José Miguel Barjola.- «L'activitat econòmica requereix, sobretot, seguretat jurídica […]. Però certes sentències del Tribunal Suprem han creat inestabilitat jurídica, més que no pas seguretat jurídica, sobre l'assumpte de la usura», va exposar Ignacio Pla, secretari general de l'Associació Nacional d'Establiments Financers de Crèdit (ASNEF). «Estem convençuts que l'educació financera És un pas necessari i una assignació pendent, que ajudaria el consumidor a prendre una decisió conscient, perquè a més, el crèdit al consum no és un producte financer complex», va destacar l'expert, a la segona trobada digital organitzat entre l'ASNEF i Wolters Kluwer (consulteu el vídeo íntegre de la jornada en aquest enllaç) en el marc d'un cicle de conferències per parlar de transparència i educació financera.
El «sorprenent gir» de la Sala primera del Tribunal Suprem suposa «un pas cap a la inseguretat jurídica», perquè intenta «aplicar un vestit del 1908 a productes financers del segle XXI», va ressaltar durant la seva intervenció Francisco Javier Orduña, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València i exmagistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem. El Tribunal Suprem va emetre importants sentències sobre crèdits revolvents el 25 de novembre del 2015 i el 4 de març del 2020. (per unanimitat) dels experts que van intervenir en la trobada, una forta inseguretat jurídica i molta disparitat judicial. A ulls dels juristes, la Sala va desenvolupar conceptes massa ganduls a l'hora d'asseure's una doctrina harmonitzada per a la resta dels tribunals sobre què és la usura.
Per Orduña, la Llei Azcárate, que compta amb més de cent anys de vigència, és una eina anacrònica i poc precisa per definir la legalitat d'una cosa tan actual com un credito revolving. Molt més si es fa sobre la base de conceptes jurídics tan oberts. Generarà una "gran inseguretat", on es tradueix en una amplificació de la disparitat de criteris judicials. Nocions com l'«interès notablement superior al normal dels diners», criteri que el Suprem va crear el 2020, és tremendament ambigu. Creen dubtes, confusió i possibilitats d'interpretació. En conclusió: més plets.
Però lluny de la creença popular i de la mala premsa, per a Francisco Javier Orduña els crèdits rotatius dels seus productes financers «perfectament estables i consolidats». Els seus avantatjosos, perquè oferim una línia de crèdit ràpid, fàcil i flexible. "Tenen la funció d'obtenció d'una liquidació immediata, cosa que suposa dins de l'economia actual un instrument molt útil per a la societat", va exposar. Això sí, segons la seva opinió, és essencial «que es comercialitzin pels canals adequats». El paper de l¿educació financera, com havia destacat Ignacio Pla, és clau. «L'aquí t'enxampo i aquí et mato no serveix […] The persona que commercialitzi aquests productes ha de tenir una formació específica i saber el que ven», va emfatitzar Orduña. L'expert ho va plantar com una qüestió d'empatia: posar-se al lloc del client i preguntar-se: «si tingués aquesta informació, jo hauria contractat?».
En tots els casos, la possible delimitació del concepte d'usura s'ha de fer legislativament. Mai en un estrat judicial, i encara menys en aquests termes. Segons el parer de l'exmagistrat, la forquilla raonable serà aquella que sempre permeti «la competència bancària».
Transparència
"Sense transparència i sense seguretat jurídica, un mercat no pot funcionar bé", va ressaltar tot seguit Ignacio Redondo, director executiu de l'assessoria jurídica de Caixabank i advocat de l'Estat en excés. En la seva intervenció va ressaltar que hi ha hagut grans avenços en matèria de transparència al sistema financer. Les entitats bancàries cada vegada estan més conscienciades en la missió d'atorgar més informació als clients, va testificar Redondo. Les normes hi obliguen: els bancs han de ser clars a l'hora d'informar de productes «que el client no pot conèixer perfectament».
Tot i això, pel que fa a seguretat jurídica, en canvi «s'ha avançat poc». La limitació dels tipus per la via judicial, va coincidir amb Orduña, és un problema. A parer seu, aquest camí pot crear tensions al mercat i limitar l'actuació de les entitats, i sobretot, una enorme inseguretat. És lògic que hi hagi una regulació mínima, va admetre, però almenys que sigui garantida i harmonitzada. «El que té sentit és que es regulés a nivell europeu», va exposar, ja que «el mercat no pot estar pendent de nacionalismes legislatius o de localismes judicials».
Per part seva, Jesús Sánchez, degà del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i lletrat en exercici, va definir el panorama de «mosaic judicial». S'ha pogut semblar, la sentència del 2020 de la Sala Primera del Suprem estava sent malinterpretada pels tribunals i donant lloc a grans disparitats. Reconeix que la resolució «no ajuda la seguretat jurídica». «Costava molt poc haver establert uns paràmetres clars», va exposar. Deixar de banda definició poques precises i obertes a la interpretació i establir una forquilla hagués estat una solució. Més enllà de definició com «una diferència d'aquesta envergadura» o «una diferència tan apreciable», termes causatius de tot un torrent de plets.
El resultat de fer servir aquest tipus de definició, va lamentar Sánchez, és «una casuística judicial completament contradictòria». Per exemple, mentre que als tribunals de Cantàbria s'accepta com a notablement superior l'interès que supera el 10%, a Badajoz es permet el 15. A Oviedo, en canvi, hi ha un altre criteri. “Ets un veritable basar, a veure qui en dóna més”, va remarcar.
A països com França, encara hi ha un límit del 30 per cent. Una cosa acceptable, segons Sánchez. A Espanya no hi ha embargament sense regulació. La doctrina vigent necessita «un aclariment», va exigir el lletrat: «o bé la Sala Primera del Tribunal Suprem arregla la situació o bé el legislador té l?obligació d?actuar», va sentenciar. El tsunami d'exigències augmenta i la disparitat de criteris. Sánchez va assegurar que en alguns casos fins i tot «s'estan demanant per interessos per sota del tipus mitjà», perquè hi ha una opinió generalitzada que tot el que supera el 20% és usurari. Però el degà de l'ICAB va advertir que això no és cert. «És una cosa que el Tribunal Suprem no ha dit mai», atura.
Podeu accedir a la captura completa de la jornada en aquest enllaç.
