LLEI 6/2023, de 3 de maig, modificació de la Llei 8/2022




El Consultor Jurídic

sumari

President de la Generalitat de Catalunya

Els articles 65 i 67 de l'Estatut preveuen que les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat. D'acord amb això promulgo la següent

llei

prembul

Aran és una realitat occitana dotada d'una identitat pròpia, amb manifestacions diferents, entre elles la identitat lingüística, ja que l'Estatut d'autonoma de Catalunya reconeix l'arans com a llengua del seu territori. Aquesta singularitat és objecte d'una protecció particular mitjançant el règim jurídic especial establert als articles 11.2, 36.3 i 94.1 de l'Estatut. Aquest mandat estatutari es compleix amb l'aprovació de la Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, arans a Arn, i la Llei 1/2015, de 5 de febrer, del règim especial d'Arn.

La Llei 35/2010, en la disposició addicional primera, estableix que té el caràcter de llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut i s'integra, quant a Arn, en el règim especial d'aquest territori a què fa referència els articles 11 i 94 de lEstatut. Així mateix, quant a la llengua aranesa, l'article 1.1 determina que l'objecte d'aquesta llei és la protecció a Catalunya de l'occità, anomenat arans a Arn, com a llengua pròpia d'aquest territori, en tots els àmbits i sectors, el foment, la difusió i el coneixement daquesta llengua i la regulació del seu ús oficial. L'article 13.1 afirma que l'arans, com a llengua pròpia d'Arn, és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius d'Arn, d'acord amb allò establert per la normativa general d'educació. Larticle 14.1 disposa que ladministració competent en matèria deducació ha de regular i organitzar lús de la llengua pròpia dArn com a llengua vehicular i daprenentatge habitual de lensenyament infantil a Arn, en el marc de la normativa general deducació de la Generalitat . I l'article 14.2 fonamenta que l'arans s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge habitual a l'educació primària i secundària a Arn, d'acord amb la normativa general d'educació de la Generalitat.

La Llei 1/2015, al prembul, estableix que l'occità, en la seva varietat aranesa, és la llengua pròpia d'Arn i és un dels pilars i un dels trets fonamentals que configuren la identitat aranesa, i ho inclou al fet occità nacional. El tret característic de l'arans com a llengua vehicular descrit a la Llei 35/2010 torna a ser present a la Llei 1/2015. En concret, l'article 8.1.c estableix que és la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d'aprenentatge als centres educatius d'Arn.

La normativa general deducació de Catalunya també reconeix larans com a llengua vehicular i daprenentatge. En concret, la Llei 12/2009, de 10 de setembre, d'educació, que a l'article 11.1 estableix, com a regla general, que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d'aprenentatge, també regula expressament l'arance. L'article 17.1 disposa que l'occità, anomenat arans a Arn, és la llengua pròpia d'aquest territori, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut, i com a tal és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius d'Arn. Complementàriament, l'article 17.2 afegeix que totes les referències que fa el títol II de la Llei 12/2009 al català com a llengua pròpia de l'ensenyament a Catalunya s'han d'estendre a les arans per als centres educatius d'Arn.

La normativa catalana recentment aprovada també incideix en l'ús de les llengües a l'ensenyament no universitari. El Decret llei 6/2022, de 30 de maig, a l'exposició de motius, posa en relleu la importància del projecte lingüístic dels centres educatius, fins al punt de considerar-lo l'element central del model lingüístic escolar, i, a més, recull el establert per larticle 14 de la Llei 12/2009, que determina que els centres pblics i els privats privats amb fons pblics han delaborar, comme part del projecte educatiu, un projecte lingstic que inclou el tractament de les llengües al centre. Tenint en compte aquest context, aquest decret llei té com a objectiu fixar els criteris aplicables a l'elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius públics i dels centres educatius duradors amb fons públics, per establir-ne els com a relatius a l'organització de l'ensenyament i l'ús de les llengües oficials a cada centre. En la regulació d'aquests criteris té la singularitat d'Arn des de la perspectiva lingüística i es refereix al mateix a l'article 3.3 ia la disposició addicional tercera, que estableix que al territori d'Arn els projectes lingüístics han de tenir en compte l'arans. , com a llengua vehicular pròpia d'Arn i com a llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als seus centres educatius, d'acord amb la normativa reguladora. El tractament que fa de l'arans, doncs, coincideix totalment amb el de les lleis del règim especial d'Arn, de l'occità i d'educació: la qualificació de l'arans, al territori d'Arn, com a llengua pròpia i, per adhesió, com a llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius.

El Parlament de Catalunya aprova la Llei 8/2022, del 9 de juny, sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari. L'article 2.1 de la dita llei disposa que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu, i la d'ús normal en l'acolliment de l'alumnat nouvingut. La Llei 8/2022 també té en compte la singularitat lingüística d'Arn, de manera que a la disposició addicional nica determina que als centres educatius d'Arn els projectes lingüístics han de garantir l'aprenentatge i l'ús curricular i educatiu habitual de l'arans, llengua pròpia d'aquest territori, d'acord amb allò establert per la normativa. No obstant això, les característiques de l'arany que es deprenen de la Llei 8/2022 difereixen parcialment dels de la normativa esmentada en els paràgrafs anteriors, inclòs el Decret llei 6/2022. Aquesta llei no reconeix expressa la condició de l'arany com a llengua vehicular i d'aprenentatge habitual en l'ensenyament dels centres educatius d'Arn, ja que no explicita l'enllaç tradicional que la legislaci catalana que ha analitzat estableix entre el reconeixement del carcter de llengua pròpia del arans i el seu carcter de llengua vehicular i daprenentatge habitual en lmbit de lensenyament.

Per això, per garantir la seguretat jurídica i evitar interpretacions errònies en relació amb la pervivència de l'arans com a llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius d'Arn, es considera necessari modificar la Llei 8/2022 en la referència específica a l'ús i al aprendre dels arans a l'ensenyament no universitari.

Article únic Modificació de la disposició addicional de la Llei 8/2022

Es modifica la disposició addicional de la Llei 8/2022, de 9 de juny, sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari, queda redactada de la manera següent:

Als centres educatius d'Arn, els projectes lingüístics han de garantir l'aprenentatge i l'ús curricular i educatiu habitual de l'arans, com a llengua pròpia d'aquest territori i com a llengua vehicular, de conformitat amb allò establert per la normativa aplicable.

LE0000730561_20230506Anar a Norma Afectada

Provisions finals

Primers efectes econòmics i pressupostaris

Els preceptes que eventualment comportin despeses a càrrec dels pressupostos de la Generalitat o una disminució d'ingressos produeixen efectes de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor de la llei de pressupostos.

Segona Entrada en vigor

Aquesta llei va entrar en vigor l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.