sumari
FELIP VI REI D'ESPANYA
A tots els qui vegeu i intenteu la present.
Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat la Llei orgànica següent i jo la sanciono:
PREMBUL
La reforma del Codi Penal duta a terme per la Llei Orgnica 1/2015, de 30 de Març, per la qual la Llei Orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, va portar la derogaci del Llibre III relatiu a les faltes i la reconducció de les conductes totes incloses que o bé van passar a tipificar-se com a delictes lleus o van quedar fora de l'àmbit del Codi Penal. A aquest fet es va unir l'aprovació de la Llei 35/2015, de 22 de setembre, de reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, que va suposar un canvi molt important a la reclamació de les indemnitzacions pels danys patits com a conseqüència d'un sinistre. Mitjançant aquesta llei, es va produir la supressió de la interlocutòria de quanta màxima, amb l'establiment d'un nou i més complex sistema de demanda pels danys soferts per les persones i els seus béns, com la fixació de les despeses i altres perjudicis a la indemnització dels quals tingui dret segons estableixi la normativa aplicable.
La Llei Orgànica 2/2019, d'1 de març, de modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en matèria d'imprudència en la conducció de vehicles de motor o ciclomotor i sanció de l'abandó del lloc de l'accident, va suposar, entre altres qüestions, dotar el sistema penal d'una seguretat jurídica més gran per poder objectivar conductes que constitueixen accions perilloses generadores de risc de la imprudència menys greu, com dur a terme una major adequació de les penes i les conductes mereixedores de retret criminal.
Sense perjudici de tot això, després de la reforma del 2015, que ha partit, per diferents motius, un increment del dictat d'interlocutòries d'arxiu i, alhora, una reducció de la resposta penal davant dels sinistres vials, qüestions ambdues en una línia perjudicial Per a les vctimes, s'ha posat de manifest la necessitat de fixar per llei certs supòsits en què la imprudència mereix un retret penal, bé com a greu imprudència, bé com a greu menys imprudència. Així, la Llei Orgànica 2/2019, d'1 de març, de modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, va introduir, entre altres reformes importants, la consideració com a greu imprudència de la conducció [de vehicles de motor o ciclomotor] en què la concurrència d'alguna de les circumstàncies previstes a l'article 379 determinarà la producció del fet [la mort] (article 142.1, paràgraf segon), i el mateix si el fet produït van ser lesions previstes als articles 147.1, 149 o 150 (article 152.1, paràgraf segon).
El 26 d'abril de l'any 2021, el Fiscal de Sala Coordinador de Seguretat Viària va intervenir a la Comissió sobre Seguretat Viària, com a gran coneixedor de la problemàtica que afecta les víctimes d'accidents, reiter la importància de la seva protecció i que, a aquest efecte, Recentment havia remès a les policies de trfic un ofici detallant de forma detallada els supòsits en qu s'hauria d'aixecar atestat, a fi d'garantir la protecci de les vctimes i assegurar-ne l'adequat rescabalament econmic.
Veiem doncs que la reforma tampoc no ha donat la resposta esperada en opinió de determinats col·lectius com la Taula Espanyola de la Bicicleta, que han conclòs la necessitat de procés a una nova reforma del Codi Penal per evitar les escletxes de la llei que possibiliti que s'arxivin imprudències menys greus quan es produeixin lesions o mort després de la comissi d'una infracci catalogada com a greu al Reial Decret Legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei sobre Trfic, Circulaci de Vehculos a Motor i Seguretat Viària, i que, per rutina, els tribunals consideren lleus i per tant no generen responsabilitat penal, fent ús de la facultat que els dóna la norma amb aquesta redacció, apreciada la gravetat d'aquesta pel jutge o el tribunal ( referida imprudència menys greu).
S'introdueix com una modificació al text legal que no pretén restablir al jutge la facultat d'apreciar si es cometi una imprudència, ni la de si es cometi o no una infracció administrativa greu de normes de trànsit, ni tampoc la d'establir el nexe causal entre l'acte imprudent i el resultat de la mort o lesions rellevants. La seva finalitat és reforçar l'esperit que va animar la reforma del 2019 i establir ope legis que, en tot cas, si el jutge o tribunal determina que hi va haver una imprudència en conduir un vehicle de motor o ciclomotor concorrent una infracció greu de les normes de circulació de vehicles de motor i seguretat viària i, com a conseqüència derivada d'aquesta infracció, es va produir la mort o lesions rellevants, la imprudència ha de ser qualificada, com a mínim, com a imprudència menys greu, però mai com a lleu si les lesions són rellevants o es causa la mort, de manera que es consideri objectivament delicte si la causa comet una infracció qualificada com a greu pel text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària.
A més, per reduir la pena de multa a un o dos mesos en cas de provocar-se per imprudència menys lesions greus que requereixin tractament mèdic o quirúrgic que no sigui invalidant, però rellevant. Amb aquesta reducció de la pena, la conseqüència és que no sigui preceptiu estar assistit d'advocat i procurador i que el procés sigui jutjat per un jutge d'instrucció, però sense detriment de totes les garanties per a la víctima.
