El ministre d?Exteriors, José Manuel Albares, va enfrontar trobades clau avui i dijous amb el seu homòleg marroquí, Naser Bourita.
Dues noves cites que s'afegeixen a les tres mantingudes els darrers set mesos després que el president del Govern, Pedro Sánchez, i el rei del Marroc, Mohammad VI, assumissin el 7 d'abril la 'Declaració Conjunta de Rabat' que tancava la crisi d'un any i mig a banda i banda de l'Estret. En aquesta ciutat de Rabat també hi va ser Albares.
Per cert, l'última d'aquestes tres trobades entre Albares i Bourita es va mantenir a 'territori espanyol', a l'Ambaixada espanyola a París al Marc d'una visita dels dos ministres al Fòrum de la Pau organitzat per Emmanuel Macron l'11 de novembre. Les altres dues cites van ser a Marràqueix i Nova York.
Ara tant al fòrum de l'Aliança de Civilitzacions que celebra avui a Fes com al fòrum de la Unió per la Mediterrània de Barcelona dijous, tots dos caps de la diplomàcia tractaran de manera paral·lela qüestions encara pendents de la declaració conjunta.
Fonts diplomàtiques asseguren a ABC que s'està complint el full de ruta traçat en aquella trobada d'abril i no es va observar cap escull. A més, tots dos governs treballen per buscar una data, probablement n'hi haurà el 2023 tot i que la declaració conjunta posés com a data «abans que finalitzi l'any», per celebrar la Reunió d'Alt Nivell entre Sánchez i una delegació de ministres i les autoritats marroquins a Rabat.
Una -potser la més urgent- és l'establiment de les duanes a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla per a un flux regular i controlat de mercaderies i persones, així com el reconeixement de facto de la frontera terre per part del Marroc. Aquesta no és una qüestió fútil ja que va ser point de fricció el passat estiu de nou: el director general de l'Administració de Duanes i Impostos Indirectes marroquí, Nabyl Lakhdar, va negar primer la possibilitat i després va matisar l'establiment d'aquests dos controls duaners a Ceuta ( seria la primera des de la independència del Marroc) i Melilla (aquí sí que hi va haver però es va tancar fa quatre anys).
“Cal construir infraestructura. Actualment, ni tan sols les condicions geogràfiques ho permeten. A més, aquest no és un tema candent”, va dir l'alt oficial marroquí en una entrevista al diari TelQuel. Després, presumiblement després d'una trucada del seu govern, va matisar.
Pedro Sánchez amb el rei marroquí, Mohammad VI (centre) i el seu fill hereu al tron marroquí Muley El Hassan, l'abril de l'any passat EFE
Ara des del Govern espanyol hi ha optimisme perquè es pugui avançar properament en l'assumpte duaner. A més, no s'han deixat de tractar altres qüestions de la 'Declaració Conjunta de Rabat', una centrada en les pretensions marroquines, segons s'informa, a les aigües de la façana atlàntica «amb l'objectiu d'aconseguir avenços concrets».
Aquest bon clima d'entesa entre Madrid i Rabat és l'empremta més gran que ha donat Albares al Ministeri des de la seva arribada el juliol del 2021. Per contra, la relació amb Algèria es va deteriorar després de la ruptura de relacions amb el consegüent impacte per a les empreses espanyoles que hi operen amb recursos energètics.
