Kaunas viva aliena va saber la realitat. Sembla no importar-li estar encaixada entre Rússia i Bielorússia, vilanes del segle XXI, ni que al llarg d'avui hagi de ser colonitzada per prop de 5.000 aficionats de l'Olympiacos, l'afició més sorollosa i incontrolable del continent. Els seus ciutadans escolten amb entusiasme l'accent estranger, passegen amb una relaxació envejable i sempre tenen un moment per parlar de bàsquet (fins i tot els llums dels hotels tenen forma de cistella i les bombetes, de pilota).
És tranquil ambient que desapareixerà quan avui comenci la Final Four de l'Eurolliga que, com cada any, ha preparat un menú ambiciós i frenètic, que no deixa temps per a la degustació, només per a l'adrenalina i el cor. “Lluita per la glòria”, resumeix l'organització als seus eslògans, distribuït a cada cantonada.
Com fa un any, quan van ser els blancs els que es van imposar a les semifinals, és el Barcelona-Reial Madrid el que acapara totes les mirades (fins i tot els organitzadors han de demanar que es deixin de fer preguntes en espanyol perquè la resta de nacionalitats puguin seguir la narració).
Hi ha els blaugranes els grans favorits, un grup que ha anat de menys a més al llarg de la temporada i que arriba descansat, amb la infermeria buida i amb l'ambició décontrolada després d'haver articulat una plantilla sense comparació a Europa i fer 13 anys que no té aixecar l'Eurolliga. “Fa tres anys que continuem venint a la Final Four. Volem ser a la final”, va assegurar ahir el tècnic blaugrana Saras Jasikevicius, amo i senyor al seu native Kaunas. “Porto deu Final Fours com a jugador i entrenador. Aquesta és la més fàcil per a mi: la meva família és aquí, el Zalgiris Arena és casa meva… això ajuda a l'hora d'afrontar una semifinal”, va reconèixer el lituà.
El temple del Reial Madrid
Sensacions oposades al Madrid, que sembla un fantasma, una ànima en pena, un dimoni de la nit que ha arribat a Lituània des de la tomba per turmentar els mortals. Al·lucinen els presenta amb els blancs i la seva gesta després de remuntar el primer 2-0 en contra de la història de la competició davant el Partizan de Belgrad. Encara va continuar la sorpresa que els blancs siguin un dels quatre candidats al títol i que l'ADN Reial Madrid s'hagi convertit en objecte de culte, d'estudi, del qual tothom vol aprendre.
“Hem patit molt al llarg de la temporada, però això ens ha fet més forts com a grup i ens ha portat fins aquí. Ara l'estadística ja no importa, hem vingut a competir”, reconeixia Chus Mateo a la presentació oficial de la Final Four, que no podrà comptar ni amb Deck (lesió) ni amb Yabusele (sanció) per al decisiu partit. Un clàssic a l'abisme, cru ia cara de gos. Però, això sí, amb la glòria com a recompensa.
