L'Audiència Provincial de Barcelona condemna una comunitat de propietaris d'habitatges a contribuir amb la meitat de les despeses de manteniment d'un ascensor que comparteix amb la comunitat de propietaris de l'aparcament del mateix edifici, amb independència que l'ús del mateix no sigui igualitari . Els magistrats considerant que, encara que no sembli just, el manteniment d'un element comú no es mesura per l'ús que se'n faci, llevat que s'hagi estipulat una altra cosa als estatuts.
La comunitat demandeda és un complex immobiliari que disposa de cinc ascensors, tot i que només un d'ells, ara litigiós, dóna servei tant a les places d'aparcament com als habitatges.
La sentència de primera instància va desestimar la demanda presentada per la comunitat de propietaris de l?estacionament en sentir que el títol constitutiu atribueix als propietaris de les places d?estacionament el manteniment dels ascensors que comuniquen amb el garatge.
Element comú
Tot i això, l'Audiència Provincial si considera que la comunitat de propietaris sol·licitada ha d'aportar el 50% de les despeses de manteniment, conservació i reparació de l'ascensor a què tingui dret la sol·licitant.
I és que, segons el parer dels magistrats, aquest ascensor dóna servei als propietaris de les dues comunitats, als dels habitatges i als de les places de pàrquing, ja que no només comunica aquest últim amb la via pública, sinó que també arriba a les plantes superiors. Així mateix, recorden que de conformitat amb l'art. 553-45.1º CCCat, els propietaris han de sufragar les despeses comunes en proporció a la seva quota de participació o d'acord amb les especialitats fixades pel títol de constitució, els estatuts o els acords de la junta. Respecte d'això, i segons descriu a la sentència els estatuts indiquen que “les despeses de conservació, reparació i manteniment dels esmentats ascensors corresponen sense cap excepció als propietaris de les plantes superiors, tenen o no la propietat de subentitats a les plantes de guardacotxes » (conjunt 6a)
Per tot això, la Sala assenyala que, tot i ser cert que, en puresa, els propietaris de les places de pàrquing només poden utilitzar des del vehicle fins a la planta -4 (accediu a l'ascensor des de la via pública per una porta independent) i els propietaris dels habitatges des del vestíbul fins a la planta àtic (accedin a l'ascensor des del vestíbul de la finca), el més just seria que cada comunitat contribuís en funció de l'ús de l'ascensor que fessin els seus membres respectius, el cert és que aquesta distribució de despeses resulta impossible i tampoc cohonesta a la perfecció amb l'obligació de contribuir al manteniment dels elements comuns amb independència de l'ús que els copropietaris puguin fer.
En conclusió, la Sala va declarar que, llevat que l'ascensor de servei tingui un nombre reduït de vides i tingui més de 4.000 places d'aparcament, la comunitat de propietaris està obligada a satisfer el 50% de les despeses de manteniment i és obligatòria la seva aportació el manteniment d'un element comú no es mesura per l'ús que se'n faci.
