SEGUIR
A discurs ingenu, gairebé delegat de classe a la festa de final de curs, en una sessió de Control al Govern no és manera d'acomiadar-se del públic. No ja per la quantitat de topicades sòbria la concòrdia i la llibertat que van brotar del tremolor dels llavis de Casado, ni per la trend natural a la dramatització dels professionals dels partits, que fien a les formes la seva absoluta vacuïtat al fons. La formació va continuar a les seus de les organitzacions polítiques només produeixen especialistes en democràcia processal, pèrits en burocràcia institucional, no pensadors. A la política de debò, a la qual serveix per servir, s'hi arriba amb les gambes menjars i amb el coneixement adquirit.
Però la generació que s'ha titulat a les universitats des d'un escó no ho entendrà mai. Per això, el més greu de l'arenga pueril de Casado ahir al Congrés és l'última part d'aquesta frase. Que va ser al Congrés. Ni per anar-se'n ha sabut distingir entre allò que és seu i allò de tots. Com a bon fill de l'aparell, se'n va sense haver après que l'escó que va fer servir per rentar-se de cara final els ho hem prestat. Però no hi ha malament que per bé no vingui. Si la guerra de clans al PP s'aprofita per fer una catarsi, serà complicat que el substitut emprengui Casado. Això és com quan tens un nadó lletgíssim. Sempre et queda el consol que amb el temps només pot millorar.
Feijóo és Churchill al costat de Casado. I té la resta de barons de la seva part, encara que això no significa res en l'actual política sense principis perquè, per exemple, López Miras encara era dilluns partidari acèrrim de García Egea. Coses verdes. Per cert, enhorabona Pablo Montesinos. La lleialtat és una virtut en desús i ell ha demostrat tenir-la el seu líder. Algú així no val per a la política contemporània, però sí per a la vida, encara que l'escena de l'abandonament del Congrés per part del seu cap és una teatralització enginyosa a la recerca d'un entranyable victimisme que no cola en una societat tan entretinguda amb el politiqueig gore. Perquè l?Espanya moderna no empatitza amb els boabdiles.
