L'orfandat de la Pèrfida Albió per la pèrdua d'una de les seves més estimades reines, Isabel II, no té comparació amb què pateixen els ciutadans del Regne de Rodona. El seu monarca, Xavier I, moria aquest diumenge 11 de setembre deixant més deserta, si és possible, aquella illa misteriosa. No és possible començar aquesta història singular sinó com comencen sempre les bones històries: hi havia una vegada una petita illa banyada per les aigües càlides del mar Carib, l'aspecte escarpat del qual mai va seduir descobridors ni colons. Avistada per Colom penjant el seu segon viatge el 1493 sense ni tan sols aturar-se a posar-hi un peu, aquesta roca circular flotant a la meitat de les rutes marítimes de corsaris i taurons estava destinat a convertir-se en un regne literari. La dinastia de monarques d'aquesta illa dels confins del món arriba com a regal d'aniversari d'un banquer ha conegut el fill, l'escriptor MP Shiel (rei Felip I de Rodona) quan tenia quinze anys. Des d'aquell dia l'atzar, els llibres i el temps van teixir una xarxa complexa d'intrigues palatines, vendes fraudulentes de títols i corones, borratxeres i abdicacions que van arribar a confluent en un jove escriptor espanyol de pas per la seva estimada Anglaterra, que va resultar ser l'afortunat a extreure, sense voler-ho, l'espasa de l'enclusa. Aquell jove rei, Javier Marías, el quart a la dinastia i el primer rei d'origen espanyol, va assumir amb dignitat i valentia l'encàrrec i va decidir honorar el seu regne literari fent-li un regal magnífic: la fundació (i finançament) de l'editorial Regne de Rodona , que es va inaugurar l'any 2000 amb un volum de contes fantàstics 'La dona de Huguenin', del mateix MP Shiel, l'escriptor i primer monarca de Rodona. Regnar entre llibres Com tot lector hauria de saber i com qualsevol súbdit, ciutadà, noble i fins i tot algun aspirant a títol de noblesa del Regne de Rodona sap, aquesta editorial va ser ideada pel seu monarca, Xavier Marías en aconseguir el tron el 2002. Els seus volums inundats de color i travessats per una esveltíssima fletxa Art Nouveau com a picada d'ullet a Shiel, el primer rei de Rodona, constituint l'elegant guàrdia pretoriana d'un monarca que sap triar tan bé els seus súbdits com els volums de la seva règia biblioteca. Gairebé quaranta integren aquesta col·lecció realitzada amb el més exquisit dels gustos bibliòfils: tapa dura, paper gruixut blanc immaculat, lletra mitjana, distingida, serena per a uns textos magníficament convertits i un pròleg o nota prèvia (com prefereix anomenar-ho l'editor) signat per consagrat plomes. El text apareix abrigallat per un nodrit sobre apèndix la història del regne i els seus habitants literaris i es culmina (per a lloc exclusiu de bibliophilos detallistes) amb un subtil regal en cada volum: confiat entre les pàgines, un precís rectangular separador recull la biografia i retrat de l'autor, així com la sinopsi del llibre, de manera que la portada queda neta de lectura perquè hi Dominin fletxa, títol, autor, prologuista i traductor. Javier Marías va explicar amb orgull a aquest servidora el revers del seu regne de paper: “Segurament Regne de Rodona és l'editorial més petita i pausada del regne d'Espanya, ja que publica tan sols dos títols a l'any, o com a màxim tres. A més, no té més que nominal, ni plantilla, ni equip, ni col·laboradors externs, ni encarregat de premsa ni res per l'estil. La formem dues persones, una a Madrid, que sóc jo, i una altra a Barcelona, Carme López Mercader, que és l'encarregada de les edicions, és a dir, que els llibres existeixen. La distribuïdora Ítaca em fa el favor de col·locar alguns exemplars a les llibreries, i la meva agent literària, Mercedes Casanovas, em dóna un cop de mà en la contractació de drets (quan n'hi ha). I sens dubte ha de ser l'única editorial que no fa: comptes sé que és deficitària, perquè els seus volums estan cuidats, porten molt bon paper i enquadernació, ja ocasionals els traductors els paguen el màxim i, si ho desitgen, la meitat per avançat , doncs no debades vaig ser jo traductor al seu dia i hagués desitjat aquest tracte per a mi”. Insistia amb malenconia: “Em limito a recuperar meravellosos llibres oblidats”. Però Regne de Rodona és molt més que això: viatges, assassinats, fantasmes, ciència ficció, història, judicis, papes, guerres, revolucions, biografies, relats, novel·les, poesia… fins a una selecció de contes únics, classificats així pel mateix Javier De Maria. Com no anhelar tenir aquesta exquisidesa a les prestatgeries de les nostres biblioteques? Riu si saps Una mica més desolada després de la pèrdua del seu últim monarca, l'Illa de Rodona segueix flotant immutable, molt a prop de les illes antillanes de Monserrat i Antiga, a les coordenades 16º 56′ latitud nord, 62º 21′ longitud oest, vigilada per alcatraces i encara poblada, més escassos tres quadrats quilòmetres, pel més dens i il·lustre cens del món. Ducs, duquessos, vescomtessos, mestre d'armes, cònsol i fins i tot un Comissari d'Agitació i Propaganda, tots pertanyents al món de les lletres, el cinema, la cultura; habitants i còmplices d'un rei que només existeix en el joc llegendari i en la literatura, i que els primers anys van coincidir en un magnífic premi literari del qual Javier Marías se'n va sentir tremendament orgullós: el premi de Rodona, amb un jurat insòlit entre els que comptaven Coetzee, Alice Munro, Ford Coppola, Mendoza, Savater, Almodóvar, George Steiner, William Boyd, Villena, Magris, Sir John Elliott, Llop Antunes o Pere Gimferrer. En paraules del mateix Marías, “probablement el millor jurat del món”. No Mor notícia Si Javier Marías, l'escriptor del segle notícia Si El rei de Rodona deixa aquest món, llarga vida a Javier Marías El regnat de Xavier I s'havia iniciat amb el nou segle. Si en aquest país hi hagués més memòria i més amor pels llibres, cada any hauria estat motiu de celebració jubilar. Mor per tant el monarca Xavier I en complir-se vint-i-dos del seu nomenament com a rei editor d'un regne grandiós, insubstituïble i inexistent. Però el més dolorós és que mor amb el lament legítim per aquesta ingratitud, com va declarar fa anys aquest periodista en una de les poques entrevistes que li van fer com a editor: “Vivim en un país singular i arribem un moment en què la premsa de aquí alguna vegada feia una petita menció ni a l'editorial ni al premi que organitzavem cada any i ja al final, ni una nota. No. Així que un bon dia em va dir, “no té sentit fer això perquè no se n'assabenti ningú” i aquesta va ser la raó per la qual vaig acabar amb la seva existència. En total han estat tretze escriptors els premiats (del 2001 al 2014) entre els quals es compten Banville, Ian McEwan, Milan Kundera, Umberto Eco Coetzee o Alice Munro. No està gens malament, si a més afegim que entre ells hi ha dos premis Nobel de literatura. Però bé, pel que fa a mi, em sento molt orgullós de la feina que vam fer i de tenir-los tots en el meu regne». En pronunciar aquelles últimes paraules recordo que somreia. Fins i tot al lament profund, el rei Xavier I de Rodona va ser monarca lleial al lema del seu regne: 'Ride si sapis'. Riu si saps.