En els casos d'imprudència greu, s'elimina que es facultativa la sanció de pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors i es disposa que es preceptiva, com a tots els delictes contra la seguretat viària.
Finalment es planten dues mesures més: la primera consisteix en una modificació del text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, amb l'objectiu d'establir l'obligatorietat per a l'autoritat administrativa de posar en coneixement de l'autoritat judicial els fets derivats de delictes de trfic amb resultat de lesi o mort, acompanyant aquesta comunicaci amb l'atestat apropiat, i la segona, en relaci concretament amb els casos en què es produir com a resultat la mort, assumint la configuració del delicte tipificat a l'apartat 2 de l'article 142 del Codi Penal com a delicte públic quan la causa de la mort per imprudència menys greu es produeixi utilitzant un vehicle de motor o ciclomotor, eliminant en aquests casos l'exigència denúncia de la persona ofesa o del seu representant legal, de manera que l'autoritat judicial pugui procedir a investigar els fet os directament.
Article nic Modificaci de la Llei Orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal
Es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en els termes següents:
- Una. Els paràgrafs segon i quart de l'apartat 2 de l'article 142 tendeixen a la redacció següent:
Si l'homicidi s'ha comès utilitzant un vehicle de motor o un ciclomotor, s'ha d'imposar també la pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors de tres a divuit mesos. Es reputa en tot cas com a imprudència menys greu aquella no qualificada com a greu en què per a la producció del fet hagi estat determinant la comissió d'alguna de les infraccions greus de les normes de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. La valoració sòbria de l'existència o no de la determinació s'ha d'apreciar a la resolució motivada.
Llevat dels casos en què es produirà utilitzant un vehicle de motor o un ciclomotor, el delicte previst en aquest apartat només serà perseguible mitjançant denúncia de la persona agreujada o del seu representant legal.
LE0000018349_20220915
- Enrere. Els paràgrafs primer i segon de l'apartat 2 de l'article 152 tendeixen a la redacció següent:
2. El fet que per imprudència menys greu causi alguna de les lesions a què es refereix l'article 147.1, és castigat amb la pena de multa d'un a dos mesos, i si es causen les lesions a què es refereix els articles 149 i 150, ésser castigat amb la pena de multa de tres mesos a dotze mesos.
Si s'han comès usant un vehicle de motor o un ciclomotor, assegureu-vos de prendre la pena de privació del dret per conduir vehicles de motor i ciclomotors de tres a divuit mesos. Als efectes d'aquest apartat, es reputa en tot cas com a imprudència menys greu aquella no qualificada com a greu en què per a la producció del fet hagi estat determinant la comissió d'alguna de les infraccions greus de les normes de trànsit, circulació de vehicles i vial de seguretat. La valoració sòbria de l'existència o no de la determinació s'ha d'apreciar a la resolució motivada.
LE0000018349_20220915
- Molt. L'apartat 1 de l'article 382 bis queda redactat de la manera següent:
1. El conductor d'un vehicle de motor o d'un ciclomotor que, fora dels casos que preveu l'article 195, voluntàriament i sense que hi concorri risc propi o de tercers, abandoni el lloc dels fets després de causar un accident en què morin Una o diverses persones o en què se'ls causi alguna de les lesions a què es refereixen els articles 147.1, 149 i 150, és castigat com a autor d'un delicte d'abandó del lloc de l'accident.
LE0000018349_20220915
PROVISIONS FINALS
Disposició final primera Modificació del text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovada pel Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre
L'apartat 1 de l'article 85 del text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, queda redactat de la manera següent:
1. Quan en un procediment sancionador es posi de manifest un fet que ofereix indicis de greuge perseguible d'ofici, l'autoritat administrativa ho ha de posar en coneixement del Ministeri Fiscal, per si escau l'exercici de l'acció penal, i acordar la suspensió de les actuacions .
En tots els casos, quan hi hagi un accident de trànsit amb resultat de lesió o mort, l'autoritat administrativa el ponderarà en coneixement de l'autoritat judicial, acompanyant la comunicació de l'atestat oportú.
LE0000561509_20220915
Disposició final segona Naturalesa de la llei
Aquesta llei té naturalesa de llei orgànica. Això no obstant, la disposició final prevaldrà sobre el caràcter de llei ordinària.
Disposició final tercer títol competencial
Aquesta llei es dicta a l'empara de l'article 149.1.6. de la Constitució, que atribueix a lEstat la competència exclusiva en matèria de legislació penal.
La disposició final primera es dicta a l'empara de l'article 149.1.21. de la Constitució, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria sobre trànsit i circulació de vehicles de motor.
Disposició final Quarta Entrada en vigor
Aquesta llei orgànica entra en vigor l'endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».
Per tant,
Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que guardin i facin guardar aquesta llei orgànica.
