Núria Feliu, la veu del cuplet i el bolero a la catalana de la segona meitat del segle XX; l'artista que va crear la Nova Cançó pel piano de Tete Montoliu i va acabar convertida en la peça capital de Catalunya ieyé, ha desaparegut aquest divendres als 80 anys. Cinc discos, més de 400 cançons gravades i una infinitat de col·laboracions amb artistes de la talla de Joan Manuel Serrat, Raimon, Josep Carreras o Lou Bennett, el llegat d'una cantant que es va retirar oficialment dels guions el 2005.
Nascuda a Barcelona el 1941 i ambaixadora del barri de Sants, on fins i tot va arribar a tenir una gegant a la seva imatge i semblança, Feliu va patir un ictus cerebral l'any passat les seqüeles del qual no s'haurien recuperat.
Núria Feliu, el 1965 al Jamboree de Barcelona Antoni capella
El 2011, música com Peret, Serrat, Marina Rossell, Sílvia Pérez Cruz i la Companyia Elèctrica Dharma, entre molts altres, li van rendir homenatge a Liceu al concert col·lectiu “Núria Feliu 50/70”. I el 2016, l'espectacle 'La pols i l'era' va plantar una recuperació del pop català dels seixanta i va aconseguir que Feliu abandonés el retir per reivindicar-se com la Shirley Bassey d'Hostafrancs.
Seria aquella una de les darreres actuacions d'un artista que el 2020 va recollir el premi d'Honor de la revista 'Enderrock' i que els darrers anys es va mostrar especialment en qüestions polítiques i vinculada al procés independentista català.
pionera del jazz
La Feliu, però, ja havia començat a deixar empremta molt abans de tot allò: 'descoberta' per Antoni Ros-Marbà a principis dels seixanta, va canviar aviat l'art dramàtic per la música i va passar de l'escenari de l'Orfeó de Sants a Els 4 Gats, el primer grup de Quico Pi de la Serra. Era l'era de la Nova Cançó, moviment a què Feliu va arribar ben acompanyat per Francesc Burrull, Josep Maria Andreu i Jaume Picas, i del que va sortir per fer història de la mà de Tete Montoliu. Junts van gravar el 1966 una discoteca que el temps ha convertit en mític; una col·laboració coronada per la presència d'Erich Peter, Billie Brooks i Booker Ervin i que la va fer pionera a l'hora d'adaptar l'estàndard català de jazz.
“Crec que la història m'ha castigat per no ser compositora de les meves cançons”
Aquell mateix any, també al costat de Montoliu, va actuar al Waldorf Astoria novaiorquès, una de les fites d'una carrera que, de llavors, es va atomitzar per abastar des del cuplet i els boleros als musicals i el country. Una varietat de registres que Feliu va aprofitar per cantar-li a Charles Trenet ia Barbra Streisand, sacsejar El Molino amb 'El cuplet a Barcelona', rendir homenatge a la Mistinguett, i àlies amb Los Guacamayos per abocar el català boleros com 'Nosaltres' i 'Lo oncle'. "No hi ha cap gènere musical que no hagi cantat en català", solia dir una artista de swing elegant i profund respecte per la cultura popular.
Núria Feliu, als seixanta, al Partenó d'Atenes H. SEGUÍ
Als vuitanta, les actuacions a la Cúpula Venus de Barcelona li van permetre donar curs la seva passió pel musical i les bandes sonores. 'Memory' i 'Aplauso' van ser alguns dels grans èxits d'una cantant que si alguna cosa va defensar amb dents i ungles va ser la importància de l'intèrpret. "Crec que la història m'ha castigador per no ser compositora de les meves cançons", va arribar a dir el 2020 després de recollir el premi d'Honor d'Enderrock.
In els noranta es va treviar amb la sardana i el 2002 va aparèixer amb 'Amb un aire country', disc en què versionava Elvis Presley, Garth Brooks i Willie Nelson i prova més o menys definitiva de la versatilitat d'una cantant que, malgrat la seva carrera musical, sempre es va mostrar ben disposada a treballar al cinema juntament amb Teresa Gimpera, Ventura Pons o Rosa Maria Sardà. Ella mateixa es considerava 'cantactriu' i així, com a cantant i actriu, la recorda la placa que des del 1987 presideix la casa de plaça d'Osca on va néixer. Un homenatge en vida que amb què ja va quedar gravat a la pedra la rellevància d'una de les grans icones de la cançó catalana.
