A l'inici de la legislatura, Meritxell Batet va decidir que presidiria el Congrés dels Diputats amb flexibilitat i voluntat integradora. Amb un discurs a cavall entre donar al PP una lliçó de democràcia i justificar perquè els independentistes van poder acatar la Constitució devirtuant el mateix swear, la política barcelonina va defensar que reforçar els drets fonamentals dels diputats suposava “reforçar” la democràcia.
Sota aquesta premissa, Batet ha primat la llibertat d'expressió dels parlamentaris per damunt del manteniment de l'ordre en els debats, encara que això últim va formar part de les seves funcions i responsabilitats com a presidenta de la cambra, i malgrat massa vegades el que se sentia dins del ple tenia més de llenguatge ofensiu que de dret fonamental. Molt havia de débarrar un debat perquè Batet o el vicepresident primer, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (PSOE), utilitzessin alguna de les moltes eines que el Reglament del Congrés atorga a la presidència per dirigir l'hemicicle.
Fàcil de predir
Així mateix, una aplicació estricta del Reglament equival a una conducta rígida i excloent, sense escassejar les crides a l'ordre i incloent-hi les simples crides a la qüestió per part de la presidència durant els tres anys que van de legislatura. I això amb l'agreujant que també massa vegades hi ha hagut una doble vara o una absència de criteri que ha afavorit els que recolzen parlamentàriament Pedro Sánchez.
Trucades a l'ordre
«Els diputats i els oradors seran cridats a l'ordre quan profereixin paraules o aboquin conceptes ofensius al decòrum de la Cambra o dels seus membres, de les Institutions de l'Estat o de qualsevol altra persona o entitat, quan faltin al que estableix la bona marxa de les deliberacions, o quan de qualsevol manera alterin lordre de les sessions”. (Article 103)
Trucades a la qüestió
“Els oradors seran cridats a la qüestió sempre que n'estiguessin fora, ja per digressions estranyes al punt que es tracti, ja per tornar sobre allò que estigués discutit o votat”. (Article 102)
ordre als debats
"El President del Congrés ostenta la representació de la Cambra, assegura la bona marxa dels treballs, dirigeix els debats, en manté l'ordre i ordena els pagaments". (Article 32)
obligat a complir
"Correspon al President complir i fer complir el Reglament". (Article 32).
En aquesta legislatura han perdut els mínims nivells de respecte a l'altre i decòrum que, excepte alguna excepció, existien per norma al Parlament.
I la falta de terminació de la presidència per frenar comportaments que a ulls de la majoria dels ciutadans resultants vergonyosos ha acabat normalitzant l'ús dels insults i desqualificatius al Saló de Plens, a més de donar a llum escenes inèdites. Per exemple, que una diputada increpara una altra en passar al seu costat (la republicana Maria Carvalho a l'exportaveu adjunta de Vox Macarena Olona) o que un parlamentari que havia estat expulsat (José María Sánchez, Vox, per anomenar “bruixa” Laura Berja, PSOE) ignorarà l'ordre i es mantingués al seu escó.
“Hi ha una campanya conscient i orquestrada per esmentar un pols i tensió permanent”
Quan Batet va dir allò que presidiria el Congrés de manera flexible i integradora, el debat parlamentari feia anys que es degradava. Era conseqüència de la polarització i la radicalització de la política, però també de l'obstinació dels líders per traslladar els seus discursos a les xarxes socials, i la utilització del Congrés per obrir polèmiques destinades a tapar altres assumptes. Una situació que l'entrada de Vox a l'hemicicle va amenaçar d'empitjorar, però que no va dissuadir Batet de conduir els diputats de manera flexible.
“Les vexacions personals han de sancionar-se i no treure's només del diari de sessions”
La seva decisió d'aparcar l'aplicació rigorosa del Reglament va equivaldre a igniter una bomba de rellotgeria que la proximitat del nou cicle electoral ha acabat detonant, degenerant completament el debat parlamentari les últimes setmanes. La reacció de Batet per intentar agafar les regnes de la situació ha estat demanar als portaveus, una vegada més, serenitat i bon comportament, sota l'amenaça de retirar tres anys després d'ofenses que s'aboquen a l'hemicicle de manera quotidiana des de l'inici de la Legislatura. Una petició que ha quedat en aigua de borratges ja que, a hores d'ara, la provocació és una eina que va formar part de l'estratègia dels partits més radicalitzats.
Coincidència en el dissens
Amb el Congrés dividit en dos blocs enfrontats, cadascun culpa de la situació els excessos de l'altre. Però partits d'esquerra, dreta i sobiranistes coincideixen en alguna cosa: la responsabilitat de la presidència en el que passa. «Per descomptat qui l'ha de tallar és la Presidència però no amb una crida de portarem bé nois i noies… A veure… Que facin la seva feina», assenyalava aquesta setmana molt enfadat el portaveu del PNB, Aitor Esteban . "Demanaria d'una vegada per totes que la Presidència, i no parlo només de la presidenta sinó de qui l'estigui exercint en aquests moments, l'exerceixi de veritat i d'acord amb el Reglament", ja havia dit la setmana passada.
"El culpable de lʻescalada de tensió és el PSOE per les aliances que ha establert"
Fins i tot el soci del PSOE, Podem, dirigeix la seva mirada cap a Batet per buscar més contundència. “És imprescindible que la llibertat d'expressió, però una desqualificació o insult no es puguin confondre amb violència política. Les vexacions personals s'han de sancionar i no treure's únicament del diari de sessions”, assenyalen fonts de la formació morada, després de la nova polèmica protagonitzada per Irene Montero aquesta setmana.
També per a ERC “el mínim com a punt de partida és aplicar el Reglament actual”. Els republicans, que han protagonitzat uns quants circs a la Cambra, diuen ara observar amb “preocupació” la degeneració del debat parlamentari i asseguren que hi ha una “campanya conscient i orquestrada per mantenir un pols i una tensió permanent”, en referència a Vox.
“Per descomptat, qui ho ha de tallar és la Presidència, que faci la seva feina”
El partit de Santiago Abascal defensa assegurant que el culpable de l?escalada de la tensió parlamentària és el PSOE, per les aliances que ha establert, mentre que el PP també protesta contra la gestió de la presidència.
“Falta de criteri”
Ciutadans, per la seva banda, critica Batet per la seva “manca de criteri” en les decisions. "Bona part de la responsabilitat del clima d'enfrontament que es viu al Congrés la té precisa i paradoxalment l'òrgan encarregat de procurar l'ordre", subratlla la formació taronja. “Batet i Gómez de Celis han demostrat una flagrant doble vara de mesurar”, carrega. La presidenta del Congrés pateix ara les conseqüències de no haver presidit.
