El Tribunal Suprem va confirmar, mitjançant una sentència recent, la nul·litat de l'establiment de monopolis territorials per la impartició dels cursos de recuperació de punts del carnet.
Unió Europea
Després de la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de 23 de gener de 2023 que dóna resposta a la qüestió perjudicial plantada pel Suprem en relació amb l'ajust al Dret comunitari de la regulació espanyola dels cursos de sensibilització i reeducació viària, la Sala ha Confirmada la cancel·lació concedida per sentència de l'Audiència Nacional de 28 de novembre de 2018 tant de l'anunci de licitació de la «Concessió de gestió de cursos de sensibilització i reeducació viària per a la recuperació de crèdit de permisos de conducció: 5 lots», realitzat per a la DG Trànsit, a partir de la resolució del TACRC que, tot i estimar en part el recurs especial en matèria de contractació interposat contra l'anunci i els Plecs de la licitació, s'havia empassat l'assignació dels cursos mitjançant contracte de concessió de servei públic.
A més, també ha declarat la nul·litat de l'incís de l'ap. 9 de lOrdre INT/2596/2005, en què es recolzava lanunci, segons el qual «La realització daquests cursos es duria a terme per Centres la gestió dels quals es realitzaria mitjançant concessió del Ministeri de lInterior. El contracte de concessió establirà el nombre de centres que, ateses les circumstàncies, siguin necessàries per al desenvolupament correcte dels cursos».
El TS va explicar en la resolució que el TJUE ja ha establert que la regulació espanyola dels cursos per a la recuperació dels punts de la carn, és decidir, sobre la configuració com a servei públic que s'exerceix per un únic concessionari a cadascuna de les cinc zones geogràfiques en què, a aquest efecte, es divideix el territori nacional, no és compatible amb l'art. 15 de la Directiva 2006/123/CE en la mesura que aquesta normativa vagi més enllà del necessari per assolir l'objectiu d'interès general perseguit, a saber, la plus de la seguretat viària.
Partint daquesta base assenyala que el que sha de dilucidar és si lestabliment de cinc monopolis territorials és imprescindible per a la correcta i efectiva prestació dels cursos.
La Sala va manifestar que no hi ha dubte que cal un règim d'intervenció administrativa en l'activitat examinada. Va argumentar que per estar en joc la seguretat del trànsit vial, cal que l'Administració tingui la certesa que els cursos són distribuïts per personal idoni i amb subjecció a les prescripcions legals i reglamentàries en la matèria; que les proves que hagin tingut d'alguna manera els aspirants a la recuperació dels punts es facin de manera rigorosa; que els cursos s'imparteixin en llocs no excessivament llunyans dels seus usuaris i, per tant, que tot el territori nacional tingui accés al servei, i que el cost no sigui excessiu o prohibitiu.
Tot i això, els magistrats considerant que no s'ha justificat degudament per l'Advocacia de l'Estat i per la Confederació Nacional d'Autoescoles que aquestes exigències només poden ser satisfetes en règim de monopoli. Apunta que no es comprèn perquè un règim d'autorització administrativa no serveix per assolir el mateix objectiu, ja que en sotmetre una activitat a autorització administrativa, cal imposar condicions de cobertura territorial, de preus màxims, de qualificació del personal, de controls administratius, etc.
Subratlla que la regula general en aquesta matèria és la llibertat de prestació de serveis, del que es déprende que són les restriccions a aquesta (i no la llibertat) les que han de justificar-se, i afirma que aquesta justificació és particularment demanee quan la La restricció de la llibertat de prestació de serveis jurídics s'ha conegut en el màxim grau possible, com ara establir un règim de monopoli. En aquest sentit, la Sala conclou que amb les dades recollides a l'expedient administratiu i les aportades a la instància, no s'ha justificat que els cursos per a la recuperació dels punts de permisos de conducció no puguin impartir-se de manera correcta i efectiva amb una regulació menys restrictiva de la llibertat de prestació de serveis.
En definitiva, retreu al Suprem a l'Audiència que no distingeixi adequadament entre l'anunci de licitació fet per la DG Trànsit i l'Ordre INT/2596/2005 que el servei bàsic. Indica que en estimar la pretensió anul·latòria de la part sol·licitant haurà d'anul·lar l'anunci de licitació i la resolució del TACRC, i després, a l'empara de l'art. 27 LJCA, hauria hagut de declarar també la nul·litat de l'incís qüestionat de l'Ordre en ser competent per conèixer-ne la impugnació en via indirecta.
