Tot i que tots estem intentant recordar les imatges de Jurassic Park va intentar recuperar una espècie que va desaparèixer fa milers d'anys de la faç de la terra, la veritat és que la motivació de l'empresa Colossal no és fútil. És una empresa de biociència i genètica cofinançada per Ben Lamm, un emprenedor de tecnologia i programari, i George Church, professor de genètica a l'Escola de Medicina de Harvard que va ser el científic més jove del Projecte Genoma Humà. Tots dos s'han proposat de crear un híbrid d'un mamut llanut i un elefant asiàtic. La raó darrere d'això és el permafrost, un problema latent a la tundra àrtica, que el clima climàtic s'està fonent, donant senyals de l'inici d'un compte enrere segons els experts del CSIC.
Restes d'un mamut llanut – Colossal
Una bomba de rellotgeria que és una de les més grans amenaces per a la nostra atmosfera. De fet els científics van calcular que hi ha 1,5 bilions de tones de carboni emmagatzemades al permafrost. El seu alliberament seria equivalent a cremar diverses vegades els boscos del món. Però les temperatures es podrien reduir recuperant espècies extingides.
Els advocats de Colossal van declarar a ABC que “l'empresa està centrada en el desenvolupament de tecnologies innovadores per a la producció de gens per a espècies a àrees crítiques. Així recuperant el mamut tindrem un elefant resistent al fred i que necessitarà 22 mesos per gestar-se». Els investigadors esperen tenir el primer nadó mamut a sis anys. Una idea que heu rebut és una inversió de 75 milions d'euros. Les mostres de pell dels mamuts poden ser per exemple les obtingudes de les mostres de “Lyuba”, un baby mamut trobat a Sibèria en perfecte estat de conservació, el 2007.
La clau del canvi
La pregunta de per què Ben Lamm i George Church han triat el mamut lanudo és que “era una clau clau per a la tundra àrtica i la seva desaparició ha deixat un buit ecològic que encara no s'ha omplert”, expliquen des de Colossal. Els mamuts millorarien processos com el segrest de carboni, el cicle de nutrients, la compactació de la Terra i l'augment de l'evapotranspiració”, apunten. Amb el matís que no tinguin ullals per evitar ser perseguits per caçadors furtius
tornar a construir
Lluís Montoliu, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa a Malalties Rares (CIBERER-ISCIII), va explicar que la idea de Colossal és l'ús de les eines CRISPR d'edició genètica, amb les que es canvien tots els gens a voluntat, com si estiguéssim modificant o corregint un missatge de text a l'ordinador. “El que es fa és retocar l'òvul d'un elefant asiàtic perquè s'assembli tan aviat com sigui possible al genoma d'un mamut llanut. Un cop completat aquest procés, el nucli es clonaria igual que es va fer amb l'ovella Dolly”, va explicar el científic.
Però un dels principals defiaments per fer realitat aquesta proesa és on es podria gestar aquest embrió. Aquest és un tema complex, i Church proposa resoldre'l amb una mena d'úter artificial extern o gestar-lo en una elefant. Així mateix, aquests experiments tenen limitacions importants. "Aconseguirem reconstruir al 100% el genoma d'una espècie que necessita revitalitzar-se, només és molt complicat recuperar en perfecte estat un animal extingit fa milers d'anys", indica Montoliu.
Una notícia encoratjadora és que metges de l'Hospital Infantil de Filadèlfia van aconseguir el 2017 gestar un xai fora del cos de la mare usant una bossa plena de líquid amniòtic que imitava l'úter matern. Però Montoliu mostra el seu escepticisme perquè soluciona la complexitat d'aquest problema és enorme. A això s'uneix que fins i tot encara que s'aconseguís l'objectiu de salvaguardar la tundra, això suposaria fer l'experiment a gran escala i es necessitarien rajades de mamuts per aconseguir-ho. No obstant això, el potencial de la tecnologia CRISPR sí que és una certesa. Amb ella es pretén generar resistents a plagues d'insectes o adaptar-les a condicions extremes de sequera o quan parlem de malalties rares a l'ésser humà.
Montoliú matisa que a Espanya manca una regulació per dur a terme aquest tipus d'experiments perquè l'article 13 del Conveni d'Oviedo del 1997 impedeix la modificació del genoma de la descendència. “Hi ha països que s'estan avançant a investigar les afectades. Però queda camí per recórrer”, va dir Montoliu. El temps revelarà si Colossal ha estat un pioner o un exercici inspirador d'imaginació.
