mala llet de vegades t'acovardeixen i d'altres et fan enfrontar-te i és quan el tòxic té de nova l'oportunitat de “posar-te al teu lloc amb una cosa que faci sentir culpable…” No tens sortida, i et quedes perquè ell o ella és el teu amo i tu et deixa clar, per evitar .
Hi ha moltes maneres de ser tòxics, netes de vegades i d'altres amb subtileses, segons la intel·ligència i allò après d'aquest ésser malvat que et xucla les emocions i que selectivament és amable, temporal, per un “per a alguna cosa”, i segueix manipulant-te encara que tu et sents el rei del mambo mentre, si, a què sí?
És dur veure això, llegir això, reconèixer-te en això, però que jo ho estigui escrivint i que tu t'ho hagis trobat, no ho fa menys real, perquè saps que això no canviarà. Això sí, t'il·lusiones quan “creats” que ara sí, que ara fa et sens Déu, eleva t'a la màxima felicitat, potser, ….o la desconfiança persegueix encara, amb raó?
Like our compliquem la vida, que només és una i de vegades, difícil.
En una relació d'aquestes tòxiques, mantenir en tots els registres de forma selectiva els bons moments menyspreant o minimitzant els dolents, que hi són i que són més en quantitat. Quin cervell més enemic tenim de vegades! Però no és tonto ia vegades ens fa una estrebada d'orelles amb la intuïció i amb el malestar, amb el que és obvi…, però de vegades fa tanta por sortir, la “soledat”, el canvi, l'esquema mental de vull i tinc una relació (encara que sigui de merda), costa però, “això està xuclat”, sobretot quan et sents recolzat i potser has descobert “altres mons” on el que tu desitges, sí pot ser ia més multiplicat per 1000. En la realitat trobar a una altra persona que t'il·lusiona, facilita veure on estàs i sortir-ne.
Tornant a la teva parella toxica, quanta confiança sents amb ella i en ella? you honestedat no significa que ella la tingui, de fet les faltes de respect són múltiples, i no davant teu sempre, quan parla de tu a altres (a la teva esquena) fent-se la víctima per aguantar-te o menyspreant-te, justificant no estar o no sortir amb tu perquè ets un tal i un qual…i bé, es busca els seus altres plans que no ets tu la seva prioritat, perquè tu no li importes, o són plans necessaris i en què tu no pots estar? .
Quan una persona té baixa autoestima, com és un tòxic, busca reafirmar-se com sigui i amb qui sigui…. Et controla, és gelosa, et demana comportaments encara que els seus siguin diferents dels que demani en tu. No accepta la seva culpa, la deriva en tot allò que pot cap a factors aliens a ella i fins i tot cap a tu. Primer són les seves prioritats o només les seves prioritats, sabent que cediràs i fins i tot aplaudiràs…. i seguiria amb molts comportaments més …
Què injusta aquesta barreja de bones persones amb persones egoistes. Tot per a elles, des d'elles i des de fora també per a elles… i aquí ets tu cada dia per reforçar i donar plau al seu ego… per amor patològic i mal arribat a la teva vida, mal arribat perquè la majoria de patidors i patidores són persones protectores incloent-ho. Només les persones empàtiques i bones persones són capaces d'aguantar estar en una relació tòxica de manipulació contínua, ja que n'és conscient. La norma, la Bíblia és: contacte zero o el dimoni començarà a embolicar quan li donis un filet de poder.
Tinc ara mateix moltes cares i converses al meu cap mentre escric, i els qui em llegeixen dels que han mantingut aquesta conversa –problema amb mi, es veuran i recordaran.
Bravo pels que sé, moltíssims, que van sortir d'aquí, ells i elles…..! oleu vostres “adorns”…(somriure). Que la vida és molt més fàcil i gratificant fora d'aquí, o no? i si a sobre et trobes amb una espurna, ja ni t'explico…..!!!!!!!
SOBER L'AUTOR
Ana M. Àngel Esteban
