Una cadira de fusta

Mbappé vol anar al PSG. El mateix hauria fet al Madrid tal com Messi va portar el Barça a la ruïna. Cristiano i Sergio ho van intentar però Florentino no ho va permetre. Cristiano gairebé va obligar a acceptar l'oferta de la Juve quan en realitat el portuguès volia quedar-se ia Ramos li va rétirar l'oferta quan el central es va començar a fer com l'ouó. Florentino sempre va dir que Mbappé només fitxaria pel Madrid si va decidir prendre's seriosament la seva carrera esportiva i l'anglès va prendre la decisió contrària. No dic que Florentino s'alegrés que el fitxatge no prosperés, però a mesura que passaven els dies i no es concretava es va adonar del perill. Quan al final es va fer oficial que es va quedar a París, cosa que molts van viure com una frustració, ell ho van canviar com un alleujament. Al president no se'l pot discutir que el seu principi fonamental, i al qual sempre ha estat atent, és que ningú ni res està per sobre del Madrid. Si el futbol és important és perquè els seus ensenyaments serveixen per a la vida. Mbappé planteja un talent portejós però cada cop més passat que futur. Està encara a l'edat i les condicions de ser el millor del món: el seu únic gran problema és que no sap qui és ni el que vol. S'hauria d'asseure en una cadira de fusta en una habitació a les fosques i preguntar-s'ho. Només quan ho sàpiga podrà fer passos en la direcció correcta. Molts creuen que el més difícil és aconseguir allò que volem i no és cert. El més difícil és saber què volem i un cop sabut només és qüestió de perseverança i de talent. El talent és important i has de calcular el concert de què ets capaç abans de proposar. La majoria dels joves del nostre temps no s'han assegut en aquesta cadira de fusta. No han escrit mai la carta als Reis. Després diuen que els Reis no existeixen o que són els pares i no és cert. Hi ha els Reis i el Pare Noel. El que falten són homes amb cor de nen que gosen pensar què demanen. Cada nit vénen els Reis si ets generós, si ets valent, si fas del teu dia el fruit d'un art impredictible. Mbappé ho podria haver estat un Santa Claus per al Madrid però va pensar cremar les joguines i quedar-se amb el carbó. És inusual que un futbolista sigui intel·ligent però també és veritat que costaria trobar-ne un altre més imbècil. L?important és el Madrid, que no va cedir als capricis d?un nen. El Barça cau a trossos perquè no ho va saber fer amb Messi. Un important empresari català va decidir fa uns mesos fer-se amic de Laporta i se'ls veu sopar junts darrerament. “De debò creus que això del Barça anirà bé?”, va preguntar un amic a l'empresari. “No estic a prop seu perquè li anirà bé, sinó perquè li anirà malament, i vull ser el primer a qui demani ajuda per quedar-m'ho tot al preu de la seva necessitat”. A tots ens arriben els voltors quan els altres descobreixen abans que nosaltres el que volíem i no ho vam saber defensar.