Tipus històrics de les hipoteques des de 1950 Regne Unit
La crisi de les hipoteques «subprime» de 2007-10 es va derivar d'una expansió anterior del crèdit hipotecari, fins i tot a prestataris que abans haurien tingut dificultats per obtenir hipoteques, cosa que va contribuir i es va veure facilitat pel ràpid augment dels preus de la habitatge. Històricament, els potencials compradors de vivenda tenien dificultats per obtenir hipoteques si tenien un historial creditici per sota de la mitjana, donaven petits pagaments inicials o cercaven préstecs amb quotes elevades. Tret que estiguessin protegits per una assegurança governamental, els prestadors solien denegar aquestes sol·licituds d'hipoteca. Mentre que algunes famílies d'alt risc podien obtenir hipoteques de petita quantia recolzades per l'Administració Federal de l'Habitatge (FHA), d'altres, davant de les limitades opcions de crèdit, llogaven. En aquella època, la propietat de l'habitatge fluctuava al voltant del 65%, les taxes d'execució hipotecària eren baixes i la construcció i els preus dels habitatges reflectien principalment les oscil·lacions dels tipus d'interès hipotecaris i els ingressos.
A principis i mitjans de la dècada del 2000, les hipoteques d'alt risc van passar a ser ofertes per prestadors que finançaven les hipoteques reagrupant-les en conjunts que es venien als inversors. Es van utilitzar nous productes financers per repartir aquests riscos i els valors recolzats per hipoteques de marca privada (PMBS) van proporcionar la major part del finançament de les hipoteques d'alt risc. Els valors menys vulnerables es van considerar de baix risc, ja sigui perquè estaven assegurats amb nous instruments financers o perquè altres valors absorbirien primer qualsevol pèrdua a les hipoteques subjacents (DiMartino i Duca 2007). Això va permetre que un nombre més gran de compradors d'habitatge per primera vegada obtinguessin hipoteques (Duca, Muellbauer i Murphy 2011), i el nombre de propietaris d'habitatges va augmentar.
Historial dels tipus hipotecaris als Estats Units
El 1971, els tipus se situaven a la franja mitjana del 7%, i van anar pujant de forma constant fins arribar al 9,19% el 1974. Van baixar breument fins a la franja mitjana i alta del 8% abans de pujar a l'11,20% el 1979. Això va passar durant un període d'alta inflació que va assolir el seu màxim a principis de la dècada següent.
Tant als anys setanta com als vuitanta, els Estats Units es van veure empès a una recessió provocada per un embargament petrolier contra el país. L'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va instituir l'embargament. Un dels seus efectes va ser la hiperinflació, cosa que va significar que el preu dels béns i serveis augmentés amb extrema rapidesa.
Per contrarestar la hiperinflació, la Reserva Federal va apujar els tipus d?interès a curt termini. Això va fer que els diners dels comptes d'estalvi valguessin més. Daltra banda, tots els tipus dinterès van pujar, de manera que el cost dels préstecs també va augmentar.
Els tipus d'interès van assolir el punt més alt de la història moderna el 1981, quan la mitjana anual era del 16,63%, segons les dades de Freddie Mac. Els tipus fixos van baixar a partir d'aquí, però van acabar la dècada al voltant del 10%. Els anys 80 van ser una època cara per demanar diners prestats.
Tipus hipotecaris a 30 anys
Entre l'abril del 1971 i l'abril del 2022, els tipus de les hipoteques a 30 anys van assolir una mitjana del 7,78%. Així que fins i tot amb el FRM a 30 anys arrossegant-se per sobre del 5%, els tipus continuen sent relativament assequibles en comparació dels tipus hipotecaris històrics.
A més, els inversors tendeixen a comprar valors recolzats per hipoteques (MBS) durant temps econòmics difícils perquè són inversions relativament segures. Els preus dels MBS controlen els tipus hipotecaris, i l'allau de capital cap als MBS durant la pandèmia va contribuir a mantenir els tipus baixos.
En resum, tot apunta que els tipus pujaran el 2022. Així que no espereu que els tipus hipotecaris baixin aquest any. Podrien baixar durant curts períodes de temps, però és probable que vegem una tendència general a l'alça els propers mesos.
Per exemple, amb una puntuació creditícia de 580, és possible que només pugui optar a un préstec recolzat pel govern, com una hipoteca de la FHA. Els préstecs de la FHA tenen tipus d'interès baixos, però inclouen una assegurança hipotecaria, independentment de la quantitat de diners que posi d'entrada.
Les hipoteques de tipus variable solen oferir tipus dinterès inicials més baixos que els duna hipoteca de tipus fix a 30 anys. Tot i això, aquests tipus estan subjectes a canvis després del període inicial de tipus fix.
Tipus d'interès dels anys 70
La crisi de les hipoteques subprime als Estats Units va ser una crisi financera multinacional que es va produir entre 2007 i 2010 i que va contribuir a la crisi financera mundial de 2007-2008[1][2] Es va desencadenar per un gran descens dels preus de la habitatge als Estats Units després del col·lapse d?una bombolla immobiliària, cosa que va provocar impagaments d?hipoteques, execucions hipotecàries i la devaluació dels valors relacionats amb l?habitatge. La disminució de la inversió residencial va precedir la Gran Recessió i va ser seguida per la reducció de la despesa de les llars i, posteriorment, de la inversió de les empreses. Les reduccions de la despesa van ser més significatives en zones amb una combinació d'alt endeutament de les llars i caigudes més grans del preu de l'habitatge[3].
La bombolla immobiliària que va precedir la crisi es va finançar amb valors recolzats per hipoteques (MBS) i obligacions de deute col·lateralitzat (CDO), que inicialment oferien tipus d'interès més alts (és a dir, millors rendiments) que els valors de l'Estat, juntament amb atractives qualificacions de risc de les agències de qualificació. Tot i que els elements de la crisi es van fer més visibles durant el 2007, diverses institucions financeres importants es van esfondrar el setembre del 2008, amb una important interrupció del flux de crèdit a les empreses i els consumidors i l'inici d'una greu recessió mundial[4].
