El cantant Zalo Reyes, anomenat 'el pardal de Conchalí' i icona fonamental de la cultura popular xilena, va passar diumenge passat als 69 anys d'edat producte de les complicacions derivades d'una diabetis que patia des de fa més d'un dia, segons ha va informar la família a través d'Instagram: “A number of el meu pare els comento que fa un moment, acaba de deixar d'existir. Acompanyat de nosaltres i de totes les oracions amb tanta bona energia. Ho va fer al somni i sense patir…. només ens queda agrair tant d'afecte i d'admiració durant aquests 40 anys d'èxits». Gravat com 'Amb una llàgrima a la gola', 'La meva presonera', 'María Teresa y Danilo', 'Acorralat entre les meves llàgrimes' i sobretot 'Un ramet de violetes', Reyes va néixer a Santiago el 1952 amb el tema de Boris Leonardo González Reyes es va convertir en un dels primers ídols populars de la música xilena. Va debutar com a cantant el 1967, quan va guanyar el festival del Centre de Mares Monterrey de la seva comuna, i de seguida va començar a fer concerts interpretant un repertori de cançons de Lucho Gatica amb què es va presentar a places i restaurants durant la dècada dels setanta. El 1979, el grup Espiral es va unir, amb el qual va gravar el seu primer èxit discogràfic, 'Una lágrima y un record', del qual se'n van vendre vuitanta mil còpies. Aquest mateix any va començar a participar en diversos programes de televisió com 'Troncal Negrete i 'Festival de la una' de Televisió Nacional de Xile, va tornar a repetir èxit amb la cançó 'Una llàgrima a la gola'. El 1983 va ser convidat al Festival Internacional de la Cançó de Vinya del Mar i va realitzar un triomfal per Mèxic, i dos anys després, la seva popularitat es va multiplicar quan l'elèbre presentador de televisió Don Francisco el va fitxar per animar l'espai 'Aquest és el meu barri' , una de les seccions del programa 'Dissabtes Gegants'. A la secunda meitat dels vuitanta va arribar a tenir dos programes propis, un amb motiu del Campionat Mundial de Futbol i l'altre titulat 'Cordialment', a més de participar en altres com 'Humor de Reyes'. En aquell moment en què finalment es va obtenir el seu primer Disc de Platí per 'El Rey dels teus somnis', es va publicar el 1991 el que seria el seu últim àlbum per molt de temps, 'Dolor de amor'. Després ja només en publicaria dos més, 'El retorno de un Gorrión' (1997) i 'Gorrión' (2001), abans de començar a patir greus problemes de salut que el van apartar els escenaris i els estudis de captura. El març del 2008, se li va diagnosticar diabetis i se li va amputar per lesió, producte d'una lesió que no es va comprovar com a causa de la malaltia. El 9 d'agost passat va ser ingressat a l'Hospital Clínic de la Universitat de Xile després de dues descompensacions diabètiques, i va ser donat d'alta quatre dies després. Però finalment ha desaparegut a casa seva, envoltat dels seus.
