Destapar la veritat, no sempre és fàcil, de fet pot suposar una activitat d'alt risc. Aquest és el cas de molts periodistes, al vers assetjats per evitar que surtin a la llum determinats assumptes dinterès públic. Situació posada de manifest des de fa molt de temps i de la qual ha fet càrrec la Comissió Europea, en prendre mesures per millorar la protecció dels periodistes i els defensors dels drets humans davant dels abusius litigis.
Les demani mordassa o demani estratègiques contra la participació pública (SLAPP, per les sigles en anglès) és una forma especial d'assetjament que s'utilitza principalment contra periodistes i defensors dels drets humans per penalitzar-los o evitar que parlin sobre qüestions d'interès públic.
La proposta de Directiva es refereix a les demandes mordassa en assumptes civils amb repercussions transfrontereres i permetrà als jutges desestimar ràpidament les demandes manifestament infundades contra aquest col·lectiu.
compensació
També estableix diverses garanties processals i vies de recurs, per exemple, en matèria d'indemnització per danys i perjudicis, així com sancions dissuasòries per la interposició de demanda abusives.
Recomanació a estats membres
La Comissió Europea també ha adoptat una recomanació complementària per animar els estats membres a ajustar les seves normes a la legislació de la UE proposada també pel que fa als assumptes nacionals i en tots els procediments, no només en els assumptes civils. La Recomanació també reclama als Estats que adoptin altres mesures, per exemple, en matèria de formació i conscienciació, per lluitar contra les SLAPP.
La Directiva proporciona als òrgans jurisdiccionals ia les víctimes de les demandes mordassa les eines necessàries per fer front als litigis manifestament infundats o abusius. S'espera que les salvaguardes es beneficiïn, en particular, de periodistes i persones o organitzacions dedicades a la defensa dels drets fonamentals i altres drets, com ara els drets ambientals i climàtics, els drets de la dona, els drets de les persones LGBTIQ , els drets de les persones dorigen racial o ènic minoritari, els drets laborals o les llibertats religioses, encara que estaran protegides totes les persones relacionades amb la participació pública en assumptes dinterès general.
equilibri
Les salvaguardes s'han centrat a garantir l'equilibri entre l'accés a la justícia i els drets a la privadesa, d'una banda, i la protecció de la llibertat d'expressió i d'informació, de l'altra. Els principals elements de la proposta són els següents:
– Desestimació anticipada de tot litigi manifestament infundat: els òrgans jurisdiccionals poden arxivar sense cap més tràmit el procediment quan un assumpte sigui manifestament infundat. En aquesta situació, el càrrec de la prova ha de recaure en el sol·licitant, que ha de demostrar que l'assumpte no està manifestament infundat.
– Costos de procés: recauran sobre el demandat totes les costes, inclosos els honoraris dels advocats del demandat, en cas de devaluació d'un assumpte per abusiu.
– Indemnització per danys i perjudicis: les víctimes de SLAPP tenen dret a reclamar i obtenir una indemnització completa pels danys materials i morals.
– Sancions dissuasòries: per evitar que els demandats estableixin litigis abusius, els òrgans jurisdiccionals poden imposar sancions dissuasòries als qui interposin davant d'ells assumptes d'aquesta classe.
– Protecció contra sentències de països tercers: els Estats membres han de denegar el reconeixement d'una resolució judicial procedent d'un tercer país contra una persona domiciliada en un Estat membre si el procediment es considera manifestament infundat o abusiu d'acord amb el dret d'aquest Estat membre. La part perjudicada també pot sol·licitar una indemnització pels danys i perjudicis i les costes a l'Estat membre on estigui domiciliada.
La Recomanació de la Comissió, adoptada alhora que la proposta de Directiva, anima els Estats membres a vetllar perquè s'adopten les mesures següents:
– Els marcs similars jurídics nacionals han d'oferir les salvaguardes necessàries, a les de la UE, per lluitar contra les SLAPP nacionals, incloses les garanties processals que suposen una estimació anticipada de litigis manifestament infundats. Els Estats membres també han de vetllar perquè les normes aplicables a les calúmnies, que és un dels motius més comuns per interposar SLAPP, no tindran un efecte injustificat en la llibertat d'expressió, en l'existència d'un entorn per als mitjans de comunicació. obert, lliure i plural, i en la participació pública.
– S'ha d'oferir formació als professionals del dret ia les possibles víctimes de demanda mordassa per tal de millorar-ne els coneixements i les capacitats per poder afrontar satisfactòriament aquesta classe de litigis. La Xarxa Europea de Formació Judicial (REFJ) intervé per garantir la coordinació i la difusió de la informació a tots els Estats membres;
– Cal organitzar campanyes de conscienciació i informació perquè els periodistes i els defensors dels drets humans reconeguin quan s'estiguin enfrontant a una demanda de mordassa.
– Les víctimes de demanda mordassa s'han de poder acollir a una assistència individual i independent, per exemple, l'ofereixen pels bufets d'advocats que defensen pro bon víctimes de SLAPP.
– Les dades agregades recollides a nivell nacional sobre procediments judicials manifestament infundats o abusius contra la participació pública s'han de notificar a la Comissió cada any a partir del 2023.
La proposta de Directiva serà negociada i adoptada pel Parlament Europeu i el Consell abans de convertir-se en dret de la UE. La Recomanació de la Comissió és una aplicació directa. Els estats membres hauran d'informar la Comissió sobre la seva aplicació divuit mesos després de l'adopció de la recomanació.
