El Govern ha ficat el veïnat en el nostre estalvi d'energia. Vingui el cas al Pla de Contingència Energètica, on consta que convé saber el consum del nostre entorn proper, de manera que així ens assabentem de si som uns malgastadors. De manera que sabrem si el veí gasta més planxa que nosaltres, o menys, en una dada insòlita que persegueix dues millors. Millora un, més transparència a la factura. I en millorava dos, incentiu de l'estalvi, per comparació amb el restaurant. El Govern, així que es posa al detall, dóna un ensurt, o un entreteniment. I aquí toca entreteniment, mentre l'ensurt ja està donat, perquè pagam per agitar la rentadora la meitat del salari mínim. No sé jo quina transparència s'il·lumina si ens inclouen a la factura de la llum el que es gasta al nostre codi postal. I tampoc arribo a entreveure perquè sabent la xifra de despesa del barri ens motivarem a posar la batedora en quarantena. És més, jo crec que això de ficar els veïns en assumptes propis és una iniciativa equivocada, perquè el veïnat existent per ignorar-ho, tret de la salutació d'ascensor. Gastar més o menys que un veí no veig jo que estimuli o no estimuli a sepultar un llum, perquè els veïns, si exerceixen, estan per arruïnar-li una mica la vida al del cinquè, i tenir un parell de llums més, que això sempre és una enveja, i un fardell, i un poder. El Govern proposa un nou foli, per a la sablada de la llum, i ens escriu la resolució d'una junta veïnal, perquè ens orientem. Als veïns convé tractar-los justament, perquè de seguida volen visitar-te el saló, o et presenten al seu gos. Portem una vida esquivant les xafarderies de replà, i ara un pla d'horro ens fiquem a tots els veïns a la cuina, per aplanar-nos la tresoreria. Com a transparència a la factura, és una notícia marciana. Com a incentiu per a l'estalvi, una minúcia tardana, perquè a l'estalvi portem una estona. Això sí, mantingueu l'exòtic detall, enmig d'una tardor on el quilovat és un vici de marquesos, i les bombetes estan per apagar-se.
