SEGUIR
Pío Cabanillas Gallas va deixar dit: “Cos a terra, que vénen els nostres”, en referència al desastre durant la descomposició d'UCD. No és per fer comparacions, però compte!
Diuen que Adenauer va dir: “A la vida hi ha tres tipus d'enemics: els enemics a seques, els enemics mortals i els companys de partit”. Confirmat.
I ahir a la nit a 'La llanterna', Josep, un oient, va deixar el missatge següent: «Que Déu ens protegeix de l'artilleria de l'enemic, perquè de la nostra no ens salva ni Déu». Cal ser maldestre.
Qualsevol de les tres serveix per il·lustrar el vergonyós espectacle estrenat aquesta setmana amb la seu principal del PP com a escenari principal i amb plats secundaris a la Puerta del Sol i
a Cibeles.
Em pregunto intrigat: què pot embrutar malament amb el tal Carromero pel mig?
El que són les coses (de l'enemic, el consell), Otegui tenia raó: cal aconseguir dos anys més de Sánchez a La Moncloa perquè després en segueixi quatre més. El que no podrien imaginar els etarres, els colpistes ni els chavistes és que els resultés tan fàcil. Ja se sap: 'Quan l'enemic s'equivoca, el millor és no distreure'l'.
I, això sí, mentrestant… la Policia investigant el marit de la directora de la Guàrdia Civil, Ada Colau imputada, Mónica Oltra i els seus amics tapant escàndols, trobada 'bilateral' entre Govern i Generalitat, Marlaska deixant anar presos, els presos Escupint a les víctimes, la gasolina i el gasoil en rècord… i els del PP traient-se els ulls.
El deute i el dèficit desaparegut, els fons europeus que no arriben (llevat dels amiguets), la inflació en més del 6%, els autònoms tremolant davant l'enèsima pujada d'impostos, el camp resant perquè plogui, i al PP menjant-se les fetges crues. I en públic. No es pot gestionar un problema pitjor. O potser sí que es pot fer pitjor. I si no… esperem a la setmana que ve.
PD: Aquesta és de Churchill: “Els pitjors enemics no s'asseuen a la bancada del davant (pels laboristes). Els pitjors són els que s'asseuen darrere (els propis)”.
