Sensacions diferents, però un nou resultat negatiu. El debut de Sampaoli va arribar una mica de foc al Sevilla, que va aconseguir avançar-se després d'un inici prometedor, però es va anar diluint amb el pas dels minuts i van acabar convertits en presa davant un Athletic molt més incisiu al tram final.
gols
1-0 Óliver Torres (3′), 1-1 Mikel Vesga (72′)
- Àrbitre: Jesús Gil Manzano
-
Francisco Román Alarcón Suárez (37′), Alex Nicolao Telles (38′), José Ángel Carmona (57′), Marcos Acuña (71′), Ander Herrera (91′)
-
Ander Herrera (94′)
Puntada de Sampaoli al vesper. L'argentí, a la tornada a la banqueta del Sevilla, va optar per agitar l'onze a la recerca que caigués alguna resposta, va obligar el tècnic a airejar el viciat ambient generat els últims dies de Lopetegui al càrrec de l'equip. Dmitrovic feia amb el lloc de porter titular per les molèsties de Bono i debutava, per fi, Marcao al centre de la defensa, lesionat el brasiler des que va arribar l'estiu passat com a substitut de Diego Carlos. La novetat més sorprenent, la permanència d'Óliver Torres al centre del camp, que fins ara havia tingut un paper molt irregular al club andalús (ni tan sols està registrat a la Champions). Ni 5 minuts va trigar el Pizjuán a implosionar.
Va ser Torres qui va posar la primera pedra del nou Sevilla de Sampaoli. Després d'una bona combinació entre el Papu i Montiel a la banda dreta, i un lleu toc de Dolberg a l'àrea, el migcampista va arribar des de segona línia i va anotar el primer per als andalusos. Èxtasi sevillista després d'uns mesos de foscor. Els locals van mostrar una intensitat que semblava perduda, irrecuperable, i el Papu, des de la banda dreta, era l?encarregat d?estrènyer el detonador. L'Athletic estava noquejat i no aconseguia ni una possessió decent. Mentrestant, Sampaoli, aliè a la felicitat de la seva afició, es passejava per la banda, envoltat de tatuatges i amb actitud de guarda de presó. El seu tràngol era tan intens que fins i tot es va xocar amb el linier en alguna ocasió.
Després del volcànic inici, el partit va agafar una mica de pòsit. Els bascos van començar a estirar-se gràcies als germans Williams i Berenguer van tenir a les seves botes l'empat després d'un bon xut creuat, encara que els andalusos eren els patrons de l'enfrontament, famèlics a les pilotes dividides i impulsades per una grada que protestava i celebrava a totes i cadascuna de les accions. Només Nico, pura sang ambidestre del regat, intimidava els locals amb les seves diabòliques danses des de la banda esquerra, mentre que Unai Simón, amb moltes dificultats, intimidava que la renda dels andalusos no s'ampliés abans del descans. Bona gestió del partit per part del Sevilla després dels primers 45 minuts, explosiu al principi i taimat al nus.
Després de la represa, els pupils de Sampaoli van continuar amb el pla del seu líder. Arriscaven, potser massa, Durant la sortida de pilota, directe tots els atacs cap a la banda dreta del Papu, molt entonat el davanter argentí en la seva presa de decisions. A més, bàndol i davant la incapacitat de teixir jugades pel center, l'Athletic, que va percebre certs dubtes a Dmitrovic, va començar a bombardejar l'àrea andalusa amb centres i trets llunyans a la recerca que la deessa fortuna els dediqui un somriure. Creixien els bascos al partit, la possibilitat de l'empat era real, i davant l'amenaça, el tècnic sevillista va optar per reforçar la banda esquerra amb el toro Acuña i amb José Ángel, una mena de doble lateral que va enviar Telles, lateral esquerre, al centre del camp. Sampaoli va construir sobre fortalesa abans de l'assalt final.
No va tenir gaire èxit perquè, després d'una distracció generalitzada de la defensa local, Nico Williams va estar a punt d'arrapar l'empat, la més clara per als de Valverde, que a força d'arreus anaven fent retrocedir els seus rivals, obligats a la més crua de les supervivències a l'últim tram de partit. Amb el duel una mica trencat, i quan semblava que l'Athletic es va quedar sense idees, Vesga, després d'un rebuig a la frontal, va fer que l'empat amb un bell i precisió desaparegués a la dreta de Dmitrovic. Els de Bilbao, que van tenir diverses ocasions per fer el segon, van frenar l'eufòria, i van tornar l'afició sevillista a la difícil realitat que viu aquesta temporada. A estones va millorar la posada en escena, però el resultat va tornar a ser el mateix.
