Eusebio Cáceres no en faltarà va poder citar la final mundialista de salt de longitud. L'alacantí, camí dels 31 anys, va botar fins als 8.03 a la classificació, més que suficient per entrar a la ronda decisiva amb la sisena plus mark de tots els participants. A la matinada de dissabte a diumenge (des de les 3.30 hores), buscarà aquesta medalla internacional que tantes vegades li ha estat esquiva des que competeix a la categoria absoluta.
“He tingut un aire lliure força bo en què no he baixat de vuit i sento que el cos està responent”, va explicar l'alacantí a ABC abans de començar la seva participació al Mundial. “Tinc unes sensacions semblants als dels Jocs de l'any passat, trobo bé físicament i no tinc dolors. Ara, a fer fora el restaurant. Amb tot, el saltador alacantí va acabar amb una petita molèstia al peu esquerre que haurà de ser revisada abans de la finali.
Cáceres recorda sense amargor el seu quart lloc als Jocs de Tòquio, aquest bronze arrabassat a l'últim salt, per només tres centímetres, pel qual després seria el campió, el grec Miltiades Tentoglou. Un cop més, com va passar al Mundial a l'aire lliure de Moscou 2013 o als Europeus de Zuric 2014 i Glasgow 2019, aquest a pista coberta, es va quedar a les portes del podi. No he donat mai voltes a les quartes places, i això que n'he tingut unes quantes. Sempre he estat capaç de sentir què ha passat, i no hi ha possibilitats d'una altra cosa. Em van guanyar i van ser millors que jo, no hi ha excuses ni cap altra manera de veure'ls. Cal intentar ser millor i saltar més que ells la propera vegada“.
Càceres arriba a la final havent saltat aquest any 8.15, encara lluny d'aquells 8.37 que atresora com a millor marca, i que anticipat en un ja llunyà 2013, just abans que les lesions, les va tenir de tots colors, donessin una ronda va saber com carrera i l'afectaran fins i tot psicològicament. “Aleshores tenia una tècnica molt millor, molt natural. En saltava més de vuit amb regularitat, sense esforç. Però quan vaig començar amb els problemes tot això se'n va anar. Literalment em vaig oblidar de saltar, no me'n recordava. Ara tinc un estat físic molt millor que aleshores i estic començant a aconseguir una nova tècnica. M'ha costat un munt. Això sí, físicament sí que estic millor que en aquests anys”.
La medalla estarà cara a la fossa. Tentoglou, or olímpic, torna a ser el gran favorit a Oregon. Aquest any se n'ha anat fins a 8.55. I també és una amenaça de primer ordre el suís Simon Ehammer, que ha aconseguit 8.47. A la classificació també van aparèixer les seves credencials el japonès Yuki Hashioka i el nord-americà Marquis Dendy, que van saltar per sobre del 8.15 requerit per al passi directe, i que aquesta temporada han arribat fins als 8.27. A canvi, no hi serà Héctor Santos, l'altre espanyol a la competició, que va marxar del seu segon Mundial contra tres nuls.
“Només penso a competir i treure tot el que tinc. No he estat mai de pensar en les medalles”, finalitza un Eusebio Cáceres que mata les hores viciat a la maquineta. “El que m'agrada és ser dins de la pista, lluitar contra la resta i treure tot el que tinc. Pensat a volar tant com pugui”. L'atletisme li deu una gran medalla, i Eugene sembla un bon temple on cobrar-se aquest deute.
