L'ús d'animals en experimentació i altres obres científiques a Espanya va augmentar un 70% el 2021 respecte a l'any anterior, una xifra que pot resultar impactant però que deu principalment a estudis concrets duts a terme amb llobarros. Aquestes investigacions d'aqüicultura amb objectius comercials han utilitzat 526.000 larves de peixos que, a les estadístiques, compten igual que un macaco o un ratolí. Pel que sembla, els estudis amb prou feines són invasius i han dedicat a conèixer la nutrició de les espècies en captivitat.
Segons l'últim informe sobre animals per a experimentació donat a conèixer aquest dimarts pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el 2021 es van fer servir als laboratoris un total de 1.289.315 exemplars, resultant els 761.012 registrats el 2020. El 40% són les Lubinas , que ha esdevingut la inesperada estrella de l'estadística, seguides dels ratolins tradicionals (463.290 exemplars, gairebé el 36%), amb corrals (108.996, el 8,45%) i altres peces. També s'omple amb uns 2.000 porcs, més de mil gossos i 629 macarrons.
El nombre de tots aquests animaux, inclosos gossos i primats, l'ús dels quals desperta més suspicàcies -especialment des de l'escàndol de les pràctiques aberrants del centre Vivotecnia a Madrid- també ha augmentat, encara que “s'explica perquè els laboratoris han recuperat la seva activitat després de l'aturada de la pandèmia del Covid-19“, assenyala aquest diari Javier Guillén, director per a Europa i Amèrica Llatina d'AAALAC International, organització que acredita i avalua el tracte humà dels animals a la ciència.
Elaboració de vacunes
En aquest cas dels ratolins i de les rates, l'increment també és degut a la necessitat de recuperar i mantenir les línies d'animals genèticament alterats que es van haver de suspendre per les dificultats de tenir cura durant la pandèmia. En aquest cas dels hàmsters sirians, el fet de posseir receptors de SARS cov2 fa que siguin un model adequat de recerca molt útil en aquests estudis. En particular, es fa servir en l'elaboració d'aspiradores.
En general, els animals d'experimentació, especialment els rosegadors i, en particular, els genèticament alterats, van ajudar en estudis del sistema nerviós (78.851), oncologia (70.352) i sistema immunològic (34.557). Tres van patir primats de formació severa en una investigació sobre porfíria aguda intermitent. Segons l'informe, als exemplars se'ls va aplicar mesures pal·liatives.
Encara que la majoria dels animals van néixer en vivers registrats a la Unió Europea, els micos procedeixen principalment d'Àsia. Com a novetat, des d'aquest dijous (10 de novembre) no es podran utilitzar primats que no siguin descendents d'altres criats en captivitat o que procedeixin de colònies autosostingudes, “per evitar l'angoixa de la captura de la natura i el transport posterior”.
Pel que fa a tot projecte vistós d'aqüicultura, Guillén va subratllar que aquesta és la raó de l'impressionant increment d'experimentació animal d'aquest any. Fins on tinc entès, part d'aquests experiments estan relacionats amb la nutrició animal, la qualitat de la carn i el creixement dels peixos. Realitzen en piscines controlades on hi ha milles i milles de larves i cadascuna compta com un animal de recerca. Així és com es considera des que es poden alimentar per si mateixos”, va explicar l'investigador.
Transparència
Aquest dimarts també s'ha fet conèixer el cinquè informe anual sobre l'Acord de Transparència sobre l'Ús d'Animals d'Experimentació Científica a Espanya. Aquesta firma, iniciada el 2016 per la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), pretén que les institucions que investiguen animals incrementin i millorin les activitats de comunicació, per explicar a la societat què és el que fan i perquè aquesta pràctica resulta imprescindible ocasions.
Segons conclou el text, Espanya manté el lideratge internacional en aquest acord, amb 160 institucions adscrites. Una de cada tres institucions que aposten per la transparència en experimentació animal al món són espanyoles.
“És una tendència a nivell mundial. La comunitat científica vol abrigar la societat, ser conscients de la importància d'informar l'opinió pública sòbria per a això, perquè i en quines condicions s'utilitzen animals”, va dir Guillén, integrant de COSCE. “Part de la ciència, per progressar, encara requereix animaux, una cosa que es fa de forma regulada, i la societat ho ha de saber”, puntualitza.
